La masovera que va penjar l’hàbit per obrir un restaurant a peu de carretera a Platja d’Aro

Platja d'AroPepa Sánchez (Barcelona, 1953) va trobar la vocació de cuinera treballant en mil i un altres oficis, entre els quals el de masovera a Rupià i el de secretària de direcció en un bufet d’advocats. Un dia li van proposar que s’encarregués d’un restaurant, i se’n va sortir tan bé que va entendre que el que li agradava de veritat era allò: cuinar i tenir contacte amb el cuiner. El 16 d’abril del 2011, juntament amb el seu fill Lluís, va obrir el restaurant Ca la Pepa, situat a peu de carretera a Platja d’Aro, i avui és referent en cuina de producte, especialment el peix de la llotja de Palamós, i en bons vins, dels quals s’encarrega el Lluís, format com a sommelier.

Hi vaig un dissabte al migdia a parlar-hi, i em trobo el restaurant ple de gom a gom. Els clients semblen habituals per la familiaritat amb què parlen amb l’equip. La Pepa no la veuré fins al final del servei, quan a les taules ja estiguin amb els cafès i les copes, perquè la sobretaula s’allarga gràcies a un músic conegut de la casa, que els canta amb la seva guitarra cançons d’un repertori cosit de clàssics coneguts. "Fins fa tres anys m’hi estava sola, a la cuina, però em van haver d’operar per posar-me pròtesis als genolls, i aleshores vam buscar un cuiner, el Dani", m’explica. Ara el Dani i ella s’organitzen per compartir la feina. "Aquesta setmana, el Dani ha agafat vacances, i aleshores estic jo sola al capdavant, però hi haurà una altra setmana que descansaré jo", explica, i afegeix que des del setembre passat s’ha adherit a la jubilació activa. Vol treballar, i vol fer-ho durant anys.

Pèsols llàgrima de Santa Susanna

La cuina és petita, i enlluerna pensar que hi puguin preparar tots els plats que tenen a la carta. Com que som a la primavera, he menjat pèsols, pèsols de llàgrima de Santa Susanna, que eren delicats, de mossegada petita. De segon plat, rèmol a la panadera, una bona peça, que la Pepa ha sabut enfornar amb una cocció exacta. El rèmol l’ensenya sencer el Lluís, i tot seguit el tria, i l’acompanya amb una amanida d’enciam verda, que és tan bona com el mateix peix.

A la carta hi ha molts altres plats, que són els preferits de la Pepa: els de xup-xup. "Els vaig aprendre de la meva sogra, que es deia Alba Ibáñez i era de Tàrrega". La sogra és la que li va ensenyar a fer les mandonguilles, els calamars farcits, els arrossos, els plats de caça com el colomí, la guatlla o la perdiu, que cuina de diverses maneres, com en escabetx. També les tripes, que són una altra preparació de xup-xup. "De la mare, que es deia Maravillas Rodríguez, en vaig aprendre les bases de la cuina, com els sofregits, i de la sogra, la resta".

La Pepa continua explicant-me que hi ha un plat que actualment és el que més li demanen. És l’ou de camp, que prepara amb ous ferrats i verdures de temporada, és a dir, avui amb carxofes, i hi afegeix cansalada de la marca Joselito. "A tots els serveis me’n demanen", assegura, i comenta que quan s’acaben les carxofes el fa amb mongeta tendra.

Sobre els pèsols que li he demanat, diu que són tan bons, els de llàgrima, els més petits, que els compren a un preu molt alt, que només els salta breument a la paella amb un raig d’oli d’oliva verge extra i que hi posa un pensament de sal. "No hi cal res més". I passa el mateix amb l’amanida de favetes, que són tan tendres que també les cou breument i les acaba amb pernil de gla.

Per acabar, els llaminers sapigueu que la Pepa també prepara les postres. En té de preferides, que té estudiat que són les que agraden: pastís de formatge, flam d’ou, púding de poma i panses al rom i pastís de xocolata. "De vegades també en faig d'altres, i aleshores faig tiramisú". I així és com la Pepa va parlant, transmetent passió per un ofici que no vol abandonar, mentre a la sala la música tocada pel guitarrista continua, i el fill, el Lluís, continua servint copes.