Pere Llopart Vilarós, president refundador del Celler Llopart: “L’escumós té molt de futur perquè va lligat a l’alegria i a la festa”
Pere Llopart sosté que, malgrat tota la tecnologia, l'escumós és una feina artesana
SubiratsPere Llopart (90 anys), enòleg i vitivinicultor, es desviu per les seves vinyes, pels seus escumosos, adscrits a Corpinnat. Aquest any les pluges freqüents de la primavera li han tret la son. No ha sigut fàcil, ja que s’ha hagut de lluitar contra el míldiu. Es preveu que la seva afectació serà amb un 30% menys de collita respecte als altres anys. Els seus efectes a l’Heretat de Can Llopart de Subirats s’han frenat gràcies al treball constant de l'equip de viticultura i a la bona altitud i l’adequada orientació de les vinyes de la finca.
Ho diu un home inquiet, treballador incansable, que ha lligat la seva història vital amb la professional, i al seu costat, la seva dona, Jacinta Llopart. Actualment els seu fills i filles s’encarreguen del dia a dia de les caves, malgrat que el pare hi va per trepitjar les vinyes i està al cas dels moviments del celler.
Visitem les caves Llopart, a Subirats, on entrem al mas familiar, on es va elaborar el primer escumós, i que encara avui acull les botes amb el licor d’expedició ("una fórmula única familiar", diuen). També hi ha les bótes de fusta i àmfores per als vins tranquils. Per acabar, entrem a les caves actuals, situades a sota d’una de les vinyes, en unes sales subterrànies que té la sonoritat que més desitjaria un auditori.
Com va la verema? Dieu que no heu pogut defensar tota la vinya perquè el míldiu (malaltia produïda per fongs) us ho ha posat molt difícil.
Vam començar a mitjans d’agost. I aquest any és molt difícil per les pluges que hi va haver especialment de gener a maig. En cultiu ecològic, anys com aquest és més feina, però compensa saber que els escumosos i vins obtinguts són més saludables.
Llopart està adscrit a Corpinnat, l’escissió que us va fer sortir de la DO Cava perquè buscàveu lligar l’escumós del Penedès amb la qualitat.
Corpinnat té voluntat de fer-ho bé, molt bé, dins d’un món complex. Hi ha una realitat per sobre de tot plegat que és que l’escumós té molt de futur socialment. L’escumós l’associem a l’alegria i a la festa, per tant, sempre tindrà un espai necessari. Si treballem sempre bé, el nostre producte es vendrà sol.
Com es fa un bon escumós?
Cuidant la vinya. El bon escumós neix en una vinya sana. Després tècnicament tenim tots els avenços, però la nostra feina és artesana.
Una feina artesana que s’allarga durant anys, perquè els vostres escumosos tenen una criança d'entre 5 i 10 anys.
Sí, però que un escumós tingui deu anys de criança no vol dir que sigui el millor, perquè depèn de la collita de raïm. Per exemple, hi ha hagut anys que els hem donat set anys de criança perquè és quan estaven en el seu punt òptim. En canvi, hi ha hagut collites a les quals hem pogut donar catorze anys de criança. També confesso que a mi de tots els escumosos que fem m’agrada molt el Leopardi Brut Nature, elaborat en honor a Bernardus Leopardi, primer viticultor de la família el 1385. Podríem dir que està situat a la meitat de criança respecte al màxim que donem a altres referències.
Com ha de ser un escumós ideal?
Ha de tenir una agulla lleugera, ha de ser fàcil de beure, alegre, i no ha de ser pesat.
Va començar el celler Llopart, a Subirats, amb la il·lusió de recuperar les vinyes que havia conreat el seu besavi. M’han explicat que la feina la vivia tant que a casa seva a les nits anava col·locant les etiquetes dels escumosos amb la seva dona fins a altes hores de la nit.
El negoci el vaig continuar jo amb la meva dona. Em vaig formar en enologia de jove, fent la mili, a Vilafranca del Penedès. Vaig fer-hi quatre cursos, que repetia cada any per reforçar els coneixements, perquè només n’impartien un. Després vaig fer un examen a Madrid i vaig obtenir-ne el títol. El cas és que vaig voler fer escumós com havia fet el meu besavi, Pere Massana Casanelles, amb les vinyes que vaig recuperar del meu pare, que no sempre havíem pogut conrear.
Després de tots aquests anys, quines són les diferències que ressalta de l’elaboració de l’escumós?
Diria que la qualitat no va lligada amb la quantitat ni amb les instal·lacions automatitzades per robots. Fer escumós és una feina artesana, que certament s’ha de vendre a preus diferents. Jo accepto les categories dins de l’escumós, perquè n’hi hagi de tots els preus al mercat, però sempre partint d’unes premisses de qualitat. I això sempre serà així per més que avanci la modernitat.