Heu de treure a ballar aquest vi

Aquesta és la història d’un viatge. El de la salvatge, indòmita, amable Sara Pérez, que era al Priorat a finals dels 90, quan tothom “tenia claríssim” què era i què havia de ser el Priorat, i ella no trobava el seu lloc. La Sara va fugir. I aquesta fugida és Venus.

Fugir de l’hegemonia, de l’expectativa. Visibilitzar allò invisible i no obvi. Venus què no és? No és manipulador, ni seductor, ni curtterminista, ni comercial, ni marquetinià.

L’any 99, quan va treure la primera anyada (el Priorat era en boca de tothom), va decidir cometre el sacrilegi (llavors) de buscar més elegància i més tensió, harmonia, equilibri, “bevilitat”. Va començar a treballar amb carinyena i syrah, dues varietats força reductives. En moltes zones del món, la carinyena es combina amb la garnatxa, i la syrah, també. Ella, en canvi, les combinava totes dues. La garnatxa era la part oxidativa: la que obria, la que permetia. La syrah era la part més introspectiva. Va sortir-li un vi introspectiu, reductiu... Però ella deia: “Aquest vi l’heu de treure a ballar!” Perquè era un vi que necessitava temperatura, moure la copa, anys en ampolla, créixer.

I ara, qui tingui la sort de tastar-ne noranta-nous o dos mils, dos mils-u, que eren cinquanta per cent de carinyena i cinquanta de syrah, que en el seu moment semblaven tan difícils, ara són d’una finesa i d’una elegància que et deixen sense alè.

L’any 2004 va entrar al projecte en René (fill de René Barbier i Isabelle Meyer, els creadors de Clos Mogador i responsables de l’eclosió del Priorat) i va dir: “M’hi falta garnatxa”. I van substituir la syrah per la garnatxa. Tot va ser més fàcil, perquè la garnatxa és més oxidativa.

El que ara coneixem com a DO Montsant abans era la “DO Tarragona subzona Falset”. Una zona, llavors, poc valorada. Amb terrenys argilocalcaris, profunds, productius. La Sara la trobava “d’una bellesa brutal” i quan tothom buscava terrenys pedregosos de produccions mínimes, granets petits i molt madurats, ella buscava humitats i expressions més frondoses. Això feia vins més bevibles, directes, ràpids. Vins amb els quals podies passar-t’ho millor. Ara, al mercat hi ha l’anyada 2019. L'última, la que us proposem. La Sara sol fer una criança de dos o tres anys abans d’embotellar i un o dos anys més en ampolla. Us semblarà una meravella, un tros de paisatge. Venus és el resultat de la tossuderia, de fer realitat un somni, una manera de sentir. Venus és la recerca de la bellesa en el moment en què no tocava.