La llista dels millors restaurants que han obert aquest any a Barcelona

BarcelonaEl ritme d’obertures en l’àmbit de la restauració és frenètic. Un dels motius és que també n’hi ha molts que tanquen. Ja sigui perquè no han funcionat o bé perquè molta gent es jubila i no té relleu. I també hi ha moltes persones amb empenta i ganes de començar els seus projectes, o de fer créixer els seus restaurants obrint altres conceptes. Faig una mica de llista dels que crec que cal seguir la pista de prop.

El primer és el Margarit, un restaurant grec (a Barcelona hi ha una gran mancança de restaurants grecs de qualitat, fins fa poc El Magraner Boig estava solíssim en aquesta categoria) al Poble-Sec. Al Margarit, que rep el nom del carrer on es troba, hi ha una cuina honesta, i feta per gent que en sap un niu. És força elaborada sense ser gens sofisticada. Hi retrobareu plats tradicionals grecs, tot i que molts els han portat al seu terreny. No us en perdeu els vins.

Ara anem al Gòtic, al restaurant La Palma de Bellafila. És un dels millors àpats que he fet aquest any, cortesia del seu cuiner Jordi Parramon. I creguin-me que gràcies a la meva feina menjo a molts llocs. Teca excel·lent, tracte immillorable i preu més que raonable. L’espai és molt bonic i tant et permet tenir-hi una cita romàntica, com anar a l’espai de dalt de les escales i ser més colla en una taula gran. El format de carta dona l’opció de compartir els plats, però també permet que cadascú triï la seva aventura. D’aquest restaurant en tornarem a parlar aviat, ja veureu per què.

Si es tracta del millor de l’any, esclar, caldrà parlar del Glug (xamfrà Viladomat amb París). En poc temps s’ha fet un lloc al club dels restaurants més cobejats de la ciutat i han guanyat el reconeixement de cuiners de l'any. La prova és que costa trobar un racó a la seva àmplia barra blanca i vermella. Això sí, val la pena intentar-ho. És un lloc genuí en què veus les personalitats dels seus propietaris –Beatrice Casella i Ivan Garcia– a través del que cuinen i de les seves propostes de vins. La sopa de ceba amb botons de comté, l’oliva farcida de pollastre rostit o bé la croqueta de macarrons, són plats que els costarà molt treure de la carta si no volen una rebel·lió a la sala.

El premi al millor ambient seria pel Mezz. Ubicat a la Riera Sant Miquel, al costat d’un altre lloc solvent que ben segur coneixereu, el Tangana. Tornem al Mezz. És un espai per escoltar música en vinil, beure vins naturals i menjar uns plats deliciosos que cuina la joveníssima i talentosíssima Cristina Ojeda Martínez. Li van encarregar que s’inspirés en la tradició francesa i el que ha fet és refrescant, modern i adaptat al nostre paladar (i al seu, perquè a banda de bona cuinera, la Cristina és una bona gormanda). Un lloc per anar-hi tornant.

Al Clot hi ha un nou restaurant de tapes que es diu Casa Pepi i que ja té molts adeptes. Tapes de sempre, fetes a la seva manera i bé de preu. Com el flamenquí, la bomba (a la qual hi han incorporat pinyons), els torreznos, la truita oberta o el fetge de bacallà. Darrere hi ha el Josep Maria Ferraz i els seus socis, que ja ens han fet feliços amb el Bar Pimentel del Born o el Culkin a Sant Antoni. Aquí porten tot el seu coneixement per abastir un barri molt menys gentrificat.

El Malparit, a l’Eixample, combina el menjar de barra amb un profund menjador per entaular-se. Brasa i molta proteïna animal de qualitat. Fan un capipota per sucar-hi pa i que claven amb el punt just de picant. La possibilitat de fer-hi tapes i un vermut, que, per cert, val la pena tastar els aperitius que són de collita pròpia, fa que el pugueu descobrir en dues aturades.

I finalment, no ens oblidem de dues altres obertures a les quals hem posat el focus aquest any. Són la vermuteria Les Cosines i el Contracorrent Bistró, a Gràcia. A la primera hi trobareu una història de barri i una oferta molt ben seleccionada de productes de petits elaboradors. A la segona, un menú de migdia de relació qualitat-preu guanyadora amb un nivell de cuina per començar el 2025 com Déu mana.