Mengem 04/11/2019

Restaurants vegetarians (per a no vegetarians)

Sis locals ‘veggie’ que permeten reunir a taula vegetarians, vegans, flexitarians i omnívors

Natàlia Costa
5 min
Mostrador del restaurant Teresa Carles a Barcelona.

BarcelonaNo cal ser vegà ni vegetarià per entrar en aquests establiments. Només cal tenir ganes de conèixer noves receptes, tècniques i ingredients i deixar-se seduir per atmosferes plenes de llum i calma. Amb una base gastronòmica fonamentada en el menjar saludable i en les receptes creatives, aquests establiments et faran oblidar el plaer de la carn i el peix perquè estan pensats per a tothom i també per no resultar avorrits, fins i tot fugint dels ingredients massa estranys que de vegades allunyen el menjar vegà de la gran majoria. Hortalisses, llegums, cereals, ous i formatges reinventats són els protagonistes d'una carta que permet aplegar en una mateixa taula vegetarians, vegans, flexitarians i omnívors sense que el tema de les opcions alimentàries es converteixi en el debat central. Són establiments per gaudir i comprovar que l'experimentació culinària també implica jugar amb els éssers més inanimats de la terra: les plantes, amb uns resultats gastronòmicament deliciosos i gustativament sorprenents.

Hamburguesa d'Heura.

The Green Spot

Amb el lema 'Veggie for veggies. Veggie for non veggies', Green Spot és un dels llocs de moda al Born. Tant el seu impressionant interiorisme com una carta original i suculenta són els responsables de la bona crítica que té. No cal ser vegà per apreciar les delicioses xips de kale que hi preparen, i qualsevol carnívor pot gaudir de la coliflor arrebossada amb sal de tamarinde i menta i també del tàrtar de remolatxa, que no tenen res a envejar a un tall de carn. Amb un ambient cosmopolita, The Green Spot també serveix receptes més elaborades per llepar-se'n els dits, com la pizza negra de carabassa, api, ceba caramel·litzada, pistatxos i formatge de cabra. Més que una alimentació vegana en si, en aquest establiment mantenen la filosofia hipocràtica: "Deixa que el menjar sigui la teva medicina, i la medicina el teu menjar".

'Bowl' vegà.

Xavier Pellicer

El nom de Xavier Pellicer és sinònim de cuina vegetal, i també de xef amb estrella Michelin. El seu nom és el títol d'un idil·li amb la verdura i les seves possibilitats gastronòmiques. En el seu últim projecte opta per la cuina saludable i centrada en la biodinàmica i amb productes de proximitat. Després de l'èxit del Céleri, que va obtenir una estrella Michelin, cerca "l'equilibri entre el plaer de la ingesta i el benestar de la digestió". Els vegetals que utilitza s'han cultivat seguint els principis de l'agricultura biodinàmica, tot i que també ofereix carn i peix amb segell ecològic. Gaspatxo de remolatxa, humus de llenties vermelles i el puré de coliflor són alguns dels suggeriments destacats, a banda de menús degustació: "En el menú omnívor, la proteïna mai excedeix del 30% del total del plat". El seu restaurant ha estat mereixedor del Premi al Millor Restaurant de Verdures del Món organitzat per la guia verda de restaurants internacional We're Smart Green Guide.

Teresa Carles

Fent cuina vegetariana des del 1979, ben lluny de l'auge actual, el grup Teresa Carles té el seu restaurant insígnia al cor de Barcelona i el seu lema és 'Menja millor, viu feliç, viu més anys'. La mestressa, Teresa Carles, és experta en la cuina de productes vegetals i aquest establiment és un dels locals de referència a Barcelona i també a Lleida, on té la seu. Al local hi té una mena de laboratori d'idees on l'I+D, la formació i la divulgació també formen part de l'experiència. A la carta, els entrants són protagonitzats per amanides, sopes i cremes; els principals, per verdura, llegums, arròs i pasta, i les postres per pastissos, fruita i iogurts. Per exemple, sona totalment saborosa la seva hamburguesa de fajol, salsa de papaia amb llavors de rosella, ceba caramel·litzada, pèsols, brou suau de verdura i chlorella, i l'estofat de llenties caviar, alga kombu, tomàquets cherry i gírgoles. A banda de servir aquests plats al carrer Jovellanos, el grup té al carrer Argenteria el Teresa's Stairway de menjar majoritàriament vegetarià per endur-se, amb amanides, bowls, pastissos, hamburgueses i tacos que, en alguns suggeriments concrets, inclouen peix.

Gaspatxo de remolatxa.

Flax & Kale

Del mateix grup Teresa Carles, el Flax & Kale (que té tres seus a Barcelona) proposa plats dissenyats basant-se en el plaer gastronòmic i també en el valor nutricional. L'establiment del carrer Tallers inclou un 80% de la carta basada en productes vegetals i un 20% de plats amb peix blau, mentre que el Flax & Kale del carrer Trafalgar proposa cuina flexitariana (a banda de sense gluten) i el de passeig de Gràcia plats vegetarians per endur-se: "Pocs dubtes hi ha avui entre una alimentació sana i un estat de salut lliure de malalties", expliquen al grup, on reivindiquen una alimentació saborosa, saludable i també sostenible. A la seva carta hi ha propostes tan originals com l'ostra vegetal i el trinxat a base de patata, nyàmera, kimchii, bolets, mousse de pebrot groc, cansalada de coco, alga nori i espàrrecs verds.

Rasoterra

Autodenominat com a bistrot vegetarià, el Rasoterra és una espècie a banda. "Ens mirem la cuina vegetariana i vegana des de la gastronomia", detallen al restaurant, que reivindica una carta diferenciada tal com correspon a un bistrot gastronòmic, amb plats especialment pensats per compartir. Rasoterra se sosté sobre dos pilars: la gastronomia vegetariana i vegana i la cuina de proximitat, però reivindiquen que al seu establiment hi gaudeixen tant els vegetarians i vegans com "tota la resta". Amants del corrent slow food, proposen plats tan cridaners com els ous bio a baixa temperatura, patata i fonoll; l'arròs negre mar i muntanya, i el bao d'espàrrecs i mongeta verda, entre més.

Ostra Vegetal del Flax&Kale Passage.

Biocenter

El restaurant Biocenter reivindica ser el primer vegetarià i vegà que es manté obert a Barcelona. Proposa menjar sa des del 1980, amb el qual tant els vegans com els no vegans es poden sentir identificats. L'establiment reivindica els seus plats "originals, casolans i amb productes de qualitat". Entre les seves propostes hi ha una lasanya vegetal a base de carabassó, ricotta d'anacards, paté de tomàquet sec i salsa d'alfàbrega, i també una original burger de llenties i moniato, espinacs, tomàquet confitat, salsa de pesto i quètxup casolà. Destaquen els seus esmorzars basats en pastissos casolans, bols amb iogurt i sandvitxos calents de pa integral amb farciment d'espinacs, tomàquet i formatge brie. Però si per alguna cosa són famosos al Biocenter és per les postres: totes casolanes amb opcions veganes, sense gluten i sense sucre. Qui no hi trobi res és perquè no vol.

Marques abonades al ‘veggie’

Són moltes les multinacionals i marques de sempre que s'han adonat de la tirada del veganisme i vegetarianisme entre els consumidors, i també que no és només una tendència passatgera, sinó una opció alimentària que adopten moltes persones no necessàriament veganes, fins i tot de manera espontània. Per no deixar escapar aquest nou consumidor o nou comportament a l'hora de demanar en un establiment, moltes empreses han llançat variants veganes dels seus productes de sempre, com per exemple el Cacaolat Veggie, el iogurt vegetal Savia de Danone i els llançaments vegans internacionals de McDonald's (hamburgueses, wraps, gelats i rebosteria) i de Nestlé: "Estem preparats per al futur flexitarià", diuen a l'empresa.

Opció alimentària que creix

Les dades demostren que les opcions alimentàries alternatives al fet omnívor creixen tot i continuar sent minoritàries. Segons l'informe 2019 de The Green Revolution, de la consultora Lanterns, les dietes veganes han augmentat un 27% en dos anys, des de la seva primera anàlisi de mercat el 2017. Els vegans han passat de ser un 0,2% a un 0,5%; els vegetarians han crescut de l'1,3% a l'1,5%, i els flexitarians han saltat del 6,3% al 7,9%. Malgrat tot, el 2019 els omnívors continuen sent el 87,7% de les persones a l'Estat respecte al 89,6% de l'edició passada. "L'estil de vida veggie ha augmentat a l'Estat en xifres i influència", descriu l'informe, que considera que ha passat de ser una revolució a convertir-se en una onada i s'ha establert com una realitat social consolidada i en auge. Les dues opcions conviuen cada cop més.

stats