Aterra al barri de Gràcia la pasta 'al dente' que ha triomfat a l'estranger

Imagineu una bona pasta al dente. Un cacio e pepe, per exemple. Amb la salsa integrada. La porten en una paella profunda i te la posen directament al plat amb unes pinces. Suculent, oi? O un tomàquet formós i una mozzarella tan sublim que la serveixen despullada. Quan una cosa és perfecta, l’única obligació és no espatllar-la. O una bresaola de feta de wagyu. Brilla amb el marbrejat del greix. Al costat, un raviolo farcit de ricotta, tòfona i tuorlo, o sigui rovell d’ou. Un últim exemple: una parmigina d’albergínia amb aquell gust intens de tomàquet que obligatòriament et fa sucar pa. Tots aquests són alguns dels plats que des de dimarts es poden degustar a la Bottega Bernacca (carrer Bonavista, 10), el restaurant italià que aterra al barri de Gràcia i que curiosament, a diferència del que podria semblar, ens arriba des de São Paulo, el Brasil. Però ja veuran, benvolguts lectors, que tot té un perquè.

Comencem per dos noms propis: el català Gerard Barberan i l’italià Davide Bernacca (d’aquí el nom del restaurant, esclar). El Davide és de Carrara. Com deuen saber, una regió famosa pel seu marbre. I a fe de Déu que el marbre fa presència al restaurant. La barra imponent de l’entrada, taules de totes mides, el lavabo i el terra. És un restaurant preciós. Però el més rellevant és, com sempre, que s’hi menja bé. Tornem amb els nostres protagonistes. El Gerard va créixer a Badalona i és cuiner. Fa molts anys treballava a Eivissa, al famós restaurant Cipriani. Bernacca havia obert la primera Bottega Bernaca a São Paulo, el país on resideix. En aquell moment era diferent, un bar de vins senzill amb poca sofisticació. I es va animar a obrir-ne un altre a Eivissa. Així és com es van conèixer amb Barberan, que va posar en solfa el que havia de ser la segona Bottega. Aquella, la que van obrir el 2015 a Eivissa, ja no existeix, però va posar els fonaments del model de restaurants que tenen avui en dia al Brasil. Es van entendre tant que Barberan ho va deixar tot i se’n va anar a São Paulo amb Bernacca. Va capgirar el restaurant d’allà i des de llavors n’han obert uns quants més.

Quan és a São Paulo, al primer restaurant que van obrir i que és el més petit de tots, tothom vol saludar el cuiner català. La clientela habitual paulista té molta estima a Barberan. El restaurant és un lloc dinàmic i molt aprofitat. Hi vaig sopar molt bé, molt abans de saber que vindrien cap a Catalunya. Si em permeten un apunt abans de tornar a Barcelona, Bernacca i Barberan, a més, són uns grans aficionats a la cuina japonesa, i també van obrir un altre restaurant a la capital financera del Brasil, el Kuro. Aquest té una estrella Michelin i disposa d’una cocteleria excel·lent. Si mai visiten el Brasil ja ho saben, també és altament recomanable.

'Pão de queijo' i producte català

Tornem a la Bottega Bernacca de Catalunya. El Davide i el Gerard tenien ganes d’obrir-ne una a Europa. I on havia de ser? A casa del Gerard, a Barcelona, la ciutat on una filla del Davide ha vingut a estudiar. Així és com aquest cuiner fa mesos que dissenya una carta de gastronomia majoritàriament italiana però partint també en bona part de producte català. Està emocionat perquè aquí pot jugar amb ingredients que a l’altra banda de l’Atlàntic no troba. "Demà tindré molls!", diu amb entusiasme. També hi ha alguna picada d’ullet al seu estimat Brasil, que podem veure en el fet que a la cistella de pa hi inclouen entre rodó de massa mare i grissini, un pão de queijo calentó, acabat de fer. Per cert, informació de servei: el pão de queijo no té gluten, ja que està fet amb farina de mandioca i formatge.

El restaurant està diligentment dirigit per Daphne D’Alessio, que en pocs mesos parla un català envejable. L'hi dic just quan em serveix un plat que també fa fruir a la resta de comensals, una versió del vitello tonnato però en aquest cas fet amb llengua. Tasto un vi que es diu Le Galline. És una producció en el marc d'un projecte de Davide Bernacca en què treballen amb nens amb autisme i animals. És un sangiovese blanc de noirs. A la carta, esclar, també hi ha vins catalans. L'àpat s’acaba amb tiramisú fet al moment i pannacotta amb dulce de leche. El restaurant obre de dimarts a dissabtes a les sis de la tarda, per si algú hi vol anar a fer un còctel, una copa o a picar alguna cosa. Les reserves per sopar comencen a partir de les 19 h. Si tot va com tenen previst, aviat podran engegar també els serveis de dinars. Però piano piano si va lontano.