Miqui Puig: "El vi és com la música, hi ha qui fa música industrial i n'hi ha que fan artesania"

Vens d'una família d'agricultors. Van entendre que et desvinculessis d'aquell món i comencessis la carrera com a músic a Los Sencillos?

— La mare es va espantar, tenia molta por que "no em perdés". El meu pare era un paio molt curiós, i el més petit de tots els germans, que també condiciona la manera de ser. Ell mateix va haver de deixar la professió de pagès perquè no li donava per viure i va entrar al món de la mecànica. Per històries de la vida ho va acabar unint a la ramaderia i va acabar treballant a l'IRTA, desenvolupant tecnologies per munyir cabres. I també va ajudar que els pares m'entenguessin el fet que el primer festival de música catalana es va fer a l'Ametlla del Vallès, amb Lluís Llach presentat per en Flotats. I malgrat que em vaig dedicar a una professió "no normativa", la mare sempre deia que si m'agradava el rock no em podien agradar les discoteques, i així ella ja estava més tranquil·la. Al final no va acabar sent ben bé així...

A l'Ametlla del Vallès també s'hi feia vi i, de fet, va patir un daltabaix poblacional per l'arribada de la fil·loxera. Això estava present al poble?

— Moltíssim, hi ha moltes històries al poble sobre l'arribada de la fil·loxera. Sense anar gaire lluny, el meu pare sempre ha dit "aquí tots teníem vinyes"; també a casa nostra en teníem. Malgrat l'arribada de la plaga, hi va haver gent que se'n va sortir i s'hi va seguir dedicant i recordo molt enfilar-me damunt dels tractors, tallar els ceps i posar-los a les portadores. El raïm el portaven al poble veí, a Bigues i Riells, allà hi havia Can Sapera, on el feien a granel. No som un poble, ni típic ni molt menys, però sí que ho hem vist. He vist pagesia, encara tinc l'olor de les vaques.

Malgrat la distància professional entre el teu àmbit i el dels pares, sovint en xarxes fas apologia de la defensa pagesa.

— No puc oblidar d'on vinc. Segur que hi fa que els pares s'hi hagin dedicat, però penso que és genuí, em surt de dins.

Com és Miqui Puig, com a consumidor de vi?

— M'agrada tastar coses. Veure què es fa a cada lloc, què es produeix, com amb la música, vaja. He conegut molta gent que fa vins i m'agrada especialment aquesta nova generació que també s'ha posat amb el món del vi. Tampoc soc com alguns influencers que sembla que els vins naturals siguin el millor del món... perquè tampoc és això: hi ha vins naturals que són vomitius. Ara bé, amb el negre tinc un problema: amb els anys el tolero menys. A molts nivells, però sobretot a l'estómac. I el que passa amb el blanc és que s'ha d'anar amb molt de compte perquè sembla que si ja està fred, sigui suficient, de vegades poden arribar a servir vins blancs dolentíssims i te'ls venen a un preu alt. Aquí és on crec que no tenim una cultura bona.

Llavors el problema és de la restauració o del consumidor?

— Els consumidors estem venuts a la cervesa. Sento que pensem que com que comercialitzem el vi a fora, aquí ja no cal preservar-lo. No és així. Perquè jo me'n vaig a León i el primer que et diuen és "vamos de vinos", en canvi aquí abans es diria "anem a fer una canya". Aquesta cultura aquí no la tenim interioritzada. Però és que la cervesa és molt fàcil, és molt barata, és com el cafè, és el marge més gran que hi ha a la restauració. Malgrat tot, sembla que hi ha gent que sí que ho té clar. Per exemple vaig anar a un festival que no van servir cervesa a les barres i és xulo, perquè som mediterranis i cal que entenguem que el vi és una part de la nostra cultura.

Alguns entrevistats abans de tu han proposat que a les sales de festa se serveixi vi igual que se serveixen combinats. Com a persona que freqüenta els clubs, ho veus viable?

— Jo crec que sí, que és viable. És una qüestió de canvi d'hàbit, perquè ara per ara sembla que el vi només el podem prendre al restaurant. Jo quan vaig a fer l'aperitiu sempre demano vi, perquè la cervesa no se'm posa bé i de fet hi ha algunes sales que aposten per aquest concepte, com la Sala Barts i la Sala Vol, un col·lectiu de Barcelona que tenen vins del territori, ginebres del territori, i sé que allà em puc demanar una copa de vi i és brutal sempre.

Quins vins recomanaries?

— Hi ha un xicot que és de Móra d'Ebre que ha fet vins a petita escala que és l'Antoni Canalda, però són un blanc que dius uau! Però el vi és com la música, hi ha qui fa música industrial i n'hi ha que fan artesania. Evidentment, has de saber que no et costarà el mateix una ampolla d'un agricultor perquè ha de pagar moltes més coses. El vi ofereix aquesta pausa i pot ser una bona eina per allunyar-se del capitalisme on tot ha de ser barat i immediat. Jo amb el cotxe puc fotre una Coca-Cola o un cafè, però no una copa.