Bar Dijous: la Barcelona rebel planta cara amb mongetes, fricandó i esqueixada

BarcelonaDe la Rosa de Foc a les revoltes de les quintes. Potser ara costa més de veure, però Barcelona ha estat sempre una plaça rebel. On no tot ha de ser sempre igual. On una altra manera de fer les coses és possible. Fins i tot, quan els canvis proposats són petits, modestos, però no per això menys rellevants. Avui us parlaré d’un excel·lent bar restaurant que es troba a Consell de Cent. En un carrer meravellosament dissenyat per als vianants, i farcit d’oferta dominada per grups de restauració. Aquí, al mig com el dijous, neix el Bar Dijous.

El projecte el conforma una cooperativa amb uns 25 socis, ha obert fa poques setmanes i ja és un fenomen a l’Esquerra de l’Eixample. Tot va començar amb una conversa entre l’Esteve i l’Albert. Prefereixen que no posem els cognoms, perquè els personalismes no tenen cabuda en un projecte col·lectiu. L’Esteve venia dels moviments socials; l’Albert, de la restauració. Creien que algun dia podrien obrir un local bo i per a tothom. I quan van saber que es traspassava el bar Copèrnic van saber que era el moment. Allí van trobar, gràcies a un amic comú i il·lustrador gràfic, el Joan Manel, el cuiner que estaria totalment alineat amb els seus valors: Joan Vallès.

A Vallès li posem el cognom perquè ha dissenyat la carta i perquè potser molts lectors el coneixen del seu projecte anterior, el restaurant Gegant del barri del Poblenou. Quan el Gegant va tancar, Vallès va rebre diverses ofertes, fins i tot es va plantejar obrir una parada de llegums en un mercat. Finalment, el Dijous i el que hi ha darrere el van engrescar a sumar-se al projecte.

L’amor pels llegums de Vallès el trobem a l’ou ferrat (cruixent i esfèric com un bunyol) amb papada i mongetes del ganxet que serveixen per esmorzar. Una delícia acompanyada de pa amb tomàquet. Ha provat tres tipus d’aigua fins que ha trobat que les mongetes quedaven com havien de quedar. Obren de dimecres a diumenge. Dimecres i diumenge esmorzars i dinars, i la resta tot el dia. Volen ser ambaixadors de l’esmorzar de forquilla, tenen una oferta meravellosa de plats forts, com capipota i caragols en salsa, però també d’ous, truites i entrepans planxats. “Senzills i ben fets”, diu Vallès.

A partir de la una desapareixen els ous i hi trobem entrants, altres plats i una fórmula de menú meravellosa, en què a partir d’un plat principal acabes complementant-lo per molt pocs euros. Cal destacar la coherència en la proposta de vins naturals, o que tinguin vi a doll (negre, blanc i brisat) que serveixen en porró de mig litre pel preu de 7 euros.

Un lloc de trobada

El Bar Dijous vol ser un lloc de trobada, de socialització. Especialment als sopars ja estan arribant moltes reserves, però sempre es guarden espais per a la improvisació. L’Esteve explica que els dijous eren històricament els dies que les minyones tenien festa, i el dia que els mercats tenien millor producte. Bevent de les dues idees, el Bar Dijous vol ser el lloc on les classes populars mengen com si el sistema de classes estigués més subvertit del que està.

Si no coneguessis el projecte i hi passessis per davant, hi entraries igual. És un local agradable, i la carta és excel·lent. S’hi menja de nassos (això ho escric mentre recordo la increïble esqueixada de bacallà, que han dessalat al punt just). I és probable que no t’assabentis que aquest restaurant té una forma de funcionar diferent fins que arribi el compte i vegis que ells no cobren per l’aigua filtrada (natural o amb gas) que serveixen en ampolles de vidre.

Per la resta, l’aposta és pel que ens és proper i conegut. “Hem apostat per la normalitat, que potser abunda poc en aquesta ciutat –diuen–. Fem un fricandó, que té el que ha de tenir: moixernons, picada i tota la pesca...”, explica Vallès. La voluntat és “que hi hagi a la taula el que ens agrada quan ens ajuntem amb els nostres amics”. Mentre aquest col·lectiu advoca per l’excel·lència sense invents, el cuiner es proposa que potser, amb una bona proposta, es podria “generar un procés substitutiu del brunch si som ambiciosos”. I per què no? Els petits canvis són poderosos, i poden començar revolucions.