Així va anar el dia que es van conèixer Sara Pérez i Carla Rivali (arran de la Barcelona Wine Week)

Carla Rivali (1967) havia pensat més d’una vegada en Sara Pérez (1972). La coneixia de nom, perquè ven un dels vins que elabora, Venus "La Universal", anyada 2019, i sempre proposa de beure’l amb gustos afins, amb els raviolis farcits de galta vedella i els de tòfona. Algun dia, somiava, la podria conèixer. Per la seva banda, a l’enòloga Sara Pérez, segona generació d’elaboradors, li agrada molt menjar pasta, Itàlia i els seus vins. Arran de la fira Barcelona Wine Week dorm a la Ciutat Comtal i aprofita els migdies per dinar amb el seu marit, René Barbier, als restaurants de la ciutat. Entre fira i dinar, la periodista que escriu, que els havia sentit i escoltat en més d’una ocasió (per separat esclar), els proposa que es coneguin. A la sortida de la Barcelona Wine Week, a la plaça d’Espanya, l'enòloga i la periodista pugen en un taxi direcció a La Italiana, al carrer de Bonsuccés. Ha de ser possible que es vegin i parlin.

Només posar-hi el peu, l’enòloga Sara Pérez admira els aparadors i les safates de menjar i de pasta fresca. Quan demanem per la Carla, la productora de pasta surt de darrrere del taulell, i li diu la il·lusió que li fa conèixer-la. Li proposa un maridatge de Venus "La Universal" amb dos tipus de raviolis farcits: el primer és de galta de vedella, d’aspecte blanc, cuits a baixa temperatura, i el segon és de tòfona, per fora la pasta és més fosca. “A mi també em fa molta il·lusió el que em proposes perquè els nostres vins tenen aquest record de sotabosc com el que evoca una tòfona”, diu Pérez. "De fet, els nostres vins tenen una expressió més complexa, que els fa ser més semblants als vins italians que als de França, que és el país en què tradicionalment ens hem emmirallat”, afegeix. Aquesta afirmació no vol dir que els vins de França no siguin el que han de ser, sinó que els de la DO Montsant i els de la DOQ Priorat tenen més semblances amb Itàlia. “El mateix color, més fosc, i no tan vermell com els francesos, ja és un senyal”, diu. 

Sobre els dos menjars, els raviolis farcits i el vi, Carla Rivali explica que són gustos que no s'envaeixen, que estan a la mateixa altura l'un i l'altre. I la carinyena és una varietat que a Itàlia els agrada molt: “A casa nostra, penso que encara s’ha d’estimar més”, afegeix Rivali. En aquest punt, l’enòloga li diu que entén per què ho diu, perquè la carinyena s’havia plantat tradicionalment per buscar més productivitat i perquè és una varietat de poca expressió aromàtica. “Però jo l’aprecio molt just perquè no té tanta expressió aromàtica com altres varietats, expressa millor el terrer on està plantada, i aquest fet la converteix en una varietat modelable”. 

Per acabar, Rivali li explica que ella és la quarta generació, que la botiga la van obrir els seus besavis, que van trepitjar Barcelona quan estaven de camí a l'Argentina. Com que la besàvia estava embarassada i no podia amb la mar, s’hi van quedar. També li diu que el seu besavi es va arribar a casar amb la germana de la besàvia quan la seva dona va morir. “Va ser un home molt discret, i mai no va donar explicacions de la relació amb les dues germanes, amb cada una de les quals va tenir fills”. Rivali va començar a donar un cop de mà a la mare a La Italiana mentre estudiava i acabava el grau de psicologia, i hi va haver un moment que ja hi treballava. “Ja fa trenta-dos anys!”, exclama. Per la seva banda, l’enòloga li respon que ella no ha comptat mai quan la relació de donar un cop de mà es va convertir en feina, però el cas és que l’enologia és la seva passió i conèixer artesanes que treballen amb les mans encara més. S’acomiaden amb una abraçada. Pérez li diu a Rivali que hi tornarà un altre dia, i la productora de pasta li respon que La Italiana és casa seva. Mentrestant, els seus vins continuaran venent-se i maridant-se amb raviolis farcits.