Els rosats volen deixar de ser els menys venuts dels cellers
En vins tranquils i en bombolles, arrosseguen un estigma de ser només refrescants
Els rosats no arriben a ser ni els de la discòrdia. Ningú no es discuteix ni poc ni gaire per culpa seva perquè sovint ningú no els tria ni hi pensa. Més aviat són els vins refrescants, els que es prenen com a aperitiu abans d’obrir els vins importants. El món es divideix en més de dues opcions, no només blancs i negres. Actualment, cellers de prestigi els reivindiquen i hi aposten malgrat que al mateix temps reconeixen que no seran els més venuts, perquè qui guanya la partida en vendes continuen sent només uns: els negres. Malgrat tot això, hi ha canvis en el món del vi. Alguns sommeliers comencen a dir que els vins negres ja no són els més consumits, que la gent té una nova mirada. I probablement per això hi ha cellers com Clos Mogador, que ha produit per primera vegada un rosat, el Gratallops (DOQ Priorat), fet amb varietats blanques i negres, i amb una criança en tina de fusta gran, de dos mil litres, on passa vint mesos "per donar-li complexitat i baixar la fruita, tal com fa el xampany francès", explica René Barbier, que afegeix que ha rebut la puntuació més alta per un vi a la guia Decanter, 98 punts, i l'ha rebut per aquest vi rosat. I més: cap dels seus vins passa tants mesos en fusta com aquest rosat, i la frase la subratlla per explicar la importància que dona al nou vi.
Sigui com sigui, els rosats poden arribar a ser els vins més complicats d’elaborar per a un celler, bàsicament perquè assolir aquell color desitjat passa per diferents mètodes. Quins? Es pot fer un rosat per premsatge directe d’un raïm de varietat negra, en què la maceració s'haurà de vigilar molt: haurà de ser de només unes hores o uns dies, però no més. O bé es pot elaborar per haver barrejat raïm de varietats blanques i negres abans de fermentar. O encara una tercera manera: es pot preparar un rosat per sagnat de la maceració del raïm, del qual s'extreu el most. De fet, aquest últim procés és el que rep el nom de rosat de llàgrima.
Us expliquem alguns dels cellers que trenquen motlles i volen que els seus rosats estiguin al mateix nivell que els blancs i els negres.
Un brut nature de 30 mesos de criança
Està fet amb varietats de raïm blanques i negres, xarel·lo, pinot noir i garnatxa, i per al celler situat a Sant Sadurní d'Anoia és el cava que manté el caràcter rebel i innovador de la marca. "És la reinterpretació en rosat de l'escumós més icònic de la marca Juvé & Camps", assegura la directora general, Meritxell Juvé. De fet, ella mateixa assegura que aquest cava rosat vol demostrar el compromís amb els rosats, els quals necessiten reescriure's, i és el que la marca adscrita a la DO Cava vol. El seu preu és de 23,50 euros, i és clar que marida amb tots plats, des d'entrants fins a postres.
El rosat que homenatja les àvies del Priorat
La Matilde Serrano vivia al Priorat, i sort d'ella i de companyes seves, que van viure per mantenir les vinyes, que les conreaven i les veremaven. Es considerava una feina menor, i eren els homes els qui havien anat a treballar a ciutat. “Van ser les veritables heroïnes del Priorat, perquè eren les que van cuidar les vinyes molt abans que es revaloressin, cap als anys 90, explica l’enòleg Albert Costa, enòleg del celler Vall Llach (DOQ Priorat). Avui La Matilde és un rosat fet només amb la varietat garnatxa, fermentada en dipòsits d'acer inoxidable, i amb una criança de tres mesos en gerres de fang de 500 litres. Justament, La Matilde, com també els vins La Catalina i La Joaquina financen, amb una part dels seus beneficis, projectes socials per a la gent gran de Porrera, on està situat el celler. El seu preu és de 20 euros.
Un rosat amb vocació d'envellir
És un rosat inspirat en un viatge a la regió de la Xampanya de Josep Grau i la seva dona, Regina. I va ser ella mateixa que li va suggerir de fer-ne després d'haver-ne tastat rosats de tanta qualitat. I així van fer, un rosat amb vocació d'envellir, elaborat dues varietats, una de negra, garnatxa negra, i una de blanca, garnatxa blanca, en què predomina la primera amb un 90%. Per aconseguir-ne el color, després del premsatge de les dues varietats, al cap de vuit hores en retira les pells, que són les que atorguen el color als vins. El viticultor, Josep Grau, assegura que tracta el rosat tal com faria amb un negre, i que decididament els reivindica. El seu preu és de 27 euros.
Del Celler Bàrbara Forés
La primera proesa és que és un escumós elaborat amb una varietat pròpia de la Terra Alta, anomenada morenillo, que estaria a punt de desaparèixer si no fos per la Pilar Sanmartín que el va recuperar a finals dels anys 90. Per continuar, és un escumós fet amb el mètode ancestral, per tant s'embotella abans que acabi la fermentació, la qual continua a l'ampolla, com es fa amb el mètode tradicional. La producció és molt limitada, de gairebé 1.500 ampolles, i el seu preu és de 18 euros.
Del celler Castell d'Encús
Està elaborat amb dues varietats, merlot i petit verdot, criat en botes, i fet amb la intenció que envelleixi, com pot ser també per als rosats. El celler Castell d'Encús està situat a la població de Talarn, al Pallars, i el dirigeix l'enòleg Raül Bobet, que va ser visionari als anys 80 i va entendre que el canvi climàtic afectaria la vinya, i per això havia de ser conreada en alçada. El 2001 va començar el projecte Castell d'Encús, amb uns vinyes plantades entre 900 i 1.300 metres d'altitud. Raül Bobet afirma que el Jhana té un color coure, i que és un vi llarg i complex. El seu preu és de 29,50 euros.