Els perills dels restaurants amb 'carta Ozempic'

BarcelonaUna de les grans revolucions mèdiques dels últims temps són els nous fàrmacs per combatre l'obesitat, ja que no havia existit mai res igual contra aquesta malaltia. Medicaments com l’Ozempic, el Wegovy i el Mounjaro, que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang, sacien la gana ràpidament i es van dissenyar inicialment per tractar la diabetis, s'han convertit en una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. El seu èxit ha disparat des de fa temps la demanda, cosa que ha comportat episodis de problemes de subministrament a les farmàcies catalanes, però el seu impacte va més enllà de l'esfera terapèutica i es pot veure en altres sectors a priori més allunyats de la medicina com la restauració o la indústria alimentària.

Per exemple, als Estats Units (on l'ús d'aquests medicaments està molt més estès que aquí) ja hi ha restaurants i supermercats que asseguren haver adaptat les seves cartes i els seus productes a les persones que prenen algun d'aquests medicaments i que, per tant, mengen menys que abans. El que fan, bàsicament, és reduir les porcions perquè algú amb menys gana s'ho pugui acabar. Davant la possibilitat de començar a veure menús Ozempic o preparats alimentaris dissenyats especialment per a persones en tractament a Catalunya, els experts avisen que no es pot fer a la lleugera i que no n'hi ha prou amb fer plats més petits: la dieta d'aquestes persones s'ha d'adaptar de la mà de nutricionistes i tenint en compte els riscos associats als medicaments.

Són fàrmacs que regulen hormones, no només redueixen la gana, i restringir la ingesta sense control ni supervisió pot conduir a dèficits de nutrients, proteïnes i vitamines que poden afectar greument la salut de les persones. Per això, des de la unitat de tractament integral de l'obesitat de l'Hospital Vall d'Hebron, referent en la lluita contra la malaltia a Catalunya, es miren amb recel la possibilitat que alguns restaurants i supermercats comencin a anunciar plats i productes adaptats a les persones en tractament sense seguir pautes dels professionals. "És frustrant que una malaltia i un tractament tan complexos se simplifiquin tant. Ja n’hi ha prou", es lamenta Marta Comas, nutricionista de la unitat.

Risc de malnutrició

Per entendre fins a quin punt cal afinar el tractament d'aquestes persones és clau el nombre de professionals que hi intervenen. A Vall d'Hebron, per exemple, fan un abordatge multidisciplinari amb experts en endocrinologia, nutrició, psicologia, cirurgia bariàtrica i infermeria. Quan un pacient arriba a la unitat el primer que fan és una entrevista nutricional molt exhaustiva per conèixer els seus hàbits alimentaris: què menja, què beu, si pica entre hores, quin consum de sucre fa, qui fa la compra a casa seva i fins i tot amb qui fa els àpats, entre molts altres aspectes. Després fan una valoració física completa per saber, a banda del pes, la seva massa muscular i el seu greix, i amb tecnologia d'última generació calculen quantes calories necessita el seu cos per funcionar.

"Cada persona té necessitats diferents: una pot gastar 1.000 calories i una altra 1.300. Si algú no suporta les bledes, no li posarem bledes; el mateix passa amb les intoleràncies. Tot s’ha d’adaptar", argumenta Comas. Sense aquesta avaluació individualitzada per ajustar la nutrició a les necessitats de cada persona és quan poden venir els problemes de salut, que van des de les molèsties gastrointestinals i la caiguda dels cabells fins a la malnutrició en el cas de persones que redueixen la ingesta en excés. "Com pot mantenir correctament les seves funcions un cos de 140 quilos que ingereix només 800 calories?", es pregunta Andreea Ciudin, endocrina de l'Hospital Vall d'Hebron, que vol deixar clar que no és una exageració, sinó situacions reals que veuen a la unitat.

D'aquí el recel i el neguit dels experts davant la possibilitat que els supermercats i els restaurants comencin a vendre productes pensats per a persones amb obesitat que estan prenent algun medicament d'aquestes característiques, ja que cadascú té unes necessitats concretes i no existeixen fórmules màgiques que es puguin aplicar a tothom. Si una persona ingereix menys de 800 calories, per exemple, té risc de malnutrició, que vol dir que el seu cos es pot veure forçat a consumir massa muscular per seguir funcionant. També pot afectar la salut òssia, la persona pot perdre massa mineral dels ossos i que augmenti el risc de patir osteoporosi, una malaltia de l’esquelet que debilita els ossos i fa que es trenquin amb facilitat.

Suplements vitamínics

Ciudin, que també forma part de l'Associació Europea per a l'Estudi de l'Obesitat (EASO, en anglès), explica que estan ultimant una guia pel maneig nutricional de les persones que utilitzen aquest tipus de fàrmacs per minimitzar, precisament, que les persones pateixin efectes adversos. "És una guia necessària. Ja n'hi ha alguna de publicada, però aquesta serà més exhaustiva i compte amb un ampli consens de professionals", sosté l'experta, que aclareix que un cop la tinguin enllestida l'enviaran a la prestigiosa revista The Lancet perquè l'avaluï i, si passa les seves correccions rigoroses, la publiqui.

Aquesta guia és necessària, sobretot, perquè les reaccions adverses que poden generar els fàrmacs es poden corregir amb un bon abordatge nutricional, entenent les necessitats del pacient i ajustant la dosis i la dieta. Per això, a banda d'un equip format per diferents experts, s'ha de fer un seguiment intensiu. "La prescripció del medicament mai pot anar desvinculada de la valoració constant i el seguiment. Una prescripció a la lleugera, per a mi, és mala praxi si no es fan intervencions prèvies i posteriors a receptar el medicament", sosté l'experta. Aquest seguiment intensiu ha de servir per ajustar el tractament en cas de detectar descompensacions.

Per exemple, en el cas d'una persona que fa una restricció molt gran de la ingesta recomanen reduir la dosi i, si no millora, es plantegen fins i tot retirar-li el tractament per no posar en risc la seva salut. En altres casos en què els pacients mengen poc i poc variat, recomanen suplements vitamínics per corregir la falta de fruita o verdura a la seva alimentació, o prioritzar la carn si els falten proteïnes. "Si ve una persona a consulta que li falta proteïna li recomanem que, davant d'un plat que porta carn, patates i verdures, comenci per la carn per si després està ple i no s'ho pot acabar", detalla Comas.

Tractament més enllà del fàrmac

Menjar sa i variat, però, no és l'únic hàbit de vida que cal incorporar quan es fa aquest tipus de tractaments. L'Associació Europea per a l'Estudi de l'Obesitat també incorpora a la seva guia la importància de l'exercici físic per a aquestes persones, una visió compartida per l'endocrinòleg de l'Hospital Clínic i director de l'Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques, Josep Vidal, que defensa que el tractament no es limita al fàrmac. "Cal millorar l'estil de vida, la qualitat i la quantitat de la ingesta. Aquests medicaments ajuden a tenir menys gana: a reduir l’impuls de menjar, a acabar abans els àpats o a evitar episodis de sobreingesta. Per tant, faciliten la millora de la conducta alimentària, però el que s’ha de seguir és una dieta adequada, com la mediterrània, i fer esport", defensa l'expert.

Sobre la possibilitat que els restaurants i els supermercats facin productes més petits, adaptats a aquests pacients, Vidal diu que a priori no ho veu malament, sobretot als Estats Units, on les racions són enormes, però insisteix que s'ha d'acompanyar d'experts i d'altres canvis de vida. "No és una qüestió de menjar hamburgueses més petites de la cadena de menjar ràpid de torn, sinó de fer una sèrie de canvis d'estil de vida", sosté. De moment, però, els menús Ozempic encara no han aterrat a Catalunya i els experts ho veuen com una finestra d'oportunitat per seguir fent pedagogia i recordar que són medicaments per tractar malalties i els ha de prescriure un professional, i no una tendència que et pugui recomanar una celebritat a través de les xarxes socials.