Els mariscadors diuen que les garotes són plenes però els restauradors ho neguen: què passa amb el marisc insígnia de la Costa Brava?

PalafrugellÉs divendres d’hivern, i a l’Empordanet els rètols que indiquen que és temps de garoinada són a tot arreu, especialment a les rotondes de benvinguda als pobles. A Palafrugell, dissabte de mercat, en venen només en una parada. Hi han posat un rètol que indica que són de Palamós, que les venen a 21 euros el quilo (n’hi entren dotze i vint segons el pes), i la curiositat és que n’han escrit el nom amb una ultracorrecció, garoïnes. Són petites, com em diuen els restauradors de la zona, de diàmetre més petit que l’habitual en altres anys (deuen fer 5 cm), però no puc comprovar si són buides o plenes perquè estan tancades, esclar.

I aquí comença el debat amb les garotes (com també es coneixen a l'Empordà). Els temporals crus d’hivern, les calorades de l'estiu i diversos patògens podrien explicar per què les garoines estan mig buides per dins, però els restauradors no ho saben quan les compren; les paguen a preu de mercat: cada una a 1,05 euros. Si després les obren i estan buides o gairebé buides, no hi podran fer res, perquè el mariscador ha fet la seva feina. I l’ha feta bé, perquè ha de tenir llicència, ha hagut de passar pel pòsit de pescadors (la confraria certifica la pesca i treu un tant per cent de la venda, com amb tots els peixos i mariscos) i ha respectat els sis mesos de veda d’aquest marisc. Al restaurant, cada garoina es pot vendre a 2,50 euros, però si, quan les han obert, les han vistes buides, no les poden servir, com asseguren uns restauradors d’un restaurant de Palafrugell que prefereixen mantenir-se en l’anonimat, i que, a més, assenyalen que tenir-ne a la carta també suposa rebre inspeccions, habituals en aquesta època de l'any, en què els demanen els certificats de compra.

A la Costa Brava, es calcula que en cada temporada de garoines, d'octubre a finals de març, se’n menja un milió. Així ho afirma Martí Sabrià, que va ser qui va impulsar-ne la campanya el 1992 quan era director del Patronat de Turisme de Palafrugell; ara està jubilat. “Necessitàvem un al·licient perquè la gent vingués al territori a l’hivern, i vaig pensar a lligar un producte gastronòmic amb una població [Palafrugell] per fer-ne campanya, i així aconseguir portar gent als restaurants, a les poblacions", recorda Sabrià. Abans de tirar-ho endavant va fer estudis i els científics li van assegurar que a la Costa Brava hi havia 32 milions de garoines, que viuen set anys de mitjana. “Vam arribar a la conclusió també que qui en gastava més era la indústria alimentària, molt més que les que nosaltres com a campanya en faríem servir”, diu, i afegeix que, uns anys més tard d’impulsar la iniciativa, ells mateixos van demanar a la Generalitat de fer una veda que durés sis mesos, i és el que s’ha estat fent fins ara.

L'èxit de l'hivern

El cas és que des del 1992 fins a aquest any han fet trenta-dues edicions, i totes amb gran èxit; si més no amb l’èxit amb què va començar tot plegat: que a l’hivern també hi hagués turisme, però “és cert que aquest any els temporals han provocat que les garoines siguin més petites i algunes, més buides”, diu Sabrià. És així perquè els temporals han provocat que les garoines es desenganxin de la roca i caiguin avall, on troben menys aliment. Ara bé, Sabrià insisteix que les garotes no són petites ni buides a tot arreu. “Tinc missatges de coneguts que m’envien fotos que n’han menjat a restaurants diferents al llarg de tota la Costa Brava en què les garotes són grosses i plenes; per tant, no és la característica general”, assenyala Sabrià.

Per la seva banda, el mariscador Luis Jiménez, amb llicència per pescar garotes a Tossa i a Lloret de Mar, explica que ell en pesca amb normalitat malgrat la duresa de l'hivern, i que algunes n'han sortit menys plenes, però en general, bé. És una època intensa, la de la pesca de la garota, que fa a pulmó, perquè és com s’ha de fer, perquè la Generalitat no permet que es pesqui amb ampolla d’oxigen. De fet, aquí neix un dels grans debats de la pesca de la garota, perquè potser si els mariscadors poguessin pescar-ne amb ampolla podrien submergir-se més profundament, i aleshores les que agafarien serien més grosses, i probablement més plenes. No ho sabrem mai, perquè està prohibit fer-ho. L’únic que se sap és que a la Costa Brava hi ha vint-i-set mariscadors amb llicència, i per tant vint-i-set famílies que viuen de la pesca de la garota durant sis mesos. Alguns creuen que viuen molt bé pel preu alt al qual les venen, però d’altres els recorden que només en poden pescar sis mesos l’any.

Mentrestant, al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’investigador Jordi Boada coincideix que enguany els impactes locals (pesca il·legal i marisqueig recurrent), s'han afegit als impactes regionals, com han estat les tempestes, les onades de calor i la mortalitat massiva de garoines associades a patògens. Tots aquests motius junts, sobretot els patògens, anomenats popularment "la calvície de les garoines" perquè el marisc perd les punxes, podrien explicar per què són més petites i mig buides, però, com a científic, no pot assegurar-ho exactament. “Encara no hem avaluat els efectes dels temporals de gener, però sí que sabem que les altes temperatures de l’estiu van provocar-ne la mort de moltes garoines”, diu Boada, que és membre de la comissió de pesca de les garotes. En resum, dues certeses, continua explicant Boada: actualment “la pesca de la garota és una activitat econòmica important de la Costa Brava” i "de Sant Feliu de Guíxols a Blanes hi va haver una afectació detectada a l'estiu, fet que va suposar una mortalitat massiva".

Finalment, a la Generalitat de Catalunya, Lucía Martínez, cap del servei de Cogestió Pesquera, informa que aquest any les xifres de garoines pescades ha disminuït, si més no així ho certifiquen les dades amb què compten fins a finals de febrer, que provenen de les confraries de pescadors del territori. Concretament, des que va començar la temporada, al mes d'octubre, se n'han pescat 14.722 quilos, mentre que l'any passat, per aquestes dates, la xifra era de 17.908, i l'anterior (campanya 2023-2024), van ser 20.052. Fins i tot en temps de pandèmia es van menjar més garotes que enguany. Dit d'una altra manera, en aquesta campanya, fins a finals de febrer, s'han pescat més de 294.000 unitats de garoines, mentre que en la campanya passada van ser més de 358.160, i aquesta és la dada que explica en part el perquè de la divergència entre consumidors, mariscadors i restauradors. N'hi ha menys. I quan n'hi ha, segons alguns, són menys plenes i més petites.

10 curiositats de la garoina

Segons l’investigador Jordi F. Pagès, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes

• És nativa dels nostres mars des de fa milers d’anys; no és una espècie importada recentment.
• L’aspecte interior és radial, de cinc braços, com es diu popularment, i recorda les estrelles de mar, amb qui estan emparentades perquè formen part del mateix ordre, els equinoderms.
• Quan les gònades (la carn interior que es menja) són de color més vermellós són garotes femelles; si són més groguenques, mascles. Unes i altres es mengen, però hi ha qui prefereix les femelles perquè tenen un gust més intens.
• La reproducció de les garoines és per fecundació externa. La femella allibera òvuls i el mascle esperma, i es formen els zigots, d’aquí unes larves que passen un temps al plàncton fins que s’assenten al fons (normalment fons rocosos amb molts forats, o prats de posidònia) i allà van creixent fins que fan metamorfosi a una petita garota d’alguns mil·límetres de diàmetre.
• És una espècie principalment herbívora, i a més força voraç. En ambients rocosos, on abunden les algues, si les seves poblacions augmenten de forma desmesurada poden deixar les roques completament nues d’algues toves, i només queden les algues incrustants (o calcàries).