El lledoner blanc de Vinyes dels Aspres: un empordanès que no us podeu perdre

Com que cada terra fa sa guerra, al Penedès parlem de xarel·lo però a Alella parlem de pansa blanca, i ens bevem la mateixa varietat. La garnatxa, la nostra estimada garnatxa, a l’Empordà és lledoner blanc. De fet, a l’Empordà només he sentit que parlen de garnatxa quan es refereixen al vi dolç.

Avui, doncs, tenim a la copa lledoner blanc del celler Vinyes dels Aspres, de l’anyada 23. Sequera, doncs, però no la més dura, que va ser la 22. La 23 va recuperar-se, però només una mica. La vinya, que es diu Les Corts, va ser plantada l’any 73 pel pare de David Molas, ànima del celler, amb qui ara enraono. “El meu pare va recuperar les vinyes de la família, abandonades, i va replantar-les amb els mateixos empelts que havia trobat”. Aquest blanc, tan elegant, tan untuós, tan gastronòmic, tan empordanès (en soc molt devota, d’aquest vi), fermenta en botes de roure francès, la meitat en petites i l’altra en una tina de fusta de 2.000 litres. Mireu la frase, que explica moltes coses d’on som, amb el vi, i on érem: “Abans eren botes més petites, més noves i amb més temps d’envelliment. I ara són més grosses, menys noves i amb menys temps d'envelliment”. Avui no volem “fustots”. Busquem l’equilibri entre la fusta i la fruita. “Tot i la discreció de la fruita del lledoner blanc, que és molt espartà a nivell aromàtic, no és com la xarel·lo o la Chardonnay”. Al celler només tenen plantades dues varietats: la lledoner i la sauvignon blanc. I esclar, la sauvignon és d’una expressivitat nasal abassegadora. “El lledoner n’és la versió solemne. En venc més de l’altre”.

Aquest vi és històric. Fa 25 anys que el fan. El primer any del celler ja va sortir el blanc dels Aspres.

Li pregunto si li queden ampolles d’aquesta primera anyada i em diu que sí. Els ulls em brillen. “Fa poc que hem fet un tast vertical”, m’explica. “Hem vist que les millors ampolles són les que tenen entre cinc i deu anys”. Van tastar, diu –i em fa dentetes–, la 13, la 17 i la 19. Pel que sembla, la 13 era increïble. De fet, recordo, el 2015 l’anyada 13 va guanyar el Gran Vinari d’Or. I a la fira Arrels del Vi, que es fa a l’Empordà, és el vi que ha guanyat més vegades el concurs.

Una joia empordanesa

En aquesta copa trobareu les notes de torrat i fumat que dona la fusta, amb discreció, esclar, perquè trobo, i així ha de ser, que li dona més elegància que contundència. És un vi llarg, cremós, untuós. El plaer dura molt. Compteu quants segons es queda el gust, a la boca, després d’empassar. Caseu-lo amb un pollastre amb escamarlans, un suquet de peix, el mar i muntanya que vulgueu. El trobareu en grans i estimats restaurants de la costa. Al Miramar de Llançà, al Voramar de Portbou, al Compartir de Cadaqués... “Venen guiris al celler perquè l’han pres al menú degustació del Miramar, per exemple. O et diuen que els del Voramar, quan els demanen proximitat, producte del territori, trien el Blanc dels Aspres”.

Com que al celler s’hi va casar Eduard Toldrà, la peça de música d’avui és d’ell. Al celler, de fet, alguns dels vins, com Sol Ixent o S’Alou, ja porten noms de composicions del músic. Gaudiu d’aquest vi, històric, amb futur, trenqueu barreres i penseu, sobretot, que algú que viu aquí no pot no haver tastat mai aquesta joia empordanesa que és el lledoner blanc.

Patrocinat per: