Alvocats, avellanes, gira-sol: els ingredients amb què s'adulteren encara avui els olis d'oliva

BarcelonaSón casos excepcionals, quan n’hi ha, perquè l’oli d’oliva extra verge és un dels aliments que més controls analítics passa, i està subjecte a legislació europea. Malgrat això, els fraus cada vegada són més sofisticats i alguns casos poden passar desapercebuts als controls, com confirma la científica Alba Tres Oliver, professora del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia de la Universitat de Barcelona (UB). Just per això han desenvolupat una eina analítica avançada per poder detectar-ho. La notícia és que aquesta eina, validada i comprovada, i creada al Campus de Torribera de la UB, han acordat compartir-la amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Fins ara, uns i altres anaven per separat; l’any vinent sumaran forces.

I ara anem a pams. Per què un elaborador pot voler adulterar un oli d’oliva extra verge? “Perquè no en té prou quantitat, perquè en vol vendre més, i perquè vol posar-lo al mercat a preus més baixos que altres elaboradors, que el venen a preus més alts”, diu la científica. Malgrat que aquest any, l’oli d’oliva extra verge no s’ha enfilat a 10 euros el litre, encara es considera un producte car, sobretot si es compara amb el preu que tenia fa anys enrere, quan no traspassava els cinc euros per litre. Així doncs, “la primera recomanació que fem sempre als consumidors és que desconfiïn d’un oli d’oliva extra verge que té un preu molt econòmic, perquè no és possible que sigui més barat que el preu mitjà”, diu Alba Tres.

El motiu de l'adulteració de l'oli

Per continuar, amb quins ingredients es pot adulterar? “Amb olis de menor qualitat, per exemple el de gira-sol, d’avellana i fins i tot el d’alvocat”, continua explicant. Tots són detectables amb els mètodes de control habituals, però no ho és tant amb el suc de la premsada de l’alvocat, “perquè la fruita verda té propietats nutricionals molt semblants a l’oli d’oliva, i d’aquí la gran dificultat”.

En l’imaginari col·lectiu, darrere d’una adulteració d’oli d’oliva extra verge, hi ha el record del gran frau de l’oli de colza (una planta de color groc quan floreix, les llavors de la qual se n’extreu oli) que va provocar més de mil morts i malalties greus per a la població que en va consumir durant l’abril i l’estiu del 1981. A Andalusia, voler parlar del que va passar és aixecar una ferida tapada que no ha cicatritzat malgrat el pas dels anys. Els silencis i sobretot les evasives són constants, com l’ARA MENGEM va comprovar el gener del 2025. La població esquivava les preguntes, i molts es remetien al llibre del treballador Juan Moreno Anaya, que va relatar la informació que en sabia en el volum Sucedió como lo cuento. Ell mateix va ser processat pel frau per haver estat gerent de la refineria des d’on hauria sortit l’oli adulterat. Va ser absolt.

“El frau de l’oli de colza va ser un doble frau, perquè, per començar, es venia oli de colza com si fos oli d’oliva, i, per continuar, aquell oli de colza no era apte per al consum humà, perquè se li havia afegit un colorant tòxic, habitual en els usos industrials, i que era letal per a les persones. Quina era l’única sospita que hauria pogut tenir la població d’aquelles ampolles i garrafes que compraven amb una etiqueta que deia “oli d’oliva”? Un preu molt baix comparat amb el d’altres.

Per acabar, la científica sosté que no tenen xifres de quantes adulteracions actuals han trobat. N’hi ha, i per això han desenvolupat el mètode científic que han acordat compartir amb el Departament d’Agricultura el 2026, però no en saben el nombre concret. Des del punt de vista de la criminologia, el frau compleix tots els elements d’un crim: hi ha una víctima (el consumidor); un mòbil (el benefici econòmic), i una oportunitat (que apareix quan la vigilància és insuficient). Aquesta oportunitat es reduirà “en la mesura que es disposin d’eines que detectin aquests fraus; a més, només pel fet que tinguem l’eina de control, es desincentiva la temptació de delinquir”, afirma Alba Tres.

En un altre ordre, en olis d’oliva, el que més es detecta és l’engany de voler vendre un oli d’oliva verge per un d’extra verge, i de vegades no és un engany fet expressament sinó que el mateix oli, per l’emmagatzematge que ha tingut, ha perdut qualitat”. És més, la científica sosté que quan algú ha volgut fer un engany amb l’oli d’oliva “no ho fa per provocar problemes de salut a la població, sinó per vendre’n més quantitat i obtenir un guany econòmic”.

És a dir, hi hauria enganys en etiquetatges de categories del mateix oli d’oliva extra verge. “Aquests passen més desapercebuts socialment, i potser la població en resta importància; els més escandalosos són les adulteracions amb altres ingredients, però, malgrat que n’hi ha, sempre excepcionals”, conclou la professora Alba Tres.