L'Askata: el llegat de la cuina marinera està en bones mans

Cristina Perelló Mones és filla de pescadors i Anna Paltré Perelló n’és neta. Els pares de la Cristina (ell de Tarragona i ella de la Ràpita) van marxar l’any 1982 del neguit que produïa pescar en aigües d’influència directa amb la petroquímica de Tarragona. Van decidir amarrar al Port de la Selva, un petit poble pesquer amb mancança de barques d’arrossegament. Amb el creixement d’aquest tipus de vaixells de pesca i amb l’augment considerable del volum de captures es va crear la llotja de peix al moll d’en Balleu.

La Cristina va començar la seva carrera amb una intenció molt clara: “La meva il·lusió era poder donar a conèixer els nostres peixos”. Es va establir al moll Gros, “no volia portar peix de fora. Vaig començar amb la canana. De les potes en fèiem raves, el cap a l’andalusa i la meva mare feia la canana de fons amb ceba. Comprava el peix, el netejava, el cuinava i el servia. "Els primers passos van ser durs... però d’això ja fa vint-i-cinc anys!”, diu. Després hi ha hagut altres propostes empresarials i canvis d’emplaçaments, però sempre al Port de la Selva i en companyia de la seva filla. Avui us parlem del seu actual projecte engegat l’any 2021: L’Askata. Situat on els pares van amarrar el vaixell de pesca i on la Cristina es va deixar la pell per transmetre les virtuts dels peixos autòctons que conviuen al mar del nord de la Costa Brava.

Una meravella natural

La localització és espectacular: el Mediterrani ens volteja, el nucli urbà és visible en tota la seva extensió, les muntanyes neixen arran de mar... i tota aquesta bellesa salvatge està protegida pel Parc Natural del Cap de Creus, una meravella natural. Comencem l’àpat amb unes cloïsses carnoses, uns musclos de roca, la famosa pomada de Port (ceba de Figueres, tonyina i maionesa) i anxoves amb pa amb tomata. La vida et dona moltes mostres de plaer, però per a nosaltres, unes anxoves saboroses amb el punt de sal i un bon pa amb tomata és difícil de superar. El vi que ens dona suport és Les Tortugues del celler Massís de l’Albera de Vilamaniscle (Empordà). Garnatxa roja amb un color groc intens, persistent i fresc.

El punt àlgid del sopar ve amb el peix fresc que ens ofereix la Cristina. No som gens originals i en som conscients, però la nostra devoció per l’escórpora fa que inevitablement sigui l’escollida. Un pastís Tatin, un altre de formatge i una crema catalana serveixen per concloure un àpat amb gust indiscutible de mar. El so de l’aigua acariciant l’escullera i les llums reflectides en un Mediterrani en calma per l’absència de la tramuntana fan d’aquest sopar a l’Askata una experiència extrasensorial.  

Un cop finalitzat un servei intens, com gairebé tots els de l’època estival, ens acompanyen la Cristina i l’Anna. Mare i filla són al capdavant d’aquest restaurant referent de la cuina marinera empordanesa. “A l’estiu podem arribar a servir cent racions d’arròs”, ens diu l’Anna cofoia i cansada alhora. “Abans només compràvem el peix de les barques del Port de la Selva, però ara no n’hi ha prou i s’ha de buscar fora. La pesca s’està acabant”, ens comenta amb nostàlgia i un punt de decepció la Cristina.  

Som davant d’un negoci de dones valentes plenes de constància, perseverança i molt insistents. L’esforç, el neguit, les llàgrimes per tirar un negoci endavant es veu recompensat per l’èxit i la bona feina que demostren en cada servei. La cuina marinera i el llegat pesquer del Port de la Selva està en bones mans.