La Medalla d’Or que li faltava a Juanito Bayén, 'Pinotxo'

BarcelonaLa Boqueria es va vestir de solemnitat per retre l’homenatge més especial que li faltava a Juanito Bayén, Pinotxo. La policia de gala, l’alcalde de Barcelona, amics íntims i també restauradors com Pere i Josep Monje del Via Veneto s’asseien en cadires col·locades en un dels passadissos del Mercat de la Boqueria per escoltar els records que n’explicaven els que el van conèixer. Al final de les glosses, l’alcalde, Jaume Collboni, entregava a la seva viuda, Carme Celdran, la Medalla d’Or al mèrit cívic, que ella aixecava amb orgull i amb el gest que alguns recordaven del dia que els amics van agafar en braços el Pinotxo, vestit de torero, i el van passejar pel mercat. Era un home que representava humilitat i esforç a parts iguals, i que tothom estimava per les seves qualitats humanes.

A l’hora de recordar-ne anècdotes n’hi va haver una que va suscitar punts de vista diferents. Quan li feien fotografies, quin gest repetia? ¿Aixecava els polzes amunt, en senyal que tot anava bé, o bé el de la victòria, la que volia que tothom tingués? Collboni va reconèixer que havien estat parlant amb el president del Gremi de Restauració, Isidre Gironés, sobre aquest tema, i que es preguntaven quin era el que feia. Les fotos relaten que els alternava. 

Juanito Bayén va arribar al mercat de ben petit, devia tenir set o vuit anys, recordava Collboni, i va créixer ajudant la seva mare, la Catalina, que amb esforç va aconseguir una parada al mercat. A partir de llavors la història és coneguda. En el metre quadrat darrere de la barra el Pinotxo hi va destinar quaranta anys de la seva vida. Es feia amb tothom, donava ànims, i amb la seva bonhomia pronunciava frases picants a les dones que li demanaven un cafè, perquè justament el Pinotxo tenia molt sentit de l’humor i aixecava rialles en pocs segons. 

Per la seva banda, el president del Gremi de Restauració, Isidre Gironés, explicava com l’últim dia que el Pinotxo va visitar la Boqueria va ser amb ell al costat, perquè Gironés l’hi va demanar. Va ser el tres de març del 2023. Tenien una amistat estreta, cosida a còpia d’esmorzars diaris, en què el Pinotxo ja sabia exactament com li agradava prendre el tallat. De fet, li preparava tan bon punt Gironés entrava al mercat per saludar-lo, just abans d’anar a fer la compra del que necessitava per al restaurant. 

Qui també va recordar anècdotes de l’amistat que es professaven va ser Eduard Soley. “Si porto barret i corbatí és per Ramon Cabau, que va transformar la gastronomia a Catalunya, i al Juanito i a mi ens va fer de pares perquè ens donava molts consells”, explicava. Si Soley encara porta avui corbatí i barret és per ell, doncs, i també va ser Cabau qui va convèncer el Pinotxo perquè treballés amb bona indumentària, i sempre més li va fer cas. 

Els secrets dels amics

En l’homenatge també hi va haver temps per parlar dels seus plats, de la cuina de mercat. I de secrets. “Tenia un tamboret reservat cada migdia perquè hi dinéssim el meu amic Vidal i jo, però teníem l’acord que si un migdia hi anava una autoritat, aleshores menjàvem el nostre plat darrere del taulell de la nostra parada”, comentava Eduard Soley. 

Finalment, el pastisser Christian Escribà es va comprometre davant de tothom que a partir d’avui l’ensaïmada caramel·litzada que prepara amb formatge i pernil portarà el nom d’ensaïmada Juanito perquè la idea de fer-la la va agafar de veure el Juanito planxar les ensaïmades. “Quan ho vaig veure fer vaig pensar que com era possible que ningú no hi hagués pensat abans”, relatava Escribà. El president de la Boqueria, Jordi Mas, elogiava que el Pinotxo aconseguís internacionalitzar el mercat: “Ens va ajudar a pensar en gran; ens va ajudar a traspassar fronteres”.

L’acte, impulsat per l'Ajuntament, l'Associació de Venedors de la Boqueria i Genco Editorial Agency, va acabar a l’espai de La Cuina de la Boqueria, on hi havia la figura de cera de Juanito Bayén, amb qui els assistents a l’homenatge es feien fotografies i li feien petons.