Tanca el restaurant Can Tosca, història viva de Gràcia

BarcelonaHi ha bars que són vides senceres. La de l'Imma, la Rosa i el David no s’explica sense Can Tosca. El temple dels esmorzars de forquilla i dels menús de migdia al barri de Gràcia de Barcelona que ara veu com la família Sánchez Tosca, que n’ha estat al capdavant durant més de 75 anys, plega. El dijous 30 d’octubre abaixaran la persiana per última vegada. A fora quedarà una clientela desemparada que aquests dies fins i tot fa lloc al congelador i encarrega tàpers per poder assaborir encara el fricandó i les mandonguilles un cop la cuina tanqui per sempre.

Situat al carrer Torrent de l'Olla, a tocar de la Travessera de Gràcia, el local és història del barri. Se’l va quedar el pare de l’Imma i la Rosa l’any 1949. Aleshores es deia Reus. Ell el va rebatejar com a Nuevo Reus. L’Enric, però, va morir aviat. La seva dona, la Conxita, va posar-se el negoci a l’esquena. Amb 30 anys, viuda i mare de dues criatures de 2 i 4 anys, no havia treballat mai en un bar. Però més de sis dècades després, les taules plenes de Can Tosca testimonien que se’n va sortir.

En la longevitat del negoci hi han tingut molt a veure l’Imma i la Rosa, que ara es jubilen, però que des de ben joves van començar a ajudar la seva mare. "Ens hem criat aquí, hem estat més hores al bar que a casa", expliquen en conversa amb l’ARA assegudes en una de les taules del local. Pel camí, rememoren, hi ha hagut de tot. Al principi, el bar va ser l’epicentre de la Gràcia gitana. "Aquí venien el Pescaílla, la Lola Flores, el Moncho, el Peret...", expliquen.

Els números, però, no acaben de sortir. I a principis dels seixanta la Conxita fa un cop de volant. Canvia el nom del local per posar-li el seu cognom –Tosca– i comença a fer menús. Arròs amb conill i caragols, bunyols de bacallà, sarsuela... "Sobretot plats de xup-xup", diu l’Imma. Avui la fórmula no ha canviat massa, i entre els plats més estimats dels clients hi ha les mandonguilles, els callos o el fricandó. "Plats de tota la vida que hem conservat i la gent agraeix", diu la Rosa.

La fórmula de la Conxita aviat té èxit i es formen cues a la porta. La gent hi va fins i tot en plena festa major, quan encara no hi havia aire condicionat i la calor dins del local era intensa. Proves d’amor d’una parròquia fidel a la bona cuina. L’Imma i la Rosa comencen a treballar a temps complet amb la seva mare. La família creix. I les noves generacions també mamen el bar des de ben petits. Entre ells el David, fill de l’Imma i fillol de la Rosa.

Les noves generacions

Ell ha crescut al voltant d’aquestes taules on la seva àvia fins i tot li havia arrencat algun cop una dent bellugadissa. Ha vist l’època en què el local s’omplia fins dalt cada cap de setmana per veure el futbol, i el temps en què van obrir també de nit com a local de copes. D’aleshores són les fotos que omplen les parets del local amb records familiars i imatges antigues de Gràcia. Vestigis d’un barri que no para de canviar.

Ara fa més d’una dècada que s'hi dedica plenament. Aquests dies molts clients el pressionen perquè continuï al capdavant de Can Tosca, però ell té clar que sense la seva mare i la seva tieta ja no seria el mateix. Després d’un any en traspàs, ara han trobat un comprador que els convenç. El local canviarà de mans i de nom, però el nou amo vol conservar-ne l’esperit com ja ha fet amb altres bars de la ciutat. Fins i tot mantindrà alguna de les fotos de les parets. "Ens fa contents saber que qui s’ho queda vol conservar-ne una mica l’essència", diuen tots tres.

Això serà més endavant. Abans, encara hi ha dies per anar a esmorzar i dinar a Can Tosca. Fins al dijous 30 d’octubre a la tarda, quan convidaran a una copa de cava amb un toc especial de la casa els fidels, que fa setmanes que es pregunten entre ells què faran a partir d’ara i bromegen que peregrinaran per Gràcia buscant una nova llar. Un d’ells, mentre paga el cafè, mira el cronista i subratlla: "Els trobarem molt a faltar". A fe de Déu.