Barcelona Wine Week: trepat, trepat, trepat!
Crònica d'Empar Moliner d'un dia a la fira de vins més important de Catalunya
BarcelonaEntro a la Barcelona Wine Week conscient del privilegi. Com que hi ha tanta afluència, hi ha elaboradors i això que en diem influencers que el primer dia no han pogut entrar, per les mesures de seguretat. Els influencers els coneixerem perquè duen roba triada –pantalons molt curts de quadres i bosses de colors, grosses com per posar-hi a dins un gos d’atura– i s’asseuen als pedrissos a fer posts. Hi ha amants del vi, dels que han aconseguit entrades a través d’un amic d’un amic, i hi ha periodistes-protagonistes. Hi ha, sobretot, elaboradors. Grans i petits. La fira està morint d’èxit. “Jo aquest any que ve ja no aniré a la Rewine”, em diu un petit productor. Li acaben de comprar, per a Rússia, mil ampolles.
Aquest primer dia ja hi ha coses interessants. L’Álvaro Ribalta, master of wine, fa una xerrada –no s’hi cap– sobre trepats de la Conca de Barberà. Ser master of wine és un camí dificilíssim. Al món n’hi deu haver 400 i un d’ells, l’Álvaro, és català. De dones n’hi ha menys, perquè la distinció es dona des dels anys 50, quan ser sommelier dona era ser una heroïna. L’Álvaro, que s’explica amb polidesa i mestratge, ens il·lustra sobre aquesta varietat, reina de la Conca, tan estimada, i sobre com s’expressa segons el receptacle. “Volem vins més lleugers –diu– perquè no mengem cada dia senglar per dinar, oi?”. S’agraeix que entre les xerrades, ponències, tastos... hi hagi vi català. Saludo el president de la DO Catalunya. M’explica que per als premis Gaudí hi ha hagut vi de la DO. Està bé que el vi sigui d’aquí a les festes d’aquí.
Electricitat i elegància
Passo per la zona de Corpinnat. Hi ha els Júlia Bernet, els més petits. “Hola, Júlia”, li dic a la filla i pubilla de la casa, la que dona nom al rock and roll que és el seu escumós, i que tant admiro. I els d’Huguet de can Feixes, que em semblen l’elegància i al mateix temps el vol d’un ocell daurat. I els Llopart, que em diuen: “Què vols tastar?” Somric. “Doncs no sé si John Lennon, si Paul McCartney...” En Jordi Borda, enòleg, em diu: “Tastaràs Phil Collins”. I jo que pregunto: “Phil Collins amb Gènesis o sense? Que no és el mateix!”. Diu que “amb”. I em deixa tastar un ExVite 2014, electricitat i elegància.
Em queda temps, perquè hi tornaré, esclar, per passar per l’estand dels Artisans. Són cinquanta petits cellers, molt petits, de produccions artesanes. “La jefa és la Pilar Higuero, la d'A Pita Cega”, em diuen. “No hem d’embotellar més de seixanta mil ampolles”, m’expliquen. I han d’estar “avalats” per dos artisans més. De catalans hi ha l’adorable boig de Porcel·lànic; Anaïs Manobens, de Maria Rigol Ordi, i Blanca Ozcáriz, d’El Jardí dels Sentits. “Ei!”, em criden. Són les admirades celleristes de Mas d’en Peri i Celler Matallonga. “Anem a dinar!”, em diu l’Iduvina Olmedo. “No us quedeu a la fira?”, faig, somrient. “No, no! Sortim a fer un bocata”. I és que a la fira, si vols dinar, has d’anar a una cadena de pizzeries on hom el que beu és aigua o la coneguda marca de cervesa. No dic que no tinguin vi, però potser no és aconsellable.
