La mel amb grills, el caviar de cargol, el fuet de peix i la guerra que ens deixarà sense safrà
La fira Alimentaria se celebra cada dos anys, presenta les novetats del sector i mostra les tendències actuals
L'Hospitalet de LlobregatUn noi repartia begudes energètiques a l’entrada. Si no fossin quarts de deu del matí, és per prendre’n una, perquè d’Alimentaria saps quan hi entres però no quan en surts. Els pavellons de la fira d’alimentació s’omplen ràpid de persones que volen conèixer les novetats d’enguany, que ja els aviso que tenen a veure amb la proteïna. De fet, proteïna per un tub.
En l’última edició d’aquesta fira bianual la proteïna afegida en postres com el iogurt ja van fer acte de presència, però en aquesta edició és indiscutible: Cacaolat amb proteïna, galetes amb xocolata i proteïna, snacks proteics de pollastre amb gust de formatge o bé els productes en què la proteïna l’afegeixen insectes.
Una de les novetats més rellevants la presenta Mels Alemany, d’Os de Balaguer. Ells han ideat, conjuntament amb Grillco, mel enriquida amb pols de grill. Destaquen, en aquest cas, no tant la proteïna com la propietat d’incorporar vitamina B12. Mentre hi soc, Ferran Alemany la presenta a uns compradors d’un important supermercat. S’ho miren encuriosits. A qui pot anar dirigit? A persones amb problemes de deglució o a qui necessiti un reforç alimentari, explica. En un altre pavelló trobem la parada de Bernat Monter, cofundador de Grillco. Explica que tenen la granja a Sant Miquel de Balenyà i que tenen 20 milions de grills. Que són molt senyors, i necessiten calma. Que és una bona proteïna alternativa i que menjar-ne ja no és el futur, sinó el present. En ven en pols, que es pot afegir com a suplement on vulguis. Durant tot el matí només dues persones han declinat tastar galetes que en duien. La pols no té gust de res, i el grill, si es mengés sencer, recordaria la gamba. Per aquest motiu tots els que siguin al·lèrgics als crustacis se n’han d’abstenir.
Una altra proteïna, en aquest de mar, que es presenta a la fira són els embotits de peix: sobrassada, xoriço, botifarra d’ou, fuet. Tot fet de peix. Esclar, aquest producte està destinat a ser un èxit als països on no es menja carn de porc. Per dissenyar aquests embotits ha calgut la suma d’esforços entre el cuiner Riccardo Radice, del restaurant Fishology (que té una estrella Michelin), i Àlex Castany Sanmartí. Castany és conegut perquè des de la seva carnisseria centenària de Sabadell ha importat carns prèmium, com el Wagyu japonès. Ara es posa en el peix, que els ha fet adaptar la maquinària. “¿Com pot ser que abans hàgim arribat a menjar una barreta feta amb escarabat que un fuet fet de peix pescat davant de la nostra costa?”, em pregunta. Diu que el mar no s’està treballant prou, i que no coneixem moltes espècies que són bones. “Tu sabies que el 55% del peix es llença?”, etziba. Tasto el fuet de tonyina, i em recorda el de porc senglar.
I ara fem el camí a la inversa. Tornem a la terra per trobar-hi un producte habitualment marí. Es tracta del caviar de caragol que presenten els productors Caracoles de Gredos, d’Àvila. El deixen tastar amb un bon rajolí d’oli. De moment han trobat bona acollida en restaurants d’alta restauració. Els ous són rodonets, blancs, i amb un gust molt menys salí.
Llonganissa coberta d'or
Visito l’estand de la casa Font-Sans, que fan llonganisses des del 1917 a Sant Feliu de Pallerols. M’atén el director general, David Pérez. Han creat una llonganissa que de fora sembla tota banyada en or. La cobertura daurada té un tant per cent petit d’or, però no ho és al 100%, esclar. Té un preu de 30 euros i la van crear per posar-la a la portada d’un catàleg. La gent la va començar a demanar, i van veure que l’havien de comercialitzar. L’empresa també fa llonganisses amb foie, tòfona o parmesà. I unes que fan 1,2 metres, i es venen com xurros en gasolineres franceses per un preu de 20 euros. De fet, on més venen és a la Jonquera. I el seu client és del país gal. Per això directament etiqueten en francès.
A la fira també hi ha molta presència estrangera, com un grup de gent que tasten la salsa de calçots de la casa Ferrer. Ben a prop, Galetes Trias exposa les seves capses especials. Una amb disseny de Miró i una altra de Pilarín Bayés. Tòtems transversals de la cultura catalana. També generen molt d’interès els torrons. Com el de tòfona negra de Nandu Jubany i Torrons Vicens. El cuiner assegura que té prou tòfona congelada per poder fabricar-ne tot l’any i que sigui el souvenir que els estrangers comprin a l’aeroport del Prat. També el que ha presentat Albert Adrià, que ha anomenat torró d’aire. Ha trigat un any a adaptar la tècnica a la gran producció.
Finalment, la guerra fa presència a la fira. Visito Carmencita, l’empresa d’espècies d’Alacant. Pateixen perquè moltes espècies passen per l’estret d’Ormuz. Però és que a més comercialitzen una sal amb safrà que es ven amb un molinet. Expliquen que el safrà de qualitat ve quasi completament de l’Iran. A tot Espanya es produeixen 350 quilos de safrà a l’any. Només Carmencita n’importa 3 tones del país persa. Atenció, perquè calen 200.000 flors per tenir un quilo de safrà. Esperem que no siguin objectiu militar, tot i que ara mateix tot sembla possible.
