Les garotes no es podran menjar fins a l’octubre

“Agafo les garotes fent apnea”, explica el mariscador Luis Jiménez, de Palamós, que es va treure la llicència de pesca el 2016, i des de llavors n’agafa durant tres mesos de l’any, gener, febrer i març, "que és quan estan més plenes", a Tossa de Mar i a Lloret de Mar. A partir de llavors es dedica a altres feines, relacionades amb el mar, i sobretot continua practicant l’apnea, que és la tècnica que necessita per submergir-se i arrencar l’animal, enganxat a les roques o a la posidònia.

Per aconseguir-ho, també fa servir una mena de trident, de dos ferros, enmig dels quals hi cap l'eriçó de mar. Un cop n'hi ha enclavat un, es dirigeix a una boia propera i el fica en un sac obert amb un cèrcol metàl·lic que ja hi té a punt. “Vaig comptant un a un els eriçons perquè els sacs tenen una capacitat de 150”, explica. Un cop omplert, el tanca, i n’obre un altre. “Tenim permís per omplir fins a 12 sacs, que després haurem de portar a la confraria de Sant Feliu de Guíxols”, diu el mariscador, que afegeix que a la confraria es fa un procés “singular”, que consisteix en pesar la pesca, més tard vendre-la a 5 € el quilo, i, per acabar, tornar a comprar-la, perquè el mariscador s’encarrega de vendre els eriçons als restaurants.

La venda als restaurants és a 0,70 € cada unitat, que representa 105 € el sac de 150 eriçons. “Aquest és el meu preu, perquè cada mariscador posa el seu”, diu Luis Jiménez.

I a partir d’aquí comença la preparació per menjar les garotes. Primer es tallen per la meitat amb tisores. Es netegen amb aigua salada perquè quedin netes de brutícies i, per acabar, es poden menjar crues o bé es poden fer d'altres maneres, com ara gratinades.

Per acabar, la pesca recreativa també està permesa (d’octubre a març), amb llicència prèvia, però la quantitat només pot ser d’un sac, és a dir de 150 unitats. “I tot el que no sigui aquests sis mesos de l’any, està prohibit”, conclou el mariscador.

Per què s'acostumen a servir cap avall?

Les garotes s’acostumen a servir a taula cap avall perquè la carn de l’animal no es desfaci si hi toca el sol. També es creu que es fa perquè no es mengin per la vista, és a dir, perquè no es triïn les garotes més plenes. Cap avall, amb totes les punxes a la vista, totes les garotes són iguals. La tradició a l’Empordà les marida amb botifarra negra, alls tendres, pa de pagès i una copa de vi negre.