Importadors de vi català als EUA: "Si Trump implanta els aranzels, ens pot enfonsar"

BarcelonaQue Donald Trump sigui president dels Estats Units pot tenir un fort impacte en un poblet envoltat de vinyes del Penedès o del Priorat. En el sector del vi de casa nostra els interessa molt que els americans beguin vi català, ja que és el primer mercat d'exportació (hi van a parar el 12,7% de les vendes). Si agafem les dades de l’any passat, de gener a novembre, s’havia exportat vi per un valor 78,82 milions d’euros. Després ja vindria el mercat del Regne Unit, on s'exporten moltíssimes més ampolles, però amb un valor molt inferior. El motiu és que a les Illes Britàniques es ven molt volum a baix cost per abastir els grans supermercats. Ara bé, el cas americà és tot una altra cosa, perquè el que hi viatja és el vi de qualitat.

Fonts del sector es lamenten que l'amenaça impositiva arribi ara que estaven "remuntant”. La pandèmia va ser bona per a una part del sector agroalimentari, però no per al vi, que va patir el tancament dels restaurants. Segons dades facilitades per Prodeca (l'empresa pública que promou el consum de productes catalans), les xifres actuals són pràcticament les d'abans de la covid, però amb una lectura optimista: no s’exporta tanta quantitat, sinó que s’exporta més qualitat. Per això tothom es mira amb estupor i preocupació la possibilitat que Trump imposi aranzels.

Una feina d'anys trinxada en un dia

En comerç internacional, en un sol dia es pot ensorrar la feina de formigueta feta durant anys. Ho explicava la Laia Villalbí, promotora dels aliments catalans a Prodeca, durant la fira de Barcelona Wine Week. Justament l'empresa pública de la Generalitat va facilitar que vinguessin 25 persones dels Estats Units: importadors, distribuïdors, sommeliers... persones que tenen poder de decisió a les seves regions. Els costos d'aquesta promoció es paguen amb els fons de Taste the difference, un programa de tres anys nodrit per fons europeus i que compartim amb Itàlia orientat a impactar en el mercat americà i xinès.

Una de les persones que han gaudit d’aquest suport és Núria Garrote, una enginyera mecànica que va anar a viure a Detroit per treballar en el sector de l’automoció. Però la vida tenia altres plans per a ella, ja que es va enamorar d’un americà que venia vins francesos i va acabar enamorada també del vi. Fa 15 anys que importa vi espanyol a la zona dels Grans Llacs, a Carolina del Nord i a Carolina del Sud a través de la seva importadora VinoVi&Co. Allà s'hi ha trobat un públic receptiu al vi català, ja que defensa que “l’americà és un consumidor obert de ment. Li agrada escoltar i aprendre”. El viatge a Barcelona li va permetre visitar, sigui a la fira o in situ, els cellers amb els quals ja treballa. I a més, sumar-ne de nous. L’any passat Núria Garrote en va incorporar dos de catalans, Casa Jou i Mas de la Pansa, i un de La Rioja. Però aquest any reconeix que va amb molta cautela per la incertesa.

“Si Trump implanta els aranzels i s'hi queden molts mesos, ens pot enfonsar. A qui primer afectarà serà al celler perquè posarem el fre. No hi haurà comandes. Si veiem que no se soluciona, haurem de negociar preus més baixos amb els cellers; nosaltres vendrem menys i, a sobre, el consumidor final pagarà més. El 25% d’aranzels sobre el preu del vi no es pot absorbir, no hi ha aquests marges. Ja ho vam viure i és una barbaritat”, alerta Garrote. El resultat, tem, és que la gent senzillament consumirà vins d'altres llocs. “Als mercats on jo soc, la gent no entra en un restaurant dient avui beuré un Conca de Barberà o un Montsant. La gent diu un blanc o un rosat. Als Estats Units, tens vins de tot el món i el consumidor no deixarà de beure vi”.

Fent rebost per si arriben els aranzels

Garrote apunta que l’estoc serà fonamental per aguantar la primera estrebada a l’espera de temps millors. Ella té sis mesos d’estoc, i els grans distribuïdors, més. Si hi sumes el temps que el vi passa a les botigues i als restaurants, encara hi ha una mica més de veta. També cal tenir en compte que el vi no és gens barat als Estats Units: una ampolla que els importadors compren a 4 o 5 euros, a la carta del restaurant en pot valdre 60. De fet, el preu del vi a copes pot equivaldre al d’una ampolla a Barcelona.

Segons ella, el mercat americà continua sent molt atractiu i no s’ha trobat mai ningú que no hi vulgui treballar perquè “és un mercat que en són 50”. Ara bé, fonts coneixedores del sector diuen que, si s’implanta la mesura, “alguns cellers hauran de decidir si volen estar al mercat encara que temporalment perdin diners a l'espera que es reverteixi la situació”.

Si els compradors estan sent reticents a incorporar nous cellers, amb els que ja tenien lligats el moviment és tot el contrari. Estan avançant les compres previstes. Així, si la mesura entra en vigor el vi ja serà en sòl americà i haurà esquivat la taxa. Ho confirma Joan Cusiné, copropietari de Parés Baltà, que ha rebut comandes preventives de clients que volien ampliar l'stock. I una altra dada ho reforça, la que va donar fa uns dies el Port de Barcelona.

Els Estats Units és la segona destinació, per darrere de la Xina, de les exportacions totals que es fan des del Port de Barcelona, amb un 7% de tots els contenidors que surten. Al gener, per por a la guerra comercial, les exportacions a aquest país s'han incrementat un 30%, segons el president del Port, José Alberto Carbonell, que creu que "és difícil treure conclusions de què passarà" amb la guerra comercial, però apunta que la política aranzelària de Trump "no és una bona notícia per al comerç".

Motius per no deixar-se vèncer pel pessimisme

Enmig d’aquesta tempesta la feina continua i Joan Cusiné va rebre al celler Parés Baltà (Pacs del Penedès) la visita dels americans adscrits al programa Taste the difference. Impactar en el mercat americà implica temps i diners. Especialment fer-los venir. Per això, celebren que se’ls faciliti el viatge perquè així poden mostrar la seva manera de treballar, ja que ells no van “a vendre per preu", i el que es vol és explicar-los tot el que hi ha darrere: "Cultiu biodinàmic, veremes fetes a mà... som artesans”, descriu Cusiné, que recorda que el vi explica tant el paisatge que quan algú vol fer boicot a un territori, comença pel vi.

A ells la visita els va anar bé perquè ja han rebut una primera comanda d’aquell grup que va venir per la BWW. D’una botiga de Nova York, concretament. Aquestes accions són fonamentals per a petites i mitjanes empreses que no tenen "els pressupostos de les grans”, explica Cusiné, que ven un 15% de les ampolles als Estats Units i un 60% de la producció a l’estranger.

És un sector en el qual hi ha molta competència. Per a Cusiné la possibilitat dels aranzels és un perill real. "Ja ho va fer al final del mandat i Biden només els va suspendre –lamenta–. Els que compren els nostres vins hauran de pagar més. I els restaurants on els tenim a copes, si apugen el preu, potser ja no els oferiran perquè estaríem fora del rang de preus". A més, Cusiné exposa altres dificultats, com el decreixement de consum d’alcohol, la tendència de distribuïdors de reduir el catàleg, o el fet que, per primer cop, hi ha cellers en venda a Califòrnia, ja que han topat amb greus problemes financers. “El món no s’acabarà, però ens ho faran més difícil”, explica el viticultor.

Ara bé, els esforços que fan empreses públiques com Prodeca no són innocus encara que la situació sigui inestable. Ho confirma Núria Garrote, que ha vist com s'està reforçant la Marca Catalunya als EUA. Joan Cusiné també apel·la a l'optimisme: “Si ho fem bé i donem una bona imatge dels vins de Catalunya, encara que ens posin impostos, i que a curt termini hi hagi menys vendes, la gent que ha tingut una bona experiència a casa nostra se’n recorda. Els aranzels no seran per a tota la vida”.