El radar suculent

El Contracorrent es vesteix de bistrot i ofereix un menú de migdia per treure's el barret

Amb l'expertesa del local del Fort Pienc, obren un nou espai a Gràcia amb una oferta diferent però amb el mateix esperit

L'Anna Pla i el Nicola Drago, copropietaris del Contracorrent Bistró.
13/11/2024
3 min

Feia temps que hi havia expectació. Primer, perquè molts de nosaltres hem anat amb assiduïtat al Contracorrent Bar, del Fort Pienc, i sabíem del nivell de cuina (i de vins) que s’hi donava. En segon lloc, perquè ocupava el local de l’enyorada L'Anxoveta, un restaurant informal que era molt apreciat pels veïns. Per a qui no ho conegui, ens trobem al carrer Sant Domènec, 14, entre la plaça de la Vila de Gràcia i el carrer Gran, on fa tot just dues setmanes ha aixecat la persiana el Contracorrent Bistró.

Inscriu-te a la newsletter Mengem Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Si els meus vaticinis no erren, el boca-orella l’omplirà en un tres i no res. L’oferta varia respecte de l'altre restaurant. Aquest Contracorrent se situa en la categoria bistrot i li escau com anell al dit, ja que la cuina és una mica més elaborada, però segueix sent un lloc popular. La idea d’aquest nou espai és fer menú de migdia, en format degustació, que costa només 32,50 euros. Insisteixo en el només, perquè crec que el preu és molt ajustat pel que s’ofereix. Ho desgranem més endavant. El serveixen de dimarts a dissabte. Un cop hagin consolidat la proposta, s’animaran a fer sopars a carta.

Farcellet de fulla caputxina, tonyina escabetxada, festucs i bitxo.
Entrepanet de fricandó de galta ibèrica, 'mole' i portobel·lo.

Però anem a pams. Aquest desdoblament d’ànimes l'hi devem, en primer lloc, a les ganes de créixer i, en segon lloc, a un estat que tothom persegueix però pràcticament ningú ha vist: la conciliació. El Contracorrent Bar segueix funcionant amb la mateixa empenta i filosofia, per tant hi seguireu trobant bones tapes i vins naturals. Al projecte de Nicola Drago i Anna Pla s’hi han sumat dues persones més: Arlin Posada i Rafa Sobrino. Ells dos són els que regenten el local original. I Nicola Drago i Anna Pla han començat el nou projecte de bistrot a Gràcia, amb canvis d’horaris i ganes de poder oferir aquest concepte que encara fa lluir millor aquesta cuina catalana-italiana a la qual ens té tan ben acostumats el Nicola. Ara sí, repassem el menú.

Migdies de carpanta

El menú anirà mudant de mica en mica amb les estacions, però la setmana passada el que hi havia era el següent: Pa de massa mare amb oli de la cooperativa de Santa Bàrbara (al Montsià, d’on és l’Anna) i amb vinagre de cabernet; ostra gin fizz, piparra fumada i fonoll marí envinagrat; farcellet de fulla caputxina, tonyina escabetxada, festucs i bitxo. Aquest plat us pot sonar perquè és l’únic que han repetit del restaurant original. Té tant d’èxit que no podien no fer-ho. Seguim. Escuma de taleggio, radicchio, garum d'anxova i sèsam; entrepanet de fricandó de galta ibèrica, mole i portobel·lo; sopa de bacallà fumat, whisky, ou de gallineta i rovellons. I per acabar, dues postres: mandarina i moniato en textures, i ceps, escuma de llet condensada i gelat d'avellana. Tot això i l'aigua entra amb el preu del menú. Si sou carpantes, a més, hi havia dos plats extres amb suplement. En el meu cas, em van fascinar els fideus cremosos (fets d’una pasta típica de la Ligúria que es diu bicoli) amb camagrocs i carpaccio de gamba roja. Aquest plat tenia un extra de sis euros. En el menú, així com apareixen els bicoli, també hi trobareu ingredients que pràcticament només tracta el Nicola, com les puntarelle, una verdura típica del Laci de la qual va portar ell les llavors d'Itàlia perquè l'hi conreessin a Catalunya, on en diem xicoira espàrrec.

Fideus cremosos ('bicoli' de la Ligúria), camagrocs i carpaccio de gamba roja.
'Punterelle' que cultiven a Tarragona gràcies a les llavors que Nicola Drago en va portar.

El Contracorrent Bistró és un lloc que permet tant fer-hi un bon dinar, però amb una certa diligència, com un festival. La pressa que tingueu és cosa vostra, el format permet les dues coses. Pel que fa als vins, el millor que es pot fer és posar-se en mans de l’Anna i deixar-se guiar. Ella sabrà millor que vosaltres el que us convé, feu-me cas. Cal posar l'accent també en l'amor que han posat en el projecte. Els gots i els reposacoberts són fets d’ampolles reciclades, els tovallons són de tela i estan brodats, les taules les ha fet un fuster a mida i l’interior, que han reformat ells, és càlid i t'abraça. Jo de vosaltres m'espavilaria a reservar taula.

stats