Nevin Cohen: "Als Estats Units, tres de cada quatre àpats cuinats en restaurants ja no es mengen als restaurants"

BarcelonaNevin Cohen (Brooklyn, Nova York, 1962) és expert en polítiques públiques alimentàries i director de l'Urban Food Policy Institute –pertanyent a la Universitat de la Ciutat de Nova York–, i advoca per les accions que puguin portar a una alimentació més igualitària, sostenible i saludable. Visita Barcelona per participar en el primer congrés internacional de l'observatori FARO sobre el futur de l'alimentació, celebrat a la Universitat de Barcelona, on queda meravellat pel seu edifici històric. “Que bonic de ser estudiar aquí” diu, fent una foto al claustre.

Pot una ciutat com Nova York ser autosuficient?

— No. Tenim vuit milions d'habitants, és molt densa, i fins i tot amb un augment agressiu de l'agricultura urbana és senzillament impossible. Necessitem obtenir els nostres aliments de l'Amèrica Central o de Mèxic. Tot i que crec que els aliments locals són molt importants, mai serà suficient per alimentar la ciutat. Així i tot, Nova York té un dels sistemes d'agricultura urbana més grans del món. L'agricultura urbana és important per a la justícia social, no es tracta només de cultivar els aliments, sinó de crear espais que uneixen la gent.

Sabria fer un diagnòstic sobre Barcelona?

— Catalunya ha perdut molta terra agrícola en les últimes dues dècades i això és un gran problema. Significa que cal importar aliments de lluny. Si hi ha una oportunitat per reactivar l'agricultura, s'hauria de fer. Podria ser una producció petita i intensiva d'aliments específics que són únics de la cuina d'aquí.

Si la població mundial continua augmentant, tindrem prou menjar per a tots?

— Caldrà canviar la nostra dieta. La dieta saludable planetària està basada molt més en plantes que el nostre consum actual. A mesura que els ingressos han crescut arreu del món, el consum de carn ha augmentat significativament, i la producció de carn afecta el clima i ocupa grans extensions de terres que d'altra manera estarien disponibles per a la producció directa d'aliments, com llegums i verdures. És un procés molt ineficient. Així doncs, la pregunta és: la gent podrà fer aquest canvi amb el temps? Si no tenen cap opció, crec que sí que ho faran. I no és un mal futur menjar verdures i llegums. És una dieta saludable.

Però el seu govern ha canviat la piràmide alimentària i l'ha capgirat, posant la carn a dalt de tot.

— L'administració Trump ha atret diferents grups de persones. Al moviment Make America Healthy, si és que se'n pot dir moviment, no creuen en les nocions establertes de nutrició i abracen enfocaments no científics. Fanàtics de la dieta cetogènica, per exemple. La nova piràmide alimentària és un intent de fer que aquests diferents grups d'interès se sentin empoderats. Hi ha dècades d'evidència científica que diuen que hauríem de reduir el consum de greixos saturats i augmentar el de fruites, verdures i cereals.

Sentit comú, vaja.

— És completament contradictori, i alhora, l'administració ha retallat l'assistència alimentària i els cupons per a aliments, de manera que potser un milió de persones quedaran desqualificades per rebre'n. Per tant, és una contradicció dir, d'una banda, que hauries de menjar més greix de vedella perquè és saludable i, de l'altra, retallar les prestacions alimentàries.

Hi ha molta fam als EUA?

— A la ciutat de Nova York, el 20% de la població depèn dels cupons per tenir menjar a taula. Això és una bogeria. I entre un 13% i un 15% pateixen inseguretat alimentària, és a dir, que la gent no sap si en el pròxim àpat podran menjar. És un problema molt greu. La raó per la qual vaig de Nova York a Europa és que el tema més rellevant políticament als EUA és la fam i ho és menys a les ciutats europees que visito. La xarxa de seguretat social és més forta aquí. És la raó per la qual Mamdani va guanyar les eleccions a l'alcaldia.

Zohran Mamdani s'ha proposat obrir supermercats públics a Nova York.

— Ha estat controvertit, però el govern està en el negoci dels supermercats des de fa 100 anys. Als Estats Units tenim supermercats, uns 240, que són per als militars i les seves famílies. El Congrés exigeix que tinguin un preu de mercat inferior en un 23,7%. L'objectiu de Mamdani és utilitzar la infraestructura pública per reduir el cost dels aliments als barris on viuen persones amb baixos ingressos. I això és revolucionari. El repte és assegurar-se que no sigui només un programa pilot, sinó portar-ho a escala. Cal que siguin almenys 20 supermercats per tenir un volum i unes cadenes de subministrament eficients. S'estan buscant ubicacions.

Entenc que en barris desafavorits.

— A Nova York hi ha habitatge públic on viu gent amb ingressos molt baixos en mig de barris molt rics. En aquests barris hi ha molts supermercats, però els de l'habitatge públic no se'ls poden permetre, per a ells és com un desert alimentari. Hi viuen, però no poden comprar-hi res. Així que han de manllevar de tant en tant el cotxe d'un amic i conduir fins a Nova Jersey per comprar i omplir el cotxe amb aliments de llarga durada, perquè potser tenen només una nevera petita a l'apartament. Així que potser cal que hi hagi un supermercat públic en alguns barris rics, però als baixos dels habitatges públics.

Juan Roig, propietari de Mercadona, va dir que a mitjans de segle no hi haurà cuines a les nostres cases. Què en pensa?

— La tendència és sens dubte cap al menjar preparat. Hi ha una cosa que anomenem pobresa de temps. Les persones amb baixos ingressos no tenen temps per preparar menjar fresc. I les empreses alimentàries se n'adonen, i òbviament estan satisfent una necessitat, però el problema és el sistema.

I cal sumar-li l'impacte de la tecnologia.

— Ara m'estic centrant en la intel·ligència artificial (IA) com a determinant comercial de la salut. Determinant comercial és un terme que fem servir en salut pública. Les empreses i el comerç afecten la salut de moltes maneres. I la IA és potencialment problemàtica per diverses raons.

Quines?

— El cost de la IA, els centres de dades, l'energia que requereix i el retorn que han de tenir els inversors són tan grans que la publicitat serà una característica central de la IA. El problema és que la publicitat no serà simplement anuncis de bàner, com els que veieu quan feu una cerca a Google. Hi haurà anuncis conversacionals, contingut patrocinat a la sortida de les converses que la gent té amb els xatbots. I aquesta és la part que fa por.

Com funciona aquesta publicitat?

— Hi ha hagut estudis que mostren que la gent no la detecta, fins i tot quan els dius que hi ha contingut patrocinat en la conversa. És subtil. No es tracta només que els xatbots esmentin productes específics, sinó que també proposen comportaments que fan que la gent consumeixi d'una determinada manera. Que et proposi portar els teus companys a fer vespreig després de la feina, i que estigui patrocinat per una beguda alcohòlica, per exemple. Després hi ha la IA agentiva, on pots dir: "Compra'm un dinar saludable avui" i el xatbot farà una comanda i mai sabràs si realment és una relació patrocinada. És l'etapa definitiva de la publicitat. Subliminal és el terme que es feia servir als anys cinquanta per descriure aquest tipus de publicitat.

Entenc que s'haurà de regular.

— Als Estats Units, la indústria de la IA ha capturat el govern i no hi ha cap esforç per pensar en una regulació. Però crec que aquest serà un gran problema en termes de màrqueting depredador de productes poc saludables. És diferent del màrqueting dirigit a consumidors específics perquè apunta a consumidors vulnerables. Nens, per exemple, que no poden distingir un anunci d'altres continguts. Persones amb baixos ingressos que poden ser vulnerables als anuncis que suggereixen que si compreu un producte en particular el vostre estatus augmentarà.

Una altra tecnologia que ha capgirat la manera com mengem són les plataformes de lliurament. L'altre dia plovia a bots i barrals i la ciutat era plena de riders.

— Hi ha una desconnexió perquè fas servir una aplicació i no penses en l'ésser humà que lliura el menjar. Tenim una investigació sobre els efectes sobre la salut de treballar per a una plataforma. A la ciutat de Nova York, els treballadors de repartiment tenen una taxa d'accidents i lesions molt més alta que fins i tot els treballadors de la construcció i les infermeres dels hospitals, que són com dues categories laborals d'alt risc. Cada cop que el govern de la ciutat aprova polítiques per protegir els treballadors, les plataformes redissenyen el seu model per trobar una manera de saltar-se-les i mantenir els seus beneficis. Perquè entenguis la dimensió, la National Restaurant Association acaba de publicar que tres quartes parts dels àpats de restaurant als Estats Units no es mengen ja en un restaurant.