“El meu somni és que el Priorat sigui la primera denominació d’origen qualificada biodinàmica del món”

PorreraEl somni de l’enòloga Ester Nin és que “el Priorat sigui la primera denominació d’origen qualificada biodinàmica del món”, va afirmar davant del públic assistent al tast del celler organitzat dins de la programació del Festival Terrer al monestir d'Escaladei. Nin sosté que també hauria volgut per al Priorat que fos la primera ecològica del món, fet que ha aconseguit la DO Penedès. “I me n’alegro també pel Penedès, perquè jo faig vins a les dues denominacions d'origen; al Penedès, perquè és d'on prové la meva família, i al Priorat, on em vaig establir el 2001", relata Nin, que creu que el vi, en general al món, no viu un dels seus millors moments.

A Porrera, després d’haver deixat enrere algun dels revolts més tancats de la comarca, hi ha el Celler Família Nin Ortiz, dirigit per Ester Nin, Carles Ortiz i el seu fill gran, Andreu Ortiz. A la pregunta si el vi català i mundial viu un bon moment, responen que ha caigut en vendes, perquè s’ha demonitzat l’alcohol, però també per culpa de la situació econòmica. “El vi és un element de luxe; si la gent gasta menys, el vi en nota les conseqüències. I no és l’únic que ho nota, perquè la cervesa també ha baixat en vendes per primera vegada en la història”, assenyala Nin, que assegura que “quan tornem a viure una bona situació alegre econòmicament, aleshores les vendes de vi repuntaran". Mentrestant, no, perquè “hi ha una incertesa molt gran”, fins al punt que “els sis primers mesos d’aquest any han estat els pitjors en vendes de vins per a tots els cellers en general, i no només per a nosaltres”, continua explicant l’enòloga.

Un celler gran, davant d’una situació de disminució de vendes, fa una altra nau, climatitza els vins elaborats i els desa per a quan l’economia es redreci. Però si ets un celler petit, la història és ben diferent, i d’aquí s’entén que hi hagi distribuïdors d’altres denominacions d’origen de l’Estat que facin ofertes de 2x1 de palets de vins.

Seguint el fil de les crisis en vins, la de Bordeus la contemplen amb respecte. “El Priorat va començar emmirallant-se en Bordeus, fins i tot embotellava amb el mateix tipus d'ampolles, però ara no és així”. El mirall de referència actual és la Borgonya. “Nosaltres vam ser els primers del Priorat a recuperar l’embotellament en ampolla Borgonya, l’anyada del 2003, tal com es feia amb els vins de masia barril, cooperatives o Escaladei fa quaranta cellers”. I tot això “en un temps en què hi va haver un intent de crear l’ampolla Priorat, però que no es va fer, i ara potser sí que podríem tornar-ho a intentar”, diuen Ester Nin i Carles Ortiz.

Ampolla Borgonya, des del 2003

“Vam optar per l’ampolla Borgonya, perquè el Priorat està més a prop d’aquesta zona francesa per les particularitats que donen personalitat diferenciada als sòls registrats; per les varietats negres que conreen, que són la garnatxa peluda, la garnatxa, que és la pinot noir del Mediterrani i la carinyena blanca, que hem recuperat i que ens ha costat dotze anys que la DOQ Priorat la reconegués”. Justament, Nin confessa que va apostar pel conreu de la vinya vella i de les varietats tradicionals perquè no tenia cap estigma ni pressió. “Sortia d’estudiar biologia, tot seguit vaig fer enologia, i quan vaig acabar, vaig anar a visitar quaranta cellers d’Europa, entre els quals els biodinàmics d’Europa”, explica Ester Nin, que reconeix que va començar estudiant biologia per separar-se formativament de la seva família, viticultors. Però el 1997, quan es van crear els estudis d’enologia, s’hi va matricular, i allà va coincidir amb tres grans referents actuals de l’enologia, Sara Pérez , Ton Mata i Joan Rubió. “Recordo que el pare em va dir que jo havia triat biologia perquè els havia de treure de fer de pagès, i vaig tornar a dir-los que m’hi volia dedicar”, diu Ester Nin, que recorda que la primera feina a la vinya va ser treballar-hi catorze hores diàries per transformar la vinya en vas familiar a vinya emparrada. Tot això al Penedès. “Va ser com un càstig de final de carrera de biologia”, diu Nin, que afegeix que durant els estudis d’enologia va continuar treballant amb la seva germana al celler Loxarel.

Per continuar, la família Nin Ortiz destaca, d’entre tots els projectes actuals, el Flor, que va néixer a partir d’observar com anaven morint les vinyes velles i, per tant, deixaven de ser viables econòmicament: “Necessitem entre cinc i deu ceps, segons l’any, per fer una ampolla de vi, i això implicaria que els vins acabarien al mercat amb un preu molt elevat, perquè la vinya dona molt poc rendiment”, diuen. Pensant en els fills, en el futur, van pensar en plantar vinya. “El Priorat és sinònim de coster i vinya vella, aleshores en vam plantar seguint l’estructura i la selecció genètica que hem heretat, i així és com ha nascut el projecte Flor”, comenten. Flor, en el món del vi, és com s’anomena als vins petits o joves, “que tenen la línia de qualitat amb la mateixa elaboració”. Així doncs, Flor, per al celler Nin Ortiz de Porrera, vol dir que han plantat “vinya al voltant de vinya vella, tot seguint la mateixa estructura que els avantpassats fa centenars d’anys, amb costers i seguint els marges de pedra seca”. A la pràctica, des del febrer passat, a la finca La Rodeda, la família ha construït mil metres quadrats de mur de pedra seca de pagès seguint l’estructura de la vinya vella de noranta anys amb garnatxa peluda.

D’altra banda, als taps dels vins del Celler Família Nin Ortiz es pot llegir la llegenda: “Biodynamic since day one”. La biodinàmica, la tècnica de viticultura per la qual van optar des del primer dia, consideren que revaloritza la terra i la mateix tasca com a enòlegs. Actualment, el celler està certificat pels dos segells biodinàmics del món que certifiquen vi, La Renaissance des Appellations i Biodyvin, i dels dos, el Biodyvin ha fet que s'hagin convertit en els primers de l'Estat que l'han aconseguit. De fet, aquest segell és un dels més prestigiosos, i el tenen cellers com el francès Romanée-Conti. La primera finca d'Ester Nin al Priorat és La Rodeda del 2003, i va ampliar finques i vins el 2008, amb la incorporació de Carles Ortiz amb Les Planetes. Actualment tenen una societat compartida al cinquanta per cent entre tots dos, i pensant en els fills. De fet, Andreu Ortiz, el fill gran, hi treballa, i hi elabora les seves pròpoes ampolles, dos ancestrals amb raïm de les vinyes del Pla de Manlleu, al Penedès i un tercer, rosat, a Porrera.

Sobre la biodinàmica, l’enòloga explica que un dels punts clau és concebre l’agricultura com un organisme viu, i la vinya forma part d’una granja autosuficient sense monocultiu. “Daphne Glorian, del celler Clos i Terrasses de Gratallops, amb qui treballo des del 2003, diu una frase que a mi m’agrada perquè és molt il·lustrativa, que assegura que la biodinàmica es fa a la vinya, i al celler l’acompanyem”, assenyala Ester Nin per reforçar la idea de com d’important és el respecte a la terra on hi ha la vinya. “L’ideòleg de la biodinàmica, l’alemany Rudolf Steiner, assegurava que els fruits tenen el gust d’allò que nosaltres hàgim fet a la terra”, comenta l’enòloga. El celler Clos i Terrasses també practica l'agricultura biodinàmica, i té vins tan referents com Clos Erasmus i Laurel.

Per acabar, la pràctica de la biodinàmica al Priorat té un únic entrebanc, segons asseguren Carles Ortiz i Ester Nin, que són els fems d’animals. “No trobem vaques al Priorat, els fems de les quals faríem servir; aleshores ens els fem portar des del Pirineu, perquè és on trobem vaques alimentades i criades sota el principi de l’ecologia, i ens els fem portar a Porrera”. Un periple que els permet fer el compost amb què adoben la terra.