El festuc: la fruita seca que ha triplicat la producció a Catalunya en deu anys i que tot el món estima

El pistatxer s’ha estès com una marea verda pel camp català, concretament al canal Segarra-Garrigues i als canals d’Urgell. És un arbre de capçada ampla, d’aquelles que donen bona ombra i que són boniques de contemplar. Però no és per la seva bellesa visual que en deu anys se n’ha triplicat la producció, sinó perquè el festuc és una maragda, una pedra preciosa que només té beneficis i un únic desavantatge possible. Abans d’esmentar-los, deixeu-me que us indiqui les dades que mostren l’amor que professa la nostra pagesia pels festucs: el 2015 van produir-ne 310 tones; aquest 2025 passat, 638.

I ara, passem a explicar el perquè de l’amor. El festuc és un cultiu segur i rendible. Suporta les temperatures altes, li agrada el nostre clima d’hiverns freds i d’estius calorosos i, per reblar el clau tant pot ser de cultiu de secà com de regadiu. Si és de regadiu, n’augmenta la producció, però de secà també se’n fa. Així doncs, és un cultiu de seguretat per a la pagesia, cansada de mirar el cel i de llençar collites que no van enlloc. Amb el festuc és una altra història, perquè ho suporta tot i, a més, el món en vol menjar cada dia més. “El pistatxer s’ha imposat a altres cultius perquè hi ha un retorn econòmic (teòricament) molt més alt que d’altres”, afirma Joaquim Bellvert, cap de programa d’ús eficient de l’aigua en agricultura de l’IRTA, que afegeix que al darrere de les plantacions dels pistatxers hi ha grans inversors, i no pagesos individuals.

El que llegiu. La demanda de festucs a tot el món ha crescut tant que ha arribat als nostres camps. Amb els festucs se’n fa la xocolata Dubai, aquell invent d’una dona embarassada (Sarah Hamouda) que es va fer viral, i que s’ha estès fins al súper de casa vostra. I amb la moda han arribat les falsificacions, esclar. No tot el que es ven és xocolata Dubai, és a dir, feta amb festucs de veritat, sinó amb succedanis.

Xocolata Dubai de veritat

Els xocolaters de renom de casa nostra, com Lluc Crusellas, també hi han apostat, perquè l’han trobat encertat, però ells compren els festucs de proximitat, i així donen qualitat i prestigi al producte. Per continuar, els gelaters també saben que un gelat de festucs triomfa, així que són un dels gremis que en fan ús, i en quantitats grans. I també els cuiners i els pastissers.

Ara bé, menjar festucs és bo per al nostre cos? La resposta és que sí. La nutricionista Montse Folch assegura que una ració diària de 30 o 35 festucs pelats prevé malalties cardiovasculars i cròniques, com el càncer. Aporten greixos saludables, hidrats de carboni, proteïna vegetal, vitamines i minerals com el calci, i també fibra en dosis altes. Just per això, perquè aporten força fibra, són saciants, així que eviten consumir altres aliments que potser no ho serien tant.

Si els introduïu en els vostres hàbits alimentaris, el consell de la nutricionista és que els mengeu sense sal afegida i amb closca preferentment, perquè així us obligareu a ingerir-los a poc a poc i de manera conscient. “Els podeu torrar vosaltres mateixos al forn per exemple, sense afegir-hi oli d’oliva”, que és una altra manera de menjar-los. A més, els festucs són la fruita seca que menys greix aporta comparada amb altres, com les ametlles o les nous. "Menjar-ne, de festucs, a la llarga també ajuda a reduir el pes corporal”, diu Montse Folch.

Finalment, el desavantatge. N'hi ha un de molt clar, que és la reducció de la biodiversitat de cultius que pot provocar el seu monocultiu, que "de moment no ho és", diu Joaquim Bellvert. Si en deu anys se n'ha triplicat la producció, i la demanda continua creixent, sembla clar que continuarà a l'alça. Apostar pels festucs és bo per a la producció, però l'augment d'hectàrees dedicades en deu anys (el 2015, 189 ha; el 2025, 453 ha) podria fer pensar que s'han deixat de conrear altres cultius, que potser acabarem comprant de fora i amb una qualitat que ja sabem que no és la mateixa que la nostra.