Siscu Martí: "Per què no puc elaborar un escumós que entri a la DO Cava a Esparreguera i, en canvi, sí que ho poden fer a la Rioja o a Extremadura?"

BarcelonaSiscu Martí (Esparreguera, 1956) és pagès, elaborador de vins a la finca familiar de Ca N'Estruc, a Esparreguera, i copropietari de la distribuïdora i botiga de vins més important de Catalunya i de l’Estat, Vila Viniteca, que distribueix set milions d'ampolles i factura 115.000.000 euros. Fa més de trenta anys que ell i el seu amic Quim Vila, que va conèixer un dia en un tast de vins, van decidir obrir una botiga de vins al carrer Agullers de Barcelona, al costat del colmado La Teca, el negoci familiar dels Vila, on venien formatges, fruita, verdures, i en un espai petit, vins. El Siscu, que té tres cellers més –el del Siscu i dos més a la DO Rueda i a Madrid–, s’encarrega de la part financera del negoci dels vins. El 8 de gener, a través de la web de Vila Viniteca, obriran les inscripcions del nou concurs Tast per Parelles, a Barcelona aquest any, que en els últims anys s’han esgotat en poques hores. És una de les iniciatives de Vila Viniteca que al Siscu li fa il·lusió coorganitzar juntament amb Quim Vila. Ell mateix s’encarrega de donar al notari cada any els noms dels vins que els participants hauran d’endevinar.

Vas néixer a Esparreguera, i hi vius.

— Vaig néixer en una finca, Ca N’Estruc, de la qual tenim constància que s’hi feia vi des del 1500. En preservo els documents, i estan traduïts pels frares de Montserrat. Quan jo tenia vint-i-set anys, vaig proposar al meu pare deixar de fer vins a granel, que veníem amb garrafes, com havíem fet sempre, i fer-ne de bons. Li vaig proposar que busquéssim un tècnic que ens ajudés, i li va semblar bé. La primera collita embotellada va ser la del 1983.

Quan comences com a elaborador, és quan coneixes el teu soci, Quim Vila?

— Ens vam conèixer al cap de gairebé deu anys, el 1991, en un tast de vins al carrer Bruc de Barcelona, a l’establiment desaparegut Bruc Nature. Després vaig anar a La Teca i li vaig vendre els meus vins. Bé, fèiem un intercanvi. Jo li donava els meus vins i ell me’ls bescanviava per licors. I així ens vam fer amics fins que el 1993 vam obrir junts Vila Viniteca, la botiga de vins. Com que la família Vila tenia el colmado al costat, vam decidir mantenir el nom de Vila. Som propietaris al 50 % de tot el que fem, i tenim els papers ben distribuïts. Jo m’encarrego del personal, la facturació, la logística, l'administració i l’organització dels tres cellers que tenim al 100% nostres. El Quim està al capdavant de la part comercial, la comunicació i el màrqueting. I així portem trenta-tres anys.

Et pregunto per aquests tres cellers, que són vostres.

— El primer és Ca N’Estruc, que era el meu, de la família, i ara és de tots dos. Està adscrit a la DO Catalunya, i elaborem un total de nou referències entre blancs i negres. A més, la meva filla gran, Anna Martí, fa dos o tres vins naturals (segons l’any, una quantitat o l’altra), que es diuen Ca N’Estruc BI.

Els altres dos cellers són a la DO Rueda i a Gredos. Per què no a Catalunya?

— Perquè la nostra aposta sempre han estat els grans vins del món; no ens condiciona l’espai, sinó la qualitat. També ens fascina el gran menjar del món, com els formatges elaborats arreu. Aleshores vam tenir l’oportunitat, voluntat i il·lusió de fer un celler a la DO Rueda, que des d’aquest 2025 ja és al 100% nostre. És de producció ecològica i la dirigim nosaltres. El mateix amb Gredos, on tenim quinze hectàrees, i on també hem agafat les regnes per elaborar-nos nosaltres els vins. Hi estem sols.

Per què no vau voler fer vins a la DOQ Priorat o al Montsant, per dir-ne dues de les dotze denominacions d’origen?

— Perquè som molt amics d’elaboradors, d’aquestes dues DO i de les altres. Distribuïm els vins d'Álvaro Palacios, de Sara Pérez, Ester Nin... Aleshores, què hi anem a fer, allà, enmig d’ells? No té sentit que ens hi posem; ens va semblar que no hi teníem espai. Vila Viniteca va créixer amb el mateix boom de la gastronomia, als anys 90, que durant aquells anys, aproximadament, va ser quan van néixer algunes de les DO de les quals parlem. Ens hi vam apuntar, i ha estat un gran èxit, perquè vam crear la distribuïdora de grans vins per a l’alta gastronomia. I, a més, tenim tres cellers.

Rebeu encàrrecs de cellers perquè els feu vins?

— No, a l’inrevés. Ho hem fet al revés. Hem col·laborat amb zones, elaboradors, alguns cellers per fer-hi vins. És molt divertida, aquesta part. El Quim s’inventa el nom dels vins, i em diu: "Siscu, registra aquest nom, que ja el tinc". Jo m’encarrego de registrar-lo, i també de la producció i del finançament.

Et pregunto per números. Quantes persones treballen a Vila Viniteca? Quants vins veneu del gran èxit del vi que feu a la DO Rueda, El Perro Verde? Quantes botigues teniu, en total?

— Quatre-centes persones. Vam començar el 1993 amb quatre: el Quim, dos ajudants i jo. Del Perro Verde, en volum d’ampolles, és el vi que més venem. I en fem mig milió. Aquesta és la quantitat que hem fet de l’anyada 2025. Les venem totes, que és la condició indispensable de fer-les. El preu de cada ampolla és d'11,95 euros. De botigues, en tenim tres a Barcelona i una a Madrid.

Canvio de tema. Cada vi reflecteix la manera de ser de l’elaborador? Ho pregunto d’una altra manera: els vins de Sara Pérez reflecteixen com és ella?

— No. Penso que el territori dona el caràcter a les persones, i aleshores elles reflecteixen aquell caràcter al vi. Jo et diria que quan els elaboradors entren per la porta de Vila Viniteca, ja sé com seran. Els de la Borgonya són pagesos, orgànics, senten el territori, estan molt vinculats amb la terra. Els de Bordeus són grans extensions, van vestits amb americanes i corbates, mocadoret a l’americana. No sabem qui mana i qui ven. Quan anem a visitar-lo, a Bordeus ens volen ensenyar el celler i el vestit que porten; a la Borgonya volen que veiem les vinyes.

Al Priorat?

— Tenen aquest caràcter que els dona la pissarra, que és un caràcter dur, però alhora és gent que vol divertir-se. T’ho dic d'una altra manera, i no cal que ho entenguis literalment: els lletjos són més simpàtics que els guapos perquè s’han de vendre. Les agrestes del Priorat són dures, però tenen ganes de passar-ho bé. Saben defensar i vendre bé el territori.

A Rueda no hi ha gaire identitat de territori.

— No, però s’hi fa el vi més consumit, perquè és un vi fàcil, sensible, aromàtic, lleuger. Són vins que amb criança es comporten molt bé. Si el consum de vi està baixant, aquests vins són per compartir, perquè són més lleugers. La tendència actual és aquesta, i nosaltres ja ho teníem fet: vins blancs, fàcils, que lliguen amb tota mena de cuines.

Us heu plantejat elaborar bombolles?

— No volem entrar al mercat de les bombolles, perquè som amics de tots. El 1993, quan vam començar, ens feia vergonya dir que teníem un celler, Ca N’Estruc, on fèiem vi. Amb el temps ho hem dit, perquè ens hi hem fet amics, però no ens hi volem posar. Per Ca N'Estruc passen elaboradors, és com un showroom, on ens reunim i tastem bombolles, però no volem fer el pas.

Què n'opines, de les tres marques d'elaboradors que conviuen a casa nostra: DO Cava, Corpinnat i Clàssic Penedès.

— Mai hauria pensat que Corpinnat aglutinés tants cellers de primera línia, i encara menys, que ho aconseguís amb aquest nom tan estrany: Corpinnat. Penso que aconseguiran ser una denominació d’origen qualificada, perquè compleixen tots els requisits. Per la seva banda, la DO Cava quedarà difuminada. El que vull dir és que el cavall pujarà a la sella. No sé si entén el que vull dir amb la comparació. Corpinnat ho està fent molt bé a Catalunya i fora de Catalunya. Han defensat el producte fora del territori, i ho han fet molt bé. Si fins i tot Corpinnat es ven bé a Madrid, mentre que la DO Cava no ho ha aconseguit. Per cert, a Madrid es ven molt de xampany.

I per què?

— Perquè la DO Cava esperava que els vinguessin a buscar, i Corpinnat hi ha anat. A veure, que ni Julio Iglesias es va esperar a casa; també va sortir per trobar l’èxit. Corpinnat s’ha arremangat, i amb molt de rigor i professionalitat. I després hi ha situacions curioses. Per què jo no puc elaborar un escumós que entri a la DO Cava a Esparreguera i, en canvi, sí que ho fan València, la Rioja i Extremadura? Tot plegat és el que em fa pensar que la DO Cava es difuminarà a Catalunya.

Per acabar, Siscu, alguna vegada m’has explicat que t’has marcat una edat per jubilar-te.

— Ara en tinc seixanta-nou; el Quim, seixanta-dos. Ens vam conèixer als nostres trenta. Ens agrada la nostra feina, i tinc un bon referent a casa: la meva mare, Francisca Badia, que en té noranta-dos, i la mar de bé. També li agrada el vi. Al gra, que ens hem marcat deu anys més de feina, de la feina que ens agrada fer.