La vinya del Penedès, en alta tensió: els viticultors preveuen una caiguda en picat del preu del raïm

Sant Sadurní d'AnoiaEls viticultors del Penedès no havien tingut tanta por del futur com avui. Tenen diversos indicadors per reforçar la seva temença: Freixenet (que és del grup alemany Henkell al 100%) des de fa dos anys es creu que ha deixat d’elaborar quaranta milions d’ampolles anuals dins de la DO Cava (dada que el celler no vol confirmar ni desmentir), la verema passada hi va haver excedent de raïm i de vi base i les xifres que es difonen sobre la venda de vins i escumosos en general no són optimistes. Per tot això, el president de l’Associació de Viticultors del Penedès, Josep Anton Vendrell, afirma que viuen “una situació molt crítica, en què sobraria el 35% de la vinya plantada al Penedès, i en aquesta propera verema, el preu del raïm podria caure en picat, l’any passat la DO Cava va pagar entre 46 o 60 cèntims d’euro”. Si sobra vinya, si hi ha ajuts de la Unió Europea per arrencar-ne, és clar que el territori podria canviar en pocs anys per deixar de ser el pulmó verd entre Barcelona i Tarragona, i deixar pas a polígons industrials o camps amb plaques solars, amenaces històriques derivades de la pressió urbanística. A aquesta situació s'hi afegeix una certesa: el traspàs d'alguns cellers de la DO Cava a Corpinnat, marca que treballa per assegurar un acord amb el viticultor amb un preu a l'alça cada any.

Una altra conseqüència de l'excedent de vi al territori és que les cooperatives han començat a vendre el vi base com a vi de taula; desqualifiquen els vins per la baixada de preu i demanda, perquè el vi base reservat per al cava no s’ha venut. No ha calgut perquè el gran productor del territori, Freixenet, no necessita tant vi base com abans. No el va necessitar el 2025 ni tampoc el 2024, quan el va adquirir a altres regions i va elaborar un altre producte amb bombolles, anomenat tècnicament gran vas. El 2024, es va veure abocat a fer-ho per culpa de la sequera, que va afectar el Penedès i el país en general. Com que Freixenet volia continuar responent a la demanda internacional, sobretot la dels mercats d’Alemanya, Àustria i Suïssa, va comprar raïm fora del territori, i va treure al mercat un altre producte, que no era cava, però que el públic final podria arribar a pensar fins i tot que ho era pel joc de noms que va crear. El nou producte és el Freixenet Premium Sparkling Wine Cuvée, fora de la DO Cava, esclar. L’any passat, el 2025, el va continuar fent amb la curiositat que aleshores sí que va ser un bon any de verema.

Així doncs, el 2024 va ser per la sequera, però el 2025 perquè ja s’havia inventat un altre producte amb bombolles i, per tant, ja no li feia falta comprar raïm al Penedès, ha desembocat en dos anys en què el gran productor del territori no compra raïm. L’any passat, hi va haver vinya que no es va veremar, hi va haver viticultors que van vendre raïm sense preu (sense saber a quin preu li pagarien).

Vinya en bon estat

Per tot plegat, el pronòstic del president de l’Associació de Viticultors del Penedès és que el preu del raïm podria caure en picat aquesta verema perquè hi haurà poca demanda i molta oferta. “Ha plogut, la vinya està bé, i si no hi ha cap altre canvi meteorològic, que vol dir que no hi hagi glaçades ni pedregades, tot apunta que serà una bona verema, però si no n’hi ha demanda, en sobrarà”, assenyala Josep Anton Vendrell. Per la seva banda, Freixenet no ha volgut respondre a la pregunta de l'ARA sobre el nombre d’ampolles que ha deixat d’elaborar de cava, perquè afirmen que és “informació confidencial”.

Sobre el raïm veremat, el preu del quilo de raïm es va pagar l’any passat entre 46 i 60 cèntims d’euro. No es podia pagar menys de 46 cèntims, però sí més de 60. “És el preu que diu la DO Cava, que es basa en l’estudi de costos fet per l’Institut català del vi, l’Incavi, que ho publica habitualment al juliol, i sobre el qual nosaltres no estem d’acord”, diu Vendrell. No hi estan d’acord perquè consideren que aquest estudi de costos no és real, “falta actualitzar-hi partides, perquè sigui real; a part que estaria bé que es publiqués abans perquè el viticultor pogués fer-ne previsions”. Els preus no es poden pactar perquè hi impera la llei de competència, que prohibeix fixar-los. Sigui com sigui, “pagar menys de 60 cèntims el quilo de raïm veremat és una ruïna per al viticultor”, diu el president.

A la patronal del cava, el president, Joaquim Tosas, confirma que “enguany tot fa pensar que serà un any normal de verema, que vol dir que hi haurà raïm, que afegit al de l’any passat, voldrà dir que hi haurà excés”. També està d’acord que el jardí verd del Penedès “està en risc, perquè les vendes han disminuït, perquè la geopolítica actual no ho posa fàcil i perquè, al final, necessitem solucions conjuntes de l’administració, productors i viticultors per a les nostres hectàrees de vinya del Penedès i per a totes les de Catalunya”. Tosas reforça la idea que l’única solució és “anar-hi junts, en comptes de criticar-nos i dividir-nos; hem de construir contra els nostres competidors mundials, com França, i hem de vendre més i millor”. Per descomptat, “hem d’assegurar que totes les baules de la cadena queden ben retribuïdes, i que tothom es pot guanyar bé la vida”, diu Tosas.

Finalment, el president de la marca Corpinnat, Pere Llopart, explica que un 10% de la vinya del Penedès la conreen cellers adscrits o vinculats a Corpinnat, que acorda o pacta un preu de referència “digne per la feina del viticultor, i que al mateix temps suposa una protecció per al territori”. Acorden uns preus mínims amb la responsabilitat d'incrementar-los any rere any, i ho tenen escrit al reglament, i aquest fet, per si mateix, "és un fet insòlit al territori i també respecte de moltes altres zones vitivinícoles". Enguany, el preu mínim que han acordat és de 0,943€/kg (o 943 euros/tona) per les varietats inscrites al seu reglament, ja siguin per fer vi tranquil o escumós, i de 0,82€/kg per a les varietats que no són del seu reglament (cabernet, merlot, muscat i d’altres), que es poden comprar per fer vi tranquil si els cellers volen”, diu Llopart, que subratlla que els preus mínims que acorden entre els socis de Corpinnat és inaudit “i m’atreviria a dir que ho és al món”. Llopart considera que, amb el volum d’ampolles que produeixen no poden ser l’única solució al Penedès, però sí que volen explicar que hi ha una altra manera de treballar amb el viticultor i de fer escumosos.

Un futur negre, amb les xifres actuals

En dos anys, la DO Cava ha venut un 24% menys d’ampolles, concretament, de 250 milions el 2023 a 190 el 2025, és a dir 60 milions menys en dos anys.

Si aquestes xifres es convertissin en referent de producció, voldria dir que la DO Cava necessitaria 75 quilos menys de raïm, per tant, 75 hectàrees de vinya que no faria servir. Si sobra vinya, els preus del raïm continuaran caient, i això voldrà dir que els viticultors no es guanyaran la vida conreant. A partir d’aquí es podrien obrir altres escenaris que ningú no vol ni imaginar actualment al Penedès.