El vi d’avui: Al Gore, una llicència de taxi i una dona que es va tornar patriota                                                                                                      

Quedo per parlar amb la Mireia Torres (de Torres), que és una de les persones que conec que més bé tasten i més bé entenen l’ànima dels vins, la seva veritat. Hem triat, de la seva col·lecció, el 3055. Aquest número.

És el número de la llicència de taxi que conduïa Jean Leon a Nova York, perquè ser conductor de taxi va ser una de les seves primeres feines en aquesta ciutat, on va arribar de polissó en un vaixell. Us proposem l’anyada 23 i us la proposem perquè, justament, no és de les representatives. Per què? Aquest vi, jove, afruitat, per a tot tipus de públic, ideal per prendre a copes, va començar sent un cupatge de merlot i petit verdot, però la idea de la Mireia (pensant en el canvi climàtic, i pensant que la petit verdot s’ha adaptat molt bé) és anar fent cada cop més un vi de petit verdot i deixar enrere el Merlot. “És una varietat molt resistent a la sequera. Treballem amb dos clons, un d’italià i un de francès, i diria que m’agrada més l’italià. Resisteix els cops de calor, però el problema és que els sarments són fràgils i aquí sovint tenim vent. Aquesta varietat, que està aprovada per la DO, és molt interessant per substituir el merlot, que, en canvi, és molt sensible a les altes temperatures”.

Les denominacions d’origen aproven i autoritzen varietats pensant en la tradició, la història de cada territori i l’adaptació. Per tant, tenen a la copa un cupatge que aviat variarà. A mi les ampolles que, per algun motiu, són històriques, com aquesta, m’exciten molt.

Sempre que parlo amb algú a qui el vi li ve de família m’agrada preguntar-li pels començaments. Va saber sempre que s’hi dedicaria? Potser no?

La Mireia em diu: “Jo vaig estudiar enginyeria química, perquè dubtava entre això i veterinària. Quan vaig acabar el pare em va dir: «Per què no vas a França i estudies enologia a Montpeller?» I li vaig fer cas. I allà em van passar dues coses. La primera, que em vaig tornar molt patriota. Vaig pensar que tenim vins boníssims i que calia donar-los valor. I la segona...”. Fa un somriure ample abans de prosseguir: “Que em va agafar el cuquet”.

El cuquet de fer vi

El cuquet és el cuquet de fer vi. Li ha agradat sempre, ja es veu, relacionar la part química amb la part natural. La natura és química. La química és natura. “Jo soc molt creativa –diu–. Vull dir que m’agrada aplicar la creativitat a la cuina, el vi, la innovació...” Probablement aquesta part li ve de la mare, Waltraud (que dona nom a un vi de Torres que segurament tots vostès han pres), fotògrafa i pintora, que captura de manera molt emocionant –i la paraula és aquesta– el “sensacionalisme” de la mar i la llum. Penso en la Mireia com les pioneres d’alertar pel canvi climàtic. “No diria que vaig ser la primera”, fa amb l’esguard baix. “Hi ha el meu pare... Als anys 2000 ell ja veia que feia més calor a l’estiu. L’any 2007 va veure el documental de l’Al Gore i això li va canviar la perspectiva. Jo el 2008 era directora tècnica”. Llavors, en aquella època, van iniciar el projecte més gran i ambiciós de R+D de l’Estat.

“Que com el maridaria? A mi m’agrada fresquet”, diu. I fem-li cas, sisplau, que quan els francesos ens diuen que el negre s’ha de servir a temperatura “ambient” (chambré) ens estan parlant de l’"ambient" del celler d’un castell on t’hi podries congelar com una bossa de pèsols. “Quan he anat a fer tastos al nord d’Europa l’he pres amb salmó, però també pot ser una bona parella d’aus, pasta...” És un vi, és cert, amb molta versatilitat, alegre, lleuger en un bon sentit. Les vinyes són d’alçada, que ara és important; a uns 600 m. I forma part dels ecològics del celler. “Fem maceracions curtes, només en acer inoxidable i, després, contacte amb les mares”.

Tenen a la copa un vi especiat (i com m’agrada sempre, això), floral i afruitat, rodonet, allargat i amb una boníssima acidesa. Un vi que et connecta amb els pagesos del Penedès i amb aquesta varietat, tan curiosa i màgica. Tenim sort, i brindo per això, que la nostra dona d’avui, una de les influents d’aquest món, no es decantés per la veterinària.

Patrocinat per: