El restaurant de Cardona on cada plat amaga una història familiar que travessa generacions

L’Antònia no és cuinera de professió, però la cuina sempre l’ha anat trobant. En va aprendre per instint, observant la seva mare moure’s entre cassoles. Encara avui, tants anys després, recorda l’olor dels guisats que omplien la casa i el tràfec gairebé coreografiat que implicava cuinar per a set fills. La Volta del Rector és, en el fons, un homenatge viu a la iaia Ignacia, la mare de l’Antònia. Cada plat conserva un tros de la seva memòria, com si al tastar-los un pogués treure el cap un instant a aquella cuina familiar on va començar tot.

El camí de l’Antònia als fogons va prendre forma a la Borrasca, un petit bar de tapes de Cardona que aviat se'ls va quedar curt. Va ser la seva filla Noèlia qui la va empènyer a fer un pas més: obrir un nou local, ampliar la carta, créixer… Així va néixer, fa quinze anys, La Volta del Rector. Situat al carrer de les Flors, davant de la plaça de la Fira, el seu nom ret homenatge a un dels punts més emblemàtics de la vila medieval: la Volta de la Rectoria, l’arcada que connecta l’edifici amb l’església gòtica de Sant Miquel.

L’Antònia defineix la seva com una cuina de cassola, de xup-xup, d’hores i paciència als fogons, d’aquells sofregits lents que no admeten presses. Per això ella i el seu equip comencen ben aviat, a les vuit del matí. A la cuina treballa amb el seu fill Nacho; a la sala hi ha la seva filla Noèlia, la seva nora i, sovint, el seu marit, el Ramon. “Té una xerrameca infinita –diu l’Antònia rient–. Li encanta conversar i recomanar”.

Una recepta del 1714

És precisament el Ramon qui ens convenç de començar pels ous fregits amb patates, xoriço i, per descomptat, sobrassada de Mallorca. “La meva mare, la iaia Ignacia, els feia per als meus sis germans i per a mi –recorda ella–. Li quedaven les patates confitades, molt fetes, i a sobre hi trencava els ous. Aquí ho fem igual”. Després arriben els primers: la sopa de pastor amb botifarra esparracada, rovellons i camagrocs, i els pèsols negres amb botifarra negra i cansalada confitada. Ens ajuda a pair-ho tot una ampolla de Furvus, un Montsant de les Vinyes Domènech.

Tot seguit els guisats forts, autèntics estendards de la casa: les tripes de vedella amb capipota, lleugerament picants; el moltó, un xai preparat segons una recepta de 1714 –“el fregim amb mantega, molt d'all, llorer i espècies”–, i el morro de porc estofat amb trompetes de la mort. “Com ho feia la meva mare: primer a la brasa per treure pèls, després es neteja bé i finalment a la planxa, amb un guisat de xup-xup, conyac, cervesa i xocolata, bullint tot el matí”. Les postres: el pastís de formatge amb melmelada de figues i l’arròs amb llet tornen a honorar la iaia Ignacia. “L’arròs el feia ella amb la llet que li sobrava de les vaques. Jo hi afegeixo una mica de nata”.

A la portada de la carta hi ha una fotografia de la iaia Ignacia i una frase que resumeix l’essència de la casa: “Cuinem com la mare ens va ensenyar: autenticitat i amor a cada recepta”. I així, La Volta del Rector es converteix en alguna cosa més que un restaurant. Quan un s’asseu i tasta els ous, els guisats o l’arròs en llet invisible de la iaia Ignacia, entén que l'Antònia no només cuina: teixeix, cada dia, un pont d’amor que travessa generacions.