Descobriu el trobat, el morenillo i la forcada: les varietats ressuscitades que ens poden salvar del canvi climàtic

Vilafranca del PenedèsEl cultiu de múltiples varietats de raïm ha dominat el paisatge en molts indrets de Catalunya durant segles. Ara hi ha l'afany de preservar aquesta diversitat vitivinícola i embotellar-la, un camí ple de nous descobriments. Com al nord d'Osona, on en temps passats els ceps s'enfilaven per les muntanyes. Des de fa quatre anys el fotògraf Eugeni Ordeig s'ha aliat amb l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) per estudiar els escassos vestigis que hi queden d'aquest conreu. Els resultats sorprenen: s'han localitzat fins a 50 varietats de raïm diferents, de les quals per ara només se n'han identificat 22 gràcies a la seva anàlisi genètica, i la trentena restant encara són desconegudes.

La ingent tasca capitanejada per Ordeig es pot veure en el documental Els arqueòlegs de la vinya: a la recerca de varietats autòctones, dirigit per Núria Repiso i que ha estat premiat amb el guardó Sostenibilitat al Most del Festival Internacional del Cinema del Vi. Mostra com s'ha resseguit la història de la vinya osonenca furgant vells ceps silvestres perduts en marges i barrancs, així com a través de restes arqueològiques i arxius. Al Museu Episcopal de Vic s'han trobat documents que certifiquen que a Osona hi havia vinya, com a mínim, des del 914. A diferència d'altres llocs de Catalunya, on aquest cultiu va quedar arrasat a finals del segle XIX per la plaga de la fil·loxera, aquí ja havia començat a desaparèixer per grans glaçades i sequeres entre els segles XV i XVIII i es va substituir pel cereal. Malgrat això i les contínues cremes dels marges per part dels pagesos, hi ha ceps que han aconseguit resistir.

A Ordeig li va picar la curiositat l'existència de múltiples topònims relacionats amb el vi a Osona (Puig de les Vinyes, castell de la Vinyeta, Vinyoles, Vinyassa...) i es va posar a fer recerca seriosament ara fa quatre anys. "Va començar com un entreteniment i quan me'n vaig adonar ja tenia 50 ceps localitzats", explica. En el futur aquestes varietats poden tenir molt a dir davant del canvi climàtic, explica la investigadora de l'Irta-Incavi Anna Puig en el documental: "Si aquestes varietats trobades en marges han aguantat tants anys i han aguantat tants cicles climàtics diferents podrien ser varietats potencialment adaptades al que ens espera en aquest futur molt proper". Ordeig també somia "el dia de demà tenir una varietat que pugui aguantar el canvi climàtic i recuperar terrenys de vinya" a Osona.

A més d'aquesta comarca, la recerca s'ha centrat en el Ripollès, el Lluçanès i una part de Collsacabra-Guilleries. Ara la intenció és multiplicar els ceps de cada varietat i veure si del raïm se'n pot produir un vi "qualitativament acceptable", explica Puig. Per aquest motiu, enguany s'han plantat dues vinyes al municipi osonenc d'Orís. Hi conviuen unes 21 varietats, entre identificades i desconegudes. En una de les finques s'ha seguit el sistema medieval de plantació, conegut com a triella o trilla. El cep, que és una planta enfiladissa, s'encercla al voltant d'un pal, que acostuma a ser d'un arbre fruiter.

Cal prendre-s'ho amb cautela

El procés per recuperar antics raïms i fer-ne vi es pot allargar durant anys, de manera que encara falta temps per saber si algun dia es tornarà a comercialitzar vi d'aquestes varietats ancestrals osonenques. Convé prendre-s'ho amb prudència, reconeix Pau Moragas, vicepresident de la cooperativa L'Olivera, que ha estat molt implicat en la recuperació del trobat negre a la DO Costers del Segre. "Quan trobem material no sempre és interessant. Si es va abandonar, segurament hi hauria els seus motius", explica, com ara que la productivitat d'aquell raïm podia ser molt baixa. Així que "no per ser ancestral ja serà comercial", o sigui, que no sempre s'acabarà convertint en un vi que surti el mercat.

A l'espera dels resultats de la recerca osonenca, ja hi ha un bon grapat de varietats que s'han salvat de la desaparició i amb les quals ja s'elaboren vins que estan a la venda. Segons l'Incavi, en els darrers deu anys s'han incorporat una vintena de varietats al potencial vitícola català –que engloba els raïms amb els quals es pot fer vi–, la majoria autòctones, i s'està treballant en noves, com la tarragoní o l'escanyavelles. Se'n valora que poden proporcionar vins frescos i d'alcohol contingut a partir de raïm prou resistent a les creixents sequeres.

Una mostra de vins de varietats ancestrals recuperades que ja es comercialitzen o que s'espera fer-ho s'han presentat recentment al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinseum) de Vilafranca del Penedès coincidint amb la projecció del documental.

Carinyena blanca i carinyena roja (DO Empordà)

Recuperar una varietat és feixuc, com ha passat amb la carinyena blanca. Ha estat "un procés llarguíssim", diu la presidenta de la DO Empordà, Carme Casacuberta. Fa gairebé dues dècades que ja se'n feien proves després de detectar-se en vinyes velles, però legalment no se n'ha pogut fer vi fins al 2018. Només n'hi ha 21 hectàrees, l'1% de la DO. Amb la carinyena roja (o grisa) s'han afanyat més per legalitzar-la, però tan sols n'hi ha 5,79 hectàrees. De les dues varietats en fan vins el Celler Cooperatiu d'Espolla i Vinyes d'Olivardots; de la blanca, Espelt, La Vinyeta i Mas Llunes, i de la roja, Gerisena (Cooperativa de Garriguella).

Trobat negre (DO Costers del Segre)

A la DO Costers del Segre, Moragas relata que estimulen la diversitat vitivinícola per contrarestar l'existència de grans extensions (Raimat, Castell del Remei i el Purgatori de Família Torres). A la zona del Montsec es fan vins d'autoconsum de vinyes on s'ha localitzat el trobat negre. Pot ser la primera varietat d'una dotzena que han aparegut que es podria convertir en representant del patrimoni recuperat de la DO. Té una baixa acidesa, però es compensa amb el seu taní discret. Entre els cellers que l'elaboren hi ha L'Olivera.

Morenillo (DO Terra Alta)

Aquesta varietat negra ha resistit de miracle. El president de la DO Terra Alta i de la Cooperativa de Gandesa, Pere Bové, recorda que "és una varietat que produeix molt, però per arribar a fer un gran vi tarda molts anys". La cooperativa mateixa va deixar de recomanar als socis plantar-la. Ara n'elaboren set cellers, com Bielsa Ruano, Piñol i la cooperativa gandesana, però encara representa una porció molt modesta dels vins terraltencs: dels 30 milions de quilos veremats enguany a la DO, només 58.000 han estat de morenillo.

Forcada (DO Penedès)

La forcada és un dels fruits del projecte per ressuscitar varietats oblidades engegat als anys vuitanta pel celler Família Torres. N'han trobat 61 i ja n'han registrat 14. A més d'elaborar-ne vi blanc, al celler Jean Leon preveuen treure un escumós fet amb mètode tradicional (l'emprat per al cava) a finals del 2025 o principis del 2026. La directora d'aquest celler, Mireia Torres, espera que l'empari Clàssic Penedès, la categoria d'escumosos de la DO Penedès. Torres també té vins d'altres varietats recuperades, com la moneu, la gonfaus i la pirene.

Altres en fase d'investigació

En un futur potser també es podrà gaudir de vins de malvasia blanca roja, que acostumava a anar de cupatge amb els picapolls del Bages i la pansa blanca d'Alella, així com de trobat blanc, que s'ha localitzat en vinyes velles de Garcia (la Ribera d'Ebre) i del celler Lagravera d'Alfarràs (el Segrià). Ara bé, l'origen o el nom que han d'adoptar varietats com el trobat blanc motiva vius debats entre algunes veus del sector vitivinícola i de l'administració.