Les Cosines: el nou lloc per fer el vermut a Gràcia on us atendran en català
La Laia i l'Olatz han creat un refugi de barri per fer xarxa, menjar i beure coses bones i, sobretot, fer-hi llargues sobretaules
BarcelonaSituem-nos perquè en aquest còctel hi tenim vermut, família, llengua i barri (molt de barri). És el dia de Reis d'aquest any, i durant la sobretaula una cosina li explica a l'altra el projecte que té el cap. Obrir una vermuteria que sigui alhora un refugi, un espai de trobada a la Vila de Gràcia, on els veïns no se sentin estranys. Un espai per descobrir petits productors i per fer-hi propostes culturals. Ho devia vendre molt bé perquè la Laia, la cosina que escoltava, li va comprar la idea a l'Olatz. Així és com neix Les Cosines (han afegit el subtítol vermuts i sobretaules), que trobareu al carrer Rosa Puig-Rodon Pla –abans Santa Rosa– número 14.
Elles són, per una banda, la Laia Borràs Roig, tècnica de farmàcia que treballava a una escola familiar, l'escola Roig-Tesalia, que va tancar el curs passat. I per l'altra, l'Olatz de Bilbao Roig. L'Olatz venia de ser durant una dècada la directora pedagògica de la Bressola, a Perpinyà. Hi va arribar gràcies al llibre Camí d'Ítaca (Ed. Mina) que van fer conjuntament els sabadellencs Oleguer Presas i Roc Casagran. Quan l'Olatz va tancar la seva etapa allí, va veure que era el moment de tornar al barri de Gràcia i oferir-li el que ara ja és molt difícil de trobar: el de sempre.
Va ser al mes d'agost, durant les gentrificades Festes de Gràcia, que va córrer la veu que aviat obririen una vermuteria al barri on t'entendrien en català. Pot semblar poca cosa, però ara mateix a Barcelona, no ho és. Així que van apujar la persiana el setembre, i el lloc no ha trigat a ser el que volien que fos: un local ple de vida on trobes bona teca i beguda de petits productors a preus raonables.
Què s'hi menja
Són una cooperativa de dues, i obren de dimecres a diumenge. Van tenir clar que no farien filigranes, tot està fet a Catalunya i coneixen qui és que ho produeix. Hi trobareu embotits de la Vall de Camprodon, formatges artesans, esqueixada o amanida russa del Mercat de la Llibertat, conserves, vins de petits productors amb grans històries i licors, com el de nous o el d'aranyons, que fa la cooperativa Tres Cadires d'Arbeca, o els que fan des de Llançà Quevall licors. També la fantàstica ginebra Rawal, feta a Barcelona. El vermut se'l fan elles. Aquí hi tastareu coses que no trobareu a cap lineal de supermercat. No hi ha plats calents, però no els trobareu a faltar.
Si hi veieu una senyora, o us fixeu en les fotos en blanc i negre que hi ha a l'entrar a mà dreta, haureu descobert la Pilar. La Pilar és la veïna de sobre el local, i el va regentar durant molts anys quan era la Bodega Santa Rosa. Ara segueix formant part del projecte de manera honorífica. Els ha cedit fotos dels anys seixanta, i en una hi surt amb la seva amiga Angelines, amb qui la Pilar té el balcó davant per davant. Són veïnes i amigues des que tenien dinou anys. Són part de l'ànima del barri, i ara també del nou local, que per tenir futur, no s'oblida del passat. El mateix local, per cert, havia estat el Bonobo, després l'Ítaca amb els seus tiradors de cervesa, i finalment el bar de copes Mano a mano. Van ser ells els que el van traspassar a Les Cosines.
Tenen previstes també diferents activitats culturals, que es fan alguns dimarts o els caps de setmana. Hi podem trobar tastos, glosses, monòlegs, música i si s'animen, concurs de titius i quinto. Estan obertes a escoltar propostes de persones que estiguin en sintonia. Trobareu les activitats anunciades a través de les xarxes socials.
Benvinguts, passeu, passeu
Com que la pedagogia la porten a la sang, han comprat un pitet fet amb roba de farcell per atendre algun turista que s'anima a provar de beure amb porró. Allí els estrangers són escadussers, ja que van buscar un local que no estigués en cap artèria principal, però, si algú hi entra, elles estan llestes per fer-los descobrir la ratafia i el que convingui. "El vermut és l’aplec", diu l'Olatz, així que han creat un lloc "sense romanços" on es barreja gent de totes les edats.
Agafen reserves només per la franja de vespres, però és un lloc on sempre trobaràs un racó. Un espai espontani per revertir en la mesura que es pugui el "deteriorament del barri", diuen. Un deteriorament que saben que transcendeix Gràcia, on han tingut la rebuda esperada: una munió de veïns que per fi troben refugi.
