És veritat que beure cafè amb l’estómac buit és dolent per al nostre cos?
Els experts diuen que l’aparell digestiu té una gran capacitat d'adaptació, però hi ha alguns factors que s'han de tenir en compte

Nova YorkPer a molta gent, començar el dia amb una tassa de cafè acabada de fer és innegociable. Tanmateix, la idea que fer un glop de cafè sense haver menjat res abans pot fer mal a l'estómac (o contribuir a altres mals com inflor, acne, pèrdua de cabells, ansietat, problemes de tiroides o dolors menstruals) ha generat tanta popularitat com incredulitat.
“Els especialistes han investigat els beneficis i inconvenients de beure cafè, i especialment els relacionats amb l’estómac, des dels anys setanta”, diu Kim Barrett, professor de fisiologia i biologia de les membranes de l’Escola Davis de Medicina de la Universitat de Califòrnia i membre del consell directiu de l’Associació Gastroenterològica dels Estats Unitats. Afortunadament, l’estómac pot suportar tota mena de substàncies irritants, entre les quals el cafè.
“L’estómac té moltes maneres de protegir-se a si mateix”, diu Barrett. Per exemple, segrega una capa densa de mucus que crea un escut poderós entre el revestiment de l’estómac i el que ingereixes. Aquest escut també protegeix l’estómac del seu propi entorn acídic natural, “que és necessari per desfer els aliments”, explica.
Hauries de consumir una substància molt forta per trencar les defenses de l’estómac, "perquè és un òrgan que es troba constantment en un entorn advers i perjudicial”, afirma. “És com fa la seva feina”.
Com afecta el cafè l’aparell digestiu?
És sabut que substàncies irritants com l’alcohol, el fum dels cigarros i els medicaments antiinflamatoris –com l'ibuprofèn o el naproxèn– “alteren els mecanismes de defensa naturals de l’estómac i el seu revestiment”, afirma el doctor Byron Cryer, cap de medicina interna del centre de Medicina de la Universitat de Baylor, a Dallas.
El seu laboratori s’especialitza en investigar com diferents medicaments i altres químics poden fer mal a l’estómac i l’intestí prim. Mentre alguns irritants poden fer l’estómac més vulnerable a la formació d’àcids i úlceres, múltiples estudis de gran amplitud han demostrat que això no passa amb el cafè. Un estudi de 2013 de més de vuit mil persones que viuen al Japó va descobrir que no hi ha cap associació significativa entre el consum de cafè i la formació d’úlceres a l’estómac i a l’intestí; fins i tot, entre aquells que prenien tres o més tasses al dia.
“No és gaire probable que el cafè, ni tan sols en forma concentrada, causi danys a l’estómac”, diu Cryer. “I molt menys en les dosis habituals”.
Tanmateix, el cafè sí que afecta l’aparell digestiu: pot accelerar el còlon i fomentar els moviments del ventre, i també augmenta la producció d’àcid a l’estómac. Més enllà del ventre, és ben conegut que la cafeïna augmenta la pressió sanguínia i la freqüència cardíaca. I si se'n pren poc abans de l’hora de dormir, pot alterar el son. “Però aquests canvis són temporals”, diu Cryer.
L’augment de l’àcid pot causar algun problema?
Beure cafè amb l’estómac buit difícilment causarà cap mal al ventre. “Teòricament, però, pot provocar cremor”, diu Barrett.
Sabem que el cafè activa la producció d’àcid estomacal, però si hi ha aliments a l’estómac, o si es pren el cafè amb llet o nata, es crearà una barrera que neutralitzarà l’àcid. Prendre cafè, especialment cafè sol, sense menjar abans, pot augmentar l’acidesa de l’estómac “més que si el prens amb llet o amb menjar”, assegura Barrett.
Tot i que un pH lleugerament més baix (és a dir, més àcid) no suposa un problema per al revestiment de l’estómac, pot suposar un problema per a l’esòfag, ja que és molt més vulnerable als mals per àcid. A més, alguns estudis han demostrat que el cafè pot destensar i obrir l’esfínter que connecta l’esòfag i l’estómac, que hipotèticament podria permetre que l’àcid estomacal pugi cap a l’esòfag i causi els desagradables símptomes de la cremor.
Però fins i tot aquí les dades són contradictòries. Una revisió de l’any 2014 de quinze estudis d’Europa, Àsia i els Estats Units no va trobar cap vincle entre el consum de cafè i els símptomes de cremor. En canvi, un estudi del 2020 que feia servir dades de més de quaranta-vuit mil dones infermeres sí que identificava un risc més elevat de cremor entre els consumidors de la beguda.
Per entendre com el cafè pot afectar l’esòfag, els científics també estudien un trastorn anomenat "síndrome de Barrett", que es dona quan l’esòfag presenta danys, conseqüència de l’exposició crònica a l’àcid estomacal, com per exemple les persones amb problemes persistents de reflux. Amb aquest trastorn, les cèl·lules que recobreixen l’esòfag es transformen en cèl·lules més dures i semblants a les de l’estómac per tal de protegir-se de l’àcid. Aquests canvis poden augmentar el risc de càncer d’esòfag, especialment si hi ha antecedents familiars o es tracta de persones fumadores. Tanmateix, un estudi de veterans dels Estats Units del 2016 no va trobar cap relació amb el consum de cafè. Els autors han conclòs que evitar el cafè probablement no ajudaria les persones que pateixen la síndrome de Barrett.
Què s'hauria de fer?
Com a gastroenteròloga, recomano els meus pacients que prenguin nota dels seus símptomes. Si de manera consistent senten cremor al pit o un sabor amarg a la boca després de prendre cafè, potser s’haurien de plantejar reduir el consum (o plantejar-se prendre un antiàcid). Afegir un rajolí de nata o llet o acompanyar amb una mica de menjar la tassa matinal també podria ajudar. Però si no presenten cap símptoma, probablement són persones que no pateixen reflux després de prendre cafè i, per tant, poden continuar prenent-ne tranquil·lament.
Cryer sol prendre el cafè amb llet, de vegades un caputxino: la llet calenta redueix l’amargor. En general, “prendre cafè implica molts beneficis de salut, com una major longevitat, menor risc de malalties cardiovasculars i protecció contra molts càncers, entre ells el de fetge, pròstata, mama i colorectal”.
“Hi ha moltes més evidències dels beneficis del cafè que dels seus inconvenients –diu Cryer–. Val la pena tenir-ho al cap mentre fem scroll a les xarxes socials entre continguts que professen les maldats de la beguda”.