Beus cava, Corpinnat o Clàssic Penedès? L'embolic dels noms

Sant Sadurní d'AnoiaQui passeja per Sant Sadurní d’Anoia s’adona aviat que la població té una devoció febril. No hi ha carrer, sobretot del centre, que no contingui una façana amb un rètol, gran, sempre gran i ben visible, que digui el nom d’un celler. Tenen un nom, i el sap tothom, però una altra història és saber si fan cava (dos-cents cellers elaboradors), Corpinnat (tretze al Penedès), Clàssic Penedès (18 cellers a la DO Penedès) o cap d’aquests noms perquè consideren que no hi ha cap marca que els representi. També hi ha una quarta opció, podria ser que vulguin un nom nou, una nova denominació d’origen, DO Conca del Riu Anoia, impulsada pel viticultor Pepe Raventós, director general de Raventós i Blanc. Actualment, l’efervescència del Penedès és tan gran, que en poc temps tot podria canviar.

Podria ser que una de les marques que ja existeixen, Corpinnat, creixés amb la incorporació dels cellers que elaboren sota la marca Clàssic Penedès, que confirma que hi ha només dos únics esculls que els separen. Per la seva banda, Corpinnat reconeix que el seu somni és que hi hagi unió per consolidar el projecte que té com a referent la qualitat del xampany. I això vol dir llargues criances, de més de divuit mesos, raïm collit a mà i vi base elaborat pel mateix celler i no comprat. De moment, a pocs dies perquè comenci el saló de vins Barcelona Wine Week a Fira Barcelona, hi ha hagut un moviment nou: el celler Viader ha confirmat que surt de la DO Cava per no posar-se sota cap altre paraigua. En els pròxims dies, o mesos, hi pot haver més canvis.

A Gelida, al celler Viader, Eduard Viader confirma que va sortir de la DO Cava el 19 de desembre passat, i a més en va canviar el nom, va passar de dir-se Muscàndia a Viader. "Ens n’hem anat perquè la manera com elaborem l’escumós no s’explica dins de la marca Cava; nosaltres fem vinificació integral, que vol dir que collim raïm a mà, fem el vi base al celler, no en comprem a fora, i després fem la segona fermentació", explica Viader, que creu que la manera de valorar el Penedès no passa per ser dins de la marca Cava. "Nosaltres busquem afavorir i prestigiar el territori, i no podíem anar amb una marca que dedica el 30% de la seva producció a marques blanques, i sobretot perquè sota el concepte de Comtats de Barcelona, el nom de les etiquetes que indiquen el territori català, no es revaloritza el Penedès", afirma el viticultor.

El cas del Viader, amb 20.000 ampolles, "és una gota en un oceà", com ell mateix remarca. La DO Cava elaborava 250 milions d’ampolles el 2023, xifra que podria haver baixat el 2024 per la sequera i també per la decisió del celler Freixenet, un dels elaboradors grans en volum d'ampolles de cava, d'elaborar-ne sense l'etiqueta DO Cava perquè, per la sequera, va recórrer a la compra de raïm fora de la DO Cava per vendre'n, amb nom d'escumós, al nord d'Europa. Malgrat això, la xifra, 250 milions de caves, tampoc no haurà estat molt inferior el 2024; se sabrà amb exactitud cap al març d'aquest any, confirma el director de la DO Cava, Javier Pagés, que apunta que probablement la xifra serà de 215 milions.

A Sant Pau d’Ordal, Josep Maria Albet i Noya, del celler Albet i Noya, explica que la marca amb què elaboren escumosos, Clàssic Penedès, des del 2013 engloba els cellers de la DO Penedès. Es tracta de divuit cellers en total, entre els quals hi ha Albet i Noya, AT Roca, Aymar, Bonans, Can Morral del Molí, Celler Grapissó, Puig Romeu, Colet, Finca Font de Jui, Finca Viladellops, Loxarel, Mas Bertran, Mas Comtal, Mas dels Clavers, Miquel Jané, MontPicolis, Plana del Jan i Torre del Veguer. "I el cert és que hem intentat ajuntar-nos en diferents moments amb Corpinnat, però no ens hem entès", diu. Actualment, segons diu Albet i Noya, hi ha dos esculls que han aturat les converses que han mantingut en diferents moments de les seves trajectòries. "Corpinnat té a les seves bases que el raïm s’ha de collir a mà, però nosaltres creiem que collir-ne a màquina és irreversible; reconeixem que collir-ne a mà és millor, però amb les dificultats de trobar veremadors, la màquina és la solució; de fet, es pot collir el raïm amb màquina sense perdre qualitat". Per continuar, el segon escull que ha aturat els elaboradors de Clàssic Penedès a l’hora d’entrar a Corpinnat és que no podrien experimentar amb altres varietats. Ara mateix, Albet i Noya ha aconseguit que la varietat de raïm blanc Marina Rion sigui reconeguda pel ministeri d’Agricultura. "D’aquí a uns anys, després de les proves que hem de fer, estem esperançats que entri al Clàssic Penedès". I és que la Marina Rion és una varietat recuperada resistent a la sequera. "Estem molt abocats a l’experimentació, tenim fins a nou varietats inscrites, que trigaran cinc anys a autoritzar-les, però creiem que és el camí per encarar l’elaboració d’escumosos". Corpinnat no les autoritza, tampoc Clàssic Penedès, i aleshores Albet i Noya podria treure al mercat els escumosos amb varietats ancestrals sense cap marca.

A Sant Sadurní d’Anoia, el president de Corpinnat, Ton Mata, confirma que la marca no permet aquestes varietats, però el que sobretot tampoc no permet és que el celler elaborador amb una raó social al Penedès tregui un altre escumós que no sigui el que elabora amb la mateixa marca. Per continuar, Corpinnat tampoc no accepta que es compri vi per elaborar els escumosos, fet que sí que es pot fer a Clàssic Penedès. "Però si els dos esculls que veuen per entrar amb la nostra marca són les varietats ancestrals i la manera de veremar vol dir que ells estarien disposats a renunciar a comprar vi", afirma Ton Mata, que reconeix que la situació actual, amb tres marques per referir-se a les bombolles "no és desitjable". De totes maneres, assenyala, fa més d’un any que van fer les trobades oficials entre Corpinnat i Clàssic Penedès i, tenint en compte els punts amb què no es van posar d’acord, van decidir donar-se temps els uns als altres. "Hi veig moltes possibilitats; penso que és possible", diu.

D’entre les dificultats assenyalades, no considera que la de les varietats ho sigui realment, tot i que calgui encara tastar-les, estudiar-les. Però sí que confessa que hi ha un gran escull per a l'acord amb la collita del raïm. "Fer-ho a mà o a màquina és molt diferent, i d’acord que és difícil trobar mà d’obra, però és que els mateixos treballadors del celler, quan toca la verema, han de fer verema. A més, caldrà contractar-ne perquè amb la mateixa mà d’obra permanent del celler no n’hi haurà prou, perquè el temps de verema és molt intens, però la màquina no pot substituir la qualitat del resultat de collir-ne a mà". És l’opinió de Corpinnat, que engloba tretze cellers, entre els quals hi ha Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí, Can Descregut, Pardas, Bufadors i Cisteller, l'última incorporació.

A la DO Cava, el director, Javier Pagés, opina que "és molt difícil que al territori es pugui crear una altra denominació d'origen per als escumosos, perquè, entre d'altres dificultats, també s'ha d'aprovar a Brussel·les". Per continuar, el fet que la nova DO es volgués dir Conca del Riu Anoia "és impossible, perquè la llei no permet que les DO tinguin noms ni de municipis ni de parts geogràfiques". Sobre els escumosos elaborats sota la marca Clàssic Penedès, Javier Pagés opina que tard o d'hora, "hauran de fer una mudança; o venir a la DO Cava o a Corpinnat". Per descomptat, al director de la DO Cava li agradaria que els escumosos de Clàssic Penedès anessin a la DO Cava, "perquè som majoritaris al territori". I sobre aquest fet hi insisteix Pagés, perquè el fet de ser majoritari i de tenir xifres tan altes de producció (en el 2024, segurament 215 milions) no vol dir que no hi hagi prestigi ni qualitat. De fet, "a la Xampanya, que és la regió en la qual ens emmirallem, també fa molt de volum". A més, "el cava és sinònim de prestigi, i ho demostra el fet que treballem amb els principals mercats, com els Estats Units, el Japó, Anglaterra i molts altres".

Javier Pagés també encara dos fets més, controvertits per a la DO Cava. Per començar, la política de preus baixos d'alguns cellers. "En som conscients, i sabem que no és la manera com els agricultors es poden guanyar la vida". I un altre, cabdal, sobre el nom de la DO Cava al Penedès. "El fet que la regió de Requena s'hagi convertit en la primera que pot posar als seus caves el nom de Requena, podria fer que nosaltres poguéssim dir Cava Penedès", diu Pagés, que afegeix que no pot assegurar que ho faran però sí que "és una possibilitat pròxima".

I just amb aquesta possibilitat a Corpinnat, Ton Mata subratlla que fa trenta anys que els cellers adherits a la marca Corpinnat demanaven a la DO Cava que les etiquetes diguessin Cava Penedès. "És que abans no es podia fer", diu Pagés, "però és cert que el vuitanta o el noranta per cent del cava català està fet al Penedès, per això ara pensem que sí que és un bon canvi". De fet, Pagés aclareix que Corpinnat "és una marca col·lectiva, però no és una denominació d'origen, que exigeix una normativa i unes regles que han de complir els cellers; a més, Corpinnat tampoc no pot anar lligat a un territori perquè només ho poden fer les DO".

Finalment, a Sant Sadurní, mentre es passeja pels carrers, s'observa una altra marca, Simon Coll. És de xocolates, i l’olor de l’elaboració, sobretot quan la torren, s’escampa pels carrers per on es troba l’obrador. La marca la va inaugurar el 1840 en Simon Mestres, i ho va fer justament per no dedicar-se a fer caves. "No s’hi podia dedicar perquè era el segon fill d’una família, els Mestres, en què el primer es quedava amb el celler, i així va ser com el germà gran es va dedicar a caves Mestres i el segon va pensar a fer xocolata", conclou Maria Coll, directora i propietària de xocolates Simon Coll, que explica el perquè de Coll i no Mestres a la marca: un dels hereus de l'obrador, Miquel Mestres, no va tenir fills, i es va afillar un nebot, de cognom Coll. D'aquí que actualment el nom insígnia sigui el primer referent de la família, de nom Simon, i després Coll. La marca també engloba les xocolates Amatller, i tot plegat és el punt dolç d'una població febril, on conviuen, dividides de moment, tres marques de cava.

Els dos grans tastos de la Barcelona Wine Week: Corpinnat i cava

• El dilluns 3 de febrer, de 12 a 13 h, a la Barcelona Wine Week (a Fira Barcelona) es podran tastar nou referències diferents de Corpinnat amb més de cent mesos de criança. Un repte, la criança, que crea molta expectativa per comprovar-ne el resultat. El tast es farà al Hall 8 Salón Príncipe, i estarà dirigit pels viticultors Ton Mata i Xavier Nadal.
• El mateix dia, a les 17 h, la DO Cava organitza (a l'espai Speakers Corners) el tast El meravellós món de la llarga criança al Cava, com influeix el postdesgorjament, en què es tastaran caves amb molts mesos de criança.
• El dia 4, a les 10.30 h, tast de Clàssic Penedès, al Tasting Àrea Pavelló 1, sota el títol Herència i valor de les vinyes velles.