El profeta que ha dit a Barcelona que la vida és massa curta per beure vins dolents
El productor de copes Maximilian Riedel fa dues classes magistrals per demostrar com un vi canvia segons la copa amb què es beu


BarcelonaMaximilian Riedel, l’onzena generació de la família que va crear les copes Riedel, ha visitat Barcelona per explicar davant de seguidors catalans com un vi pot arribar a ser molt dolent si no el bevem en la copa adequada. I ho ha assegurat amb una afirmació amb què tots estarem d’acord: “La vida és massa curta per beure vins dolents”.
Diu la sentència en una entrevista que li fem la periodista Empar Moliner i jo unes hores abans que en Maximilian faci la primera classe magistral a l’auditori de l’Hotel Majestic de Barcelona (que ha escollit perquè és client seu), i em comenta que les seves explicacions, planeres, fetes en un anglès lent i fluid, es podrien prendre com una classe de ioga. Riu quan ho diu, amb la seguretat que sap el que es fa, perquè l’home Riedel, com és conegut popularment, viatja per tot el món per impartir la mateixa experiència. L’importador de les seves copes, l’empresa Euroselecció, de Jordi Segura, ha estat l’encarregada d’aconseguir que hagi visitat la Ciutat Comtal durant dos dies intensos.
Tornem a l’entrevista amb en Maximilian. Té aspecte jovial amb els seus 48 anys, va vestit amb un vestit fosc molt elegant amb corbata vermella, que lliga amb el mocador que li sobresurt de la butxaca superior. En l’entrevista li preguntem per la copa ideal per beure els nostres escumosos i ens demana que no fem servir la copa flauta, perquè és estreta i ens amagarà totes les aromes. “Heu de fer servir una copa de boca ampla, les dels vins o les del xampany”, i ens comenta que en fem la prova a casa. Primer aprenentatge del dia: adeu a les copes flauta.
Li pregunto pels vins que li agrada beure, i em fa una diferència cabdal: quan és a un país, vol tastar els vins locals. Així que als restaurants que ha visitat a Barcelona (el Pur de Nandu Jubany i Eldelmar, dels germans Torres i Galante) ha demanat vins catalans. I em diu el nom d’un dels vins que ha begut: El Rocallís, del celler Can Ràfols dels Caus. “A Suècia i a Dinamarca ho tenen molt clar; beuen els seus vins, els que elaboren”, explica, i tot seguit afegeix que, quan és a casa, a Àustria, té les seves preferències pròpies, que les explica sovint en el seu compte personal d’Instagram, en el qual amassa gairebé sis-cents mil seguidors.
L'influencer d'Instagram
Li dic que és un influencer del vi i torna a riure. "Hem de transmetre felicitat en el món del vi”, ho diu perquè creu que d’aquesta manera podria arribar a la gent jove. “La gent jove no beu vi, oi?”, li pregunto i em respon: “Jo tampoc ho feia quan tenia edat de beure alcohol, perquè bevia cervesa, sí, cervesa i també vodka. Quan tenia vint anys encara estava entre una beguda i l'altra", relata Riedel. Ara bé, hi va haver un dia que es va adonar que, per a un bon àpat, la millor beguda era un vi, i així va ser com va començar a interessar-s’hi.
Una altra història és si ara continua passant a la gent jove el que li va passar a ell. “El vi va lligat amb les bones copes i els restaurants, però en els últims anys tothom pateix”, afirma Riedel. Per una banda, perquè el menjar és car; per una altra, perquè hi ha molta, “massa producció” de vi; “si fins i tot marques com Dolce & Gabbana estan fent vi!”. Llavors potser la qualitat de tanta producció ha baixat. En tot cas, el que ha vist és que la gent jove en alguns països prenen còctels amb el menjar als restaurants, així que aviat Riedel traurà al mercat una col·lecció nova, feta a mà, per a còctels. Toca adaptar-se als temps que vivim.
Li faig una altra pregunta, en aquest cas sobre els restaurants que prefereix, i em diu que els bars de tapes. “No m’agraden els àpats llargs ni de massa hores; potser perquè soc germànic; prefereixo menjars curts i amb molt de vi”.
Després de l’entrevista, comencem el tast. Vila Viniteca, que té la llicència per vendre les copes que importa l’empresa Euroselecció, s’ha encarregat que cada persona en tingui quatre de la col·lecció més innovadora de la marca, la Veloce, que per primera vegada, a sota de la marca Riedel, té escrites les varietats de raïm amb què recomanen fer-la servir. Són copes molt fines, lleugeres, i la finor fa la sensació de tenir a la mà una copa exclusiva. “Són copes funcionals i no tan estètiques”, m’ha dit en l’entrevista, però, vistes en el tast que està a punt de començar, també podem dir que són boniques. Les quatre copes són per a les varietats de vins riesling; la chardonnay; la pinot negre i la nebbiolo, i la cabernet i el merlot. “No seré un professor que us parla en una classe sinó que només vull guiar-vos en les vostres sensacions”, comença a dir el productor de copes. Primer repartim el contingut del got d’aigua que conté el vi Trimbach Riesling Grand Cru Geisberg 2018 en les copes per a la varietat riesling i per a la chardonnay. L’olorem, i ens diu que “ensumar un vi no vol dir posar i treure el nas a la copa, sinó respirar-lo, mantenir-l'hi una estona”.
Aleshores comença la màgia. Les aromes canvien d’una copa a una altra. Si en una, en la riesling (la que correspon perquè estem bevent un riesling) les aromes són complexes; en l’altra, en la chardonnay, no ho són gens ni mica. Sembla un altre vi, més sec, més aigualit, amarg. “Ens ho sembla tant, que si tastéssim aquest vi per primera vegada directament en aquesta copa, ens posaríem a criticar l’elaborador”. Però el vi no en té la culpa, sinó la copa.
Tornem a repetir el tast una tercera vegada. Tornem a la copa Riesling per al vi Riesling, i el gust és deliciós. És un vi extraordinari. Ens ho diu, però tots hi hem coincidit perquè ho hem comprovat.
Del primer vi passem als tres següents: Louis Jadot Meursault 2022, Josep Drouhin Beaune Cras 1r Cru 2018 i, l’últim, Château Rocheyron 2018. Amb els vins negres notem encara més el que ha passat amb els dos blancs. Segons la copa el mateix vi tenia més tanins i es tornava aspre, molt aspre. En Maximilian acaba la seva classe magistral entre grans aplaudiments. Ha aconseguit en una hora que hàgim entès que no tot s’hi val amb el vi. I afegim un matís a la primera frase que ens ha dit a l’entrevista: La vida és massa curta per beure vins en copes dolentes.