Veganisme: què necessites saber, restaurants on anar i receptes per fer a casa

El veganisme és una opció de vida cada cop més present a la nostra societat. És encara força minoritària, però el que no és tan minoritari és la reducció del consum de carn per part de la població. Sobre aquestes qüestions la periodista Tana Collados va estrenar diumenge al vespre, al 30 minuts, la producció pròpia Cada vegada més vegans, en què va donar dades sobre les persones de l'Estat que segueixen una dieta vegana i també va analitzar el perquè de l'opció alimentària, i el parer de les persones que són contràries a aquest tipus d'alimentació, que no tria cap producte provinent dels aliments d'origen animal (mel, ous, carn, peix), ni tampoc ho preveu a l'hora de vestir-se i cuidar-se en general. Us en donem més detalls en els reportatges següents. També us indiquem receptes veganes.

La cuinera Teresa Carles, empresària i propietària del grup de restaurants homònims, recorda que difícil que era als anys 70 explicar que eres vegetarià i que als fills no els donaves ni carn ni llet de vaca. "Recordo que els pediatres no ho acceptaven quan els ho deia", afirma. En un to semblant s'expressa el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, del celler homònim. Als anys 70 els vegetarians eren titllats de hippies que no sabien el que es feien si només s'alimentaven amb vegetals i fruita. Era com si anessin contra corrent del que la societat marcava que s'havia de fer.

Cheddar, gouda, mozzarella, parmesà o ricotta són alguns formatges coneguts arreu del món. Aquests i la majoria dels que es troben regularment als supermercats estan fets a partir de llet de vaca, d’ovella, de búfala o de cabra. Cap d’aquests formatges, doncs, entren dins la llista de productes aptes per a qui segueix la filosofia de vida vegana, que rebutja qualsevol producte o aliment d’origen animal.

No cal ser vegà ni vegetarià per entrar en aquests establiments. Només cal tenir ganes de conèixer noves receptes, tècniques i ingredients i deixar-se seduir per atmosferes plenes de llum i calma. Amb una base gastronòmica fonamentada en el menjar saludable i en les receptes creatives, aquests establiments et faran oblidar el plaer de la carn i el peix perquè estan pensats per a tothom i també per no resultar avorrits, fins i tot fugint dels ingredients massa estranys que de vegades allunyen el menjar vegà de la gran majoria. Hortalisses, llegums, cereals, ous i formatges reinventats són els protagonistes d'una carta que permet aplegar en una mateixa taula vegetarians, vegans, flexitarians i omnívors sense que el tema de les opcions alimentàries es converteixi en el debat central. 

La idea va néixer el 2014 al Regne Unit de la mà de Jane Land i Matthew Glover, un matrimoni que es va conèixer a través d’una aplicació de cites per a persones veganes i que es va inspirar en el moviment Movember –que proposa deixar-se créixer el bigoti al mes de novembre per promoure la salut masculina.

El bròcoli és el protagonista de la recepta, explicada pel cuiner Oriol Sabé del restaurant Can Marc de Sant Esteve de Palautordera. El bròcoli té tanta personalitat que no s’assembla ni en color ni en aspecte físic ni en gust a l’hortalissa amb què es confon, el bròquil. I, malgrat aquesta diversitat, els uneix un fet cabdal: formen part de la mateixa família d’hortalisses, les anomenades crucíferes.

Antonella Speranza, autora del blog La pasta per als catalans, explica com preparar una pasta en forma d’orella típica de la Pulla.

La cuinera Teresa Carles, del grup homònim, explica com preparar a casa una amanida per llepar-se'n els dits: amanida de col kale amb cigrons cruixents, formatge parmesà i vinagreta.

La cuinera Teresa Carles explica com preparar un plat inspirat en la manera com els japonesos mengen les albergínies.

La cuinera Teresa Carles revela com preparar a casa una recepta que recomana fer amb els bolets de temporada que hi hagi al mercat.

La cuinera Teresa Carles, del grup Teresa Carles, explica com preparar a casa una recepta que ella enllaça amb la seva infància, que passava a Algerri (Noguera). "A casa dels pares, i després com a mare, sempre prioritzàvem menjar llegums, i l'empedrat era una bona manera de menjar-los freds".