La Boqueria podria tenir parets i entrada amb torniquets de pagament de cinc euros

BarcelonaLa Boqueria pensa en el seu futur per tornar a ser referent com a mercat per a la població de Barcelona, i no només per als turistes. “És normal que els visitants hi entrin perquè la Rambla és una via de pas natural per als que arriben a Barcelona per mar o per terra”, afirma Màxim López, gerent de l’Institut Municipal de Mercats i de Comerç, Restauració i Alimentació de l’Ajuntament de Barcelona. Si pensem que els mercats són una evolució de la venda que es feien (i es fan) a les places obertes, la Boqueria és el que està en un espai intermedi: no té parets ni portes d’entrada. Així que un dels plantejaments que estan sobre la taula segons López, i que la Junta de Comerciants ha d’aprovar de forma assembleària, és la possibilitat que "es tanqués amb parets i amb portes d’entrada, regulades amb torniquets que es podrien obrir amb previ pagament d’un import fix", explica. Aquest pagament podria ser de cinc euros. “Tot està sobre la taula perquè la Boqueria necessita recuperar l’essència per continuar sent referent”, afirma Màxim López.

Al migdia d’un dia laborable, la Boqueria bull de gent que va amunt i avall: el passadís central, encapçalat per les xarcuteries que probablement són les que més pernil ibèric venen de Barcelona; els passadissos laterals, amb bars emblemàtics, parades familiars de tota la vida, i moltes de nova fornada, que venen gairebé exclusivament paperines a vessar de fregits, que en els últims mesos estan protegides per vidres. Abans, les paperines estaven exposades sense cap parapent, de manera que era molt habitual veure-hi algú que s’hi atansava per contemplar el menjar cuinat per fotografiar-lo amb el mòbil o mentre menjava fruita trossejada. Qui es quedava fins a la tarda al mercat, comprovava que aquelles paperines quedaven desades en capses, que es guardaven als soterranis de la parada o es traslladaven a altres bandes.

En una de les parades emblemàtiques del mercat, un venedor que prefereix quedar-se en l’anonimat, confessa que ha perdut la il·lusió d’anar a treballar a la Boqueria. “Em fa molta gràcia que diguin que volen recuperar l’essència del mercat quan, per culpa seva, s’ha perdut”, diu. I posa exemples clars del que vol dir: “L’Ajuntament de Barcelona ha permès que les parades del mercat es venguin per quatre milions d’euros, com el que va costar el traspàs del Pinotxo; per cinc i també per sis milions d’euros. I jo pregunto: "Quin barceloní pot permetre’s pagar aquests diners?”, afirma. Com que les xifres de venda i de traspassos són tan altes, hi poden accedir capitals de grups que “actualment controlen un 40% del mercat de la Boqueria amb una oferta uniformitzadora, és a dir, la del menjar preparat, que per això és igual a tot arreu”, sosté el cuiner.

Concentració i uniformització

Les xifres de la concentració de parades no es poden visibilitzar en els percentatges que l’Institut Municipal de Mercats comparteix sobre la propietat. La Boqueria és el mercat més gran de Barcelona, amb 180 parades aproximadament, de les quals un 60% pertanyen a autònoms, i un 37,56%, a societats limitades. Però la concentració és una realitat. Una font lligada amb la gestió de la Boqueria afirma que el grup que va comprar el traspàs del bar Pinotxo és el que té més parades, fins a més d’una desena, entre les quals hi els tres bars Central, peixateries, xarcuteries, bacallaneries i més.

Segons continua explicant el paradista d’un dels establiments tradicionals, no hi ha hagut control sobre la venda del menjar preparat. “Nosaltres passem tots els controls sanitaris, però ells no. Ningú no sap d’on ve aquell menjar fregit ni com es guarda, com tampoc ningú no ha controlat que no hi venien menjar fresc, que és la raó de ser d’un mercat”, afirma. Aleshores, en la nova reforma, que s’ha d’aprovar, i que no es posarà en marxa fins que assembleàriament estigui acceptada per la Junta de Comerciants, s’obligarà que les parades venguin producte fresc. “Encara em fa més gràcia aquest punt, perquè ja ho haurien de fer, però és que encara hi ha un altre fet: fins que aquesta normativa no estigui aprovada i fins que no es facin les reformes, que les pagarem els paradistes, mentrestant tothom pot fer el que vulgui”, subratlla el venedor. Per tant, més anys a la vista perquè continuï tothom fent el que s'ha estat fent fins ara.

Per la seva banda, el gerent de l’Institut Municipal de Mercats, Màxim López, sosté que les parades se subhasten a un preu mínim de 750 euros per metre quadrat, i sempre a un temps de vint-i-cinc anys de concessió. “Aquest és el preu estàndard de sortida de la subhasta, que és de lliure concurrència”, diu. Quant als traspassos, de forma privada es posen d’acord les parts. “No tinc constància que cap traspàs hagi costat fins a 4, 5 o 6 milions d’euros”, afirma Màxim López, que sí que sap que n’hi ha hagut d’un milió.

El paradista discrepa d’aquestes xifres, i sosté que “són grups que s’han fet poderosos”, que dominen gairebé la meitat del mercat. "L’han convertit en un parc temàtic de baixa categoria, i això és el que em fa emprenyar molt, perquè és molt penós el que està passant, i ha passat per la gestió que s’ha fet”, lamenta. Aquesta gestió, continua el paradista, “és la que ha permès que la parada del Petràs hagi hagut de tancar. Com volen recuperar l’essència del mercat, quan s’han carregat tota una institució del mercat, com era Bolets Petràs?”. En aquest sentit, Xavier Petràs, com va declarar a l’ARA Mengem assegura que no vendrà la seva parada, malgrat haver-la tancat, sinó que la reobrirà i l'adaptarà per vendre altres productes, a més dels frescos que ha fet tota la vida. Els germans Petràs, el Xavier i la Mercè, explicaven que diàriament es barallaven amb els turoperadors i els turistes que es plantaven a la seva parada i tocaven tots els productes sense comprar-ne ni un o menjant damunt dels productes frescos. I tot això per no dir el que Xavier Petràs sentia tot el que parlaven d'ell, com si fos una figura d’un museu, i no un venedor que necessita que el deixin d’observar i de tapar la parada perquè està allà per vendre.

Per continuar, sobre l’oferta del menjar preparat, el venedor de la Boqueria afirma que ha vist que els turistes que compren el menjar preparat el llencen. “Llavors arribaran al seu país, i explicaran que hi han menjat tan malament, i a mi em perjudiquen perquè jo no vull que la fama que s’estengui del mercat és que el menjar és tan dolent”, afirma.

Per acabar, Màxim López considera que a l’estat actual de la Boqueria s’hi ha arribat per culpa del seu gran èxit. “És un mercat en què pots trobar fins a 20.000 productes diferents, on els cuiners d’arreu hi anaven a comprar, i que era lloc de comprar per als veïns propers i també per a l’àrea metropolitana en general”. També és cert que la població resident propera “té els nivells de renda més baixos que la mitjana d’altres barris de la ciutat” però la Boqueria era on anaven veïns d’altres barris. I, per la seva banda, el periodista Marc Casanovas, autor del llibre Una òpera gastronòmica. Vida i mort de Ramon Cabau, ànima de la Boqueria (Ara Llibres), rebla la tesi del paradista entrevistat: “La Boqueria és un exoplaneta fora del sistema de mercats municipals que es regeix per unes lleis excepcionals. Avui dia hi ha vint parades buides i si alguna persona aventurera pretén comprar una concessió per a cent anys haurà de desembutxacar sis milions i mig d’euros, una xifra astronòmica que facilita que caigui en mans dels que més tenen si les autoritats no fan res per regularitzar la concentració”.