Les mandonguilles amb capipota de 14 euros que ens faran anar a galantejar al Born de Barcelona
Acaba d'inaugurar-se el restaurant Galante, al carrer de la Princesa, amb una carta de plats per sucar-hi pa, pa del bo
BarcelonaDiuen que la cuina catalana està més de moda que mai, que el fet que el 2025 sigui Regió Mundial de la Gastronomia la farà exalçar més que mai, i deu ser cert perquè cada vegada hi ha més fets que ho corroboren, com les noves obertures de restaurants que basen gran part de la seva carta en el nostre receptari. Al barri del Born de Barcelona, quatre amics amb altres restaurants al barri gastronòmic (Josep M. Ninou, Joan Manubens, José Varela i també en Carlos Allué) han obert el flamant Galante (c. Princesa, 53). Situat a prop de l’italià Murivecchi, el Galante el reconeixereu pels seus tendals vermells, i perquè té uns aparadors grans en què pengen pernils ibèrics de la marca Maldonado i xoriço i llom ibèric Joselito. Algun passavolant pot pensar fins i tot que es tracta d’una xarcuteria, perquè darrere dels embotits ibèrics, es veuen en primer pla les màquines per tallar-los. Però, no, no es tracta d’una xarcuteria, o també, sinó d’un restaurant de cinc-cents metres quadrats, amb dues plantes i molts espais diferents.
A la primera planta, l’estil és informal: la majoria de les taules són rodones i altes per asseure-s’hi amb tamborets, però també hi ha reservats amb taules amb sofàs, en un espai separat del de les taules rodones amb tamborets. L’espai és molt gran, i la decoració, amb cartells que ratifiquen que són galants (“Amb tu des de sempre”), fa que l’ambient sigui acollidor. A la planta de baix, l’espai és més de menjador, amb taules de dos, de quatre i una taula per a grups grans, apartada de la resta. Hi ha prestatges al costat de les taules, on reposen quadres emmarcats amb els noms d’alguns plats, pots de conserves i ampolles de vi.
Tan bon punt entreu per la porta us venen a atendre, i us pregunten (en català) per l’espai on voldríeu menjar. Jo vaig preferir l’espai informal, amb vistes al carrer de la Princesa, i on podia veure també com tallaven el pernil, que va ser el primer plat que vaig demanar per fer-hi una mica de vermut. Pernil, anxoves com les que serveixen al Xampanyet, musclos en escabetx i olives farcides d’anxova de veritat. I aquest de veritat no ho dic jo, sinó que ho diu la carta (en català), i també ho vaig comprovar al plat [vegeu-ne la foto a baix].
I després del vermut, va començar el debat. Els plats principals són de sucar-hi pa, i d’aquells que fan salivar només llegint-ne el nom. Els macarrons de Galante amb bolonyesa de botifarra del perol; l’arròs de botifarra i trompetes de la mort; els cigrons saltejats amb botifarra del perol de Cal Rovira i ou ferrat del corral; melós de cua desossada amb cremós de patata; pop a la planxa, costella sense os de vaca amb pebrots del piquillo. Em vaig decantar per les mandonguilles amb capipota i daus de patates fregides. Un dos en un encertat, perquè les mandonguilles eren meloses, es podien tallar a trossos per sucar-los en la gelatina del capipota, i punxar-hi els trossos de patates perquè aportessin el punt cruixent. Si el plat és bo, el preu, també: costa catorze euros.
I després de les mandonguilles, vaig triar els fideus de ploma ibèrica (24 euros), un plat per compartir, que va suposar un contrapunt a les mandonguilles, i tothom sap que on hi hagi uns bons fideus a la cassola, assegurada està la tabola. Amb una carta extensa i de plats de nivell, és clar que al Galante s’hi ha d’anar més vegades, perquè la famosa truita lletja de bacallà amb pa de coca amb tomàquet (als restaurants del grup Varela és un clàssic) també cal tastar-la, com també les croquetes de fricandó.
Per beure, els nostàlgics del xampanyet, de la beguda, en podreu tastar al Galante, a més de cerveses i vins, esclar. I per postres, crema catalana, flam casolà, torrija amb crema catalana, pastís de formatge o de xocolata, i, atenció!, bunyols farcits de xocolata que fan al moment i que porten calents a taula. El tiquet mitjà, que varia segons el que es demani, voreja els trenta euros. Per tot això és una bona opció anar a galantejar al barri del Born de Barcelona.