“Descarto fer vins al Priorat perquè en bona part té terra de llicorella, i no és la meva especialitat”

BarcelonaEl prestigiós enòleg danès Peter Sisseck, conegut pels seus vins Pingus i Flor de Pingus (DO Ribera del Duero), amb preus de més de mil euros, descarta “fer vins al Priorat perquè la denominació d’origen catalana té bona part de la terra de llicorella”, tenint en compte que ell està especialitzat en terra calcària. Malgrat això, confessa que algun cop s'ho ha plantejat i, tot i que sap que la DO Montsant sí que té terra calcària, també la descarta.

A més de la DO Ribera del Duero, Sisseck fa vins a Jerez i a Bordeus, i amb aquestes tres denominacions d’origen assegura que ja en té prou. L’enòleg ha visitat Barcelona, convidat per la botiga i distribuïdora Vila Viniteca, per al Tast Avançat, és a dir, per deixar tastar els vins acabats d’elaborar –de la verema del 2024– que no posarà a la venda fins al 2027. L’acte ha tingut lloc a la Llotja de Barcelona, i també ha reunit altres elaboradors com Sara Pérez (DO Montsant i DOQ Priorat) i Álvaro Palacios (DOQ Priorat).

Sisseck, com a elaborador de vins de Bordeus, assegura que no vol que a l'estat espanyol passi el mateix que està vivint a la ciutat francesa. El cas és que a Bordeus, des dels anys 80, es va començar una dinàmica de venda de vins que té com a protagonista una figura professional que se situa entre el viticultor, l’enòleg i el mercat. Es tracta dels négociants, com els anomena Sisseck, els comerciants de vins que compren els vins acabats de fer –també els poden donar criança, és a dir, envellir-los en botes–, i després els posen a la venda. De fet, si fan les dues funcions, aleshores s'anomenen négociants éleveur. “Per als viticultors i alguns productors era una bona idea perquè així s'oblidaven de les vendes, perquè ja havien cobrat, i aleshores la preocupació era la verema següent”, relata Sisseck. Era un sistema que funcionava si totes les baules de la cadena es podien guanyar bé la vida, però fa tres anyades que ja no és així, fins al punt que “aquest 2024 es vendran Bordeus mítics als preus més barats de la història, molt per sota del que costen alguns vins de l’estat espanyol”, afirma Sisseck.

Els motius de la gran crisi de Bordeus

És així per diversos motius. Per començar, perquè els cellers van començar a aplicar una política agressiva de preus. “Els van començar a vendre més cars i van donar pocs diners als négociants”. I també per les conjuntures mundials: els dos grans mercats mundials d’exportació, la Xina i Estats Units, han deixat de comprar les quantitats de vins que compraven fa anys. De fet, la Xina actualment ja elabora vi, i s’ha convertit en el cinquè productor mundial, així que ja no li cal comprar-ne tant com antigament. I els EUA viuen immersos en la política aranzelària, amb una treva en el tant per cent que s’acaba el 15 de juliol, quan la Unió Europea i el país nord-americà s’han d’haver posat d’acord perquè no entri en vigor l’amenaça inicial del 200%. I encara n'hi ha molts altres motius, com ara la disminució de la venda de begudes alcohòliques en general, que també ha afectat el vi. I un altre motiu, que no apunta Sisseck però sí diaris francesos, que expliquen que els productors actuals volen vendre els seus vins sense passar pels négociants, és a dir, sense intermediaris, perquè consideren que així el sistema és més transparent. És més, també eviten que els grans vins els venguin només els négociants.

Les conseqüències de tot plegat és que els cellers de Bordeus aquest any tenen grans estocs de vins que no han venut. I d’aquí que s’estigui venent a preus que no s’havien imaginat mai. “A l’estat espanyol això no passa, però penso que està bé saber-ho, que es conegui el que es cou en altres regions vitivinícoles properes, perquè és una manera de prevenir”, afirma l’enòleg danès, que afegeix que aquesta crisi a ell no l’ha afectat perquè no ha volgut jugar mai al io-io dels preus, a pujar-los i baixar-los”. L’enòleg esmenta els noms dels vins que es venen als preus més baixos de la història. Es tracta del Château Lafite Rothschild, el Château Margaux, el Château Haut-Brion i el Château Cheval Blanc. “Costen entre 200 i 300 euros, cosa que no havia passat des de fa molts anys”, diu.

Per continuar, l’enòleg aborda la tendència mundial de consum dels vins blancs i també dels sense alcohol “Són moviments de pèndol, que d'aquí uns anys passarà i tornarem als vins negres, però a uns vins negres afruitats, que no siguin tan potents com els d'abans”, afirma.

Mentre ho diu, la periodista que escriu ha d’interrompre unes quantes vegades la gravació i la conversa, perquè la gent que passa pel seu costat i el reconeix, li demana de fer-se una foto amb ell. “Sento l'afecte de la gent perquè em diuen que els agraden els meus vins”, comenta. Justament aquest amor que la gent li transmet és el que el porta a dir que “ha aconseguit tots els somnis que tenia”. Per això vol continuar com ara, amb un celler d’agricultura biodinàmica integrat a la natura, fent els vins que li agraden i seguint sent un bon cap per als treballadors. “Vaig començar el 1990 en un celler molt petit com a treballador, i fins al 1995 no vaig fer els meus vins; el primer, Pingus, després Pingus en Flor i després PSI”. La curiositat dels noms és que Pingus és el nom amb què es coneix el Peter familiarment. De fet, “primer em deien Pin a la família, però quan vaig anar a treballar a França amb un tiet que també es deia Peter, aleshores érem dos Pins, i jo vaig començar a ser el Pingus”. El nom de PSI fa referència a la lletra PS en grec, i té preus que oscil·len entre els 30i els 40 euros, lluny de les quatre xifres de Pingus, elaborat amb la varietat de raïm ull de llebre de vinyes velles.