Un estudi científic demostra que la varietat de raïm pinot noir no ha canviat en 600 anys
La revista 'Nature' publica un estudi en què s'han analitzat pinyols de raïm que abasten un període de 4 mil·lennis
BarcelonaHi ha evidència científica que la viticultura ja estava present entre els europeus fa 11.000 anys. Però hi ha moltíssimes coses que no sabem de com era aquell cultiu. Ara, un estudi publicat a la revista Nature ha pogut estirar el fil enrere gràcies al genoma de 54 llavors de raïm arqueològiques, incloses 47 mostres de França i 2 d'Eivissa, que abastaven fins fa 4.000 anys. Aquesta anàlisi profunda ha permès arribar a diverses conclusions.
Una de les descobertes que ha fet l'equip liderat per Ludovic Orlando, director del Centre d'Antropobiologia i Genòmica (CAGT) de Tolosa, és que la varietat pinot noir no ha canviat en 600 anys i que, per tant, n'hi ha hagut un cultiu continu. La mostra medieval, trobada a Valenciennes, és exactament idèntica a la moderna.
Les mostres cobreixen un ventall que va de l'edat del bronze fins fa aproximadament 500 anys, al final del període medieval, i han pogut demostrar també, gràcies a llavors que tenen entre 2.800 i 2.400 anys d'antiguitat, la coexistència de vinyes silvestres i domesticades, així com la presència de variacions genètiques a França associades al contacte amb el Llevant i, més tard, amb el Caucas.
Intercanvi d'esqueixos
A més, l'anàlisi demostra que en aquella època també hi havia intercanvis, ja que els autors han trobat clons genèticament idèntics que apunten a l'ús de la propagació vegetativa; per tant, al cultiu de noves plantes a partir d'esqueixos o tiges. Aquest intercanvi es produïa a centenars de quilòmetres a mitjans de l'edat del ferro (aproximadament entre el 625 i el 400 aC) i s'ha demostrat que va ser un pilar important de la cultura vitivinícola en aquella època. També va ser una pràctica comuna més endavant, durant els períodes romà i medieval, en què hi havia extenses xarxes d'intercanvi en la difusió d'esqueixos de vinya; és el cas de les mostres eivissenques estudiades.
Això sí, tot i que els autors defensen que aquestes troballes "milloren la nostra comprensió tant de la genètica del cultiu de la vinya a França com dels processos culturals subjacents", reconeixen que "encara hi ha dubtes sobre el cultiu primerenc del raïm a causa de la manca de proves arqueològiques".