El vi blanc català fa el 'sorpasso' al negre: tu també t'has fet més de blanc?

El negre ha estat per costum el vi amb més tirada a l'Estat espanyol. Encara que es manté com el més consumit, el blanc va pel camí de disputar-li el lloc. Almenys així ho fa pensar una nova dada que acredita l'auge del vi blanc català. Segons l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), que depèn de la Generalitat, el 2023 els cellers catalans que elaboren vi emparat per una denominació d'origen van vendre més ampolles de blanc que de negre. Per consolidar aquest canvi de tendència, la clau pot trobar-se en les noves preferències de consumir vins més frescos i amb un alcohol contingut, en consonància amb la cuina lleugera d'avui en dia.

Els cellers amb DO van comercialitzar l'any passat 39,3 milions d'ampolles de blanc, mentre que les de negre van quedar en 35,2 milions, un sorpasso inèdit –almenys en la darrera dècada–. El cap del servei de secretaria de l'Incavi, Xavier Agell, matisa que no és que ara de cop i volta l'interès pel blanc s'hagi disparat, sinó que aguanta millor el tipus malgrat que el consum de vi està en davallada: "El negre s'ajusta a la baixa i el blanc es manté o puja lleugerament". Afegeix que del 2015 cap aquí hi ha hagut anys en els quals els cellers han venut encara més blanc que ara, que va tocar sostre el 2016 amb 46,3 milions d'ampolles, mentre que el rècord del negre va ser el 2017 amb 55,4 milions. Si es fa la comparativa amb els respectius màxims de vendes, el negre ha perdut pel camí molts més milions d'ampolles (20) que el blanc (7).

L'èxit del blanc és palpable en els cellers, vinateries i restaurants. De Família Torres, un dels cellers que més facturen de Catalunya, el vi més venut tant aquí com a l'estranger, és el blanc Viña Sol, fins i tot per sobre del negre Sangre de Toro, també dirigit al gran consum. En el celler Perelada registren creixements anuals de les vendes de blanc que arriben als dos dígits i treballen per plantar vinya nova, com ara de garnatxa blanca, sense que vagi a costa de les varietats negres. A la cadena de vinateries Wine Palace, que ja té 29 botigues repartides per Catalunya, l'espai destinat al blanc s'ha més que duplicat i en cada establiment s'ha fet un lloc en la zona dels vins més preuats. Al restaurant barceloní Disfrutar, escollit enguany com el millor del món, el blanc té més pes que el negre en els maridatges dels seus menús.

Les raons de l'auge

La presidenta de l'Associació Catalana de Sommeliers i cap de sommeliers del Wine Palace, Anna Vicens, s'explica l'auge dels blancs pel fet que "són més fàcils de beure" perquè acostumen a tenir menys graduació d'alcohòlica que els negres; perquè "en els mesos de calor ve més de gust beure un blanc fresc que no pas un negre, i avui dia tenim molts mesos càlids"; perquè tenen "uns preus sovint més assequibles que els negres de qualitat semblant"; i perquè "hem après a menjar amb vins blancs plats que abans relacionàvem només amb negres". Els cellers Família Torres i Perelada també fan èmfasi en la desestacionalització progressiva del seu consum. Segons Torres, "la gent busca vins més lleugers i frescos en general" i s'ha produït un canvi en la gastronomia, amb "plats i receptes més senzilles i lleugeres".

El Disfrutar personifica la transformació que ha experimentat el menjar i el beure. Amb els seus dos menús, que consten de 28 plats i tan sols un consisteix en un tall de carn, ofereixen un maridatge d'11 vins. Tres o quatre són blancs, dos o tres són negres i la resta es reparteixen entre vins fortificats –especialment Xerès–, escumosos i un sake. El sommelier en cap del Disfrutar, Rodrigo Briseño, explica que els blancs són vins "més versàtils i gastronòmics", a la qual cosa contribueix la seva acidesa i el fet tenir menys tanins. A ell li resulten especialment interessants els blancs envellits, en els quals es poden desenvolupar notes a fruits secs, trufa, xampinyons, fulles seques... "que agraden bastant a la taula i a la cuina".

Tot això no hauria estat possible sense l'increment de la qualitat dels blancs. En algunes zones vitivinícoles catalanes, com el Priorat, l'Empordà o Costers de Segre, Briseño ressalta que cada vegada es veu més "la igualtat de condicions amb els negres pel que fa a la qualitat, el potencial i l'envelliment". Al capdavall, segons relata Manuel Moldes, copropietari del celler Fulcro, de la DO Rías Baixas de Galícia –coneguda pels albarinyo, uns dels blancs més beneficiats per l'èxit d'aquests vins–, avui dia l'oferta de blancs ja no és bàsicament de vins "aromàtics i prims" per prendre a l'estiu: "Ara es busca complexitat, estructura i sempre amb el fil conductor de la frescor". A més, en el seu èxit creu que hi té molt a veure l'increment del grau alcohòlic dels negres, just el contrari del que busquen molts consumidors, i posa l'exemple dels rioja: en els setanta molts tenien una graduació de l'11% o el 12% i ara sobrepassen el 14%.

Menys vi, però més car

Que el blanc resisteixi no és poca cosa davant del retrocés generalitzat del consum de vi. L'Informe del consum alimentari a Espanya del 2023, elaborat pel Ministeri d'Agricultura, xifra la disminució de l'any passat en el 4,5% i en el 9,1% comparat amb el 2019, el darrer any prepandèmic. Detalla que tres de cada deu vins amb DO que es consumeixen són blancs i quatre de cada 10 en el cas dels que no formen part de cap DO. L'escenari que dibuixa és similar al de les dades de l'Incavi, on es constata que no és un bon moment per al vi negre. El 2023 el blanc català amb DO va disminuir un 2,2% el volum d'ampolles comercialitzades i el negre, un 13,7%. Es podria pensar que el negre acusa més les successives sequeres, però el fet és que no hi ha any que no en disminueixi el volum des del seu màxim del 2017.

Pel que fa al valor global (abans d'impostos), l'any passat el blanc va assolir els 144,3 milions d'euros, un 1,5% més, el més alt de la dècada. El del negre es va situar en 154,2 milions, un 12,2% menys, i va igualar el del 2015 i tan sols va superar el del 2020, l'any de la covid. L'únic valor positiu que comparteixen el blanc i el negre és l'ascens del preu mitjà per ampolla que perceben els cellers: en el blanc va enfilar-se fins als 3,67 euros, un 25% més des dels 2,93 euros amb els quals partia el 2015 –Catalunya és on els cellers venen més blanc i a un preu més car, a 4,23 euros l'ampolla, mentre que el Regne Unit és on més s'exporta–, i en el negre va assolir els 4,38 euros, un augment del 51% en relació amb els 2,90 euros de fa una dècada. Agell ho celebra perquè està en sintonia amb els esforços que fa l'Incavi per promoure el vi català: "Estem satisfets que el preu mitjà per ampolla vagi pujant progressivament".

L'auge del blanc és una tendència internacional, segons les dades de l'empresa d'estudis de mercats IWSR que ha proporcionat Família Torres per a aquest article. En l'àmbit global, el vi blanc ha passat de representar el 35% del consum el 2014 al 38% el 2023, mentre que el negre ha perdut quatre punts, tres dels quals els ha guanyat el blanc i un el rosat. A l'estat espanyol, l'increment del blanc és més accentuat i en aquest mateix període el seu pes ha escalat del 29% al 35%, segons IWSR, una dada en línia amb l'informe del Ministeri d'Agricultura.