TRINITAT GILBERT MARTÍNEZ
Jordi Ballester, director de desenvolupament de negoci de Semillas Fitó

“Si els tomàquets no tenen gust és perquè s’ha prioritzat la productivitat de la tomaquera”

L'empresa, amb seu a Barcelona i a tot el món, en crea una nova varietat, de nom Monterosa 

Monterosa Zoom

A la recerca del sabor, les empreses de llavors busquen noves varietats. És el cas de Semillas Fitó, que n'ha creat una de nova, barreja de la varietat pera de Girona i la costoluto genovese

Per què heu creat una nova varietat de tomàquet, de nom Monterosa?

El consumidor es queixa contínuament que els tomàquets no tenen gust. Per respondre a aquesta demanda, hem fet un creuament amb una varietat de tomàquet tipus pera de Girona i una altra d’italiana, l’anomenada costoluto genovese.

La varietat Monterosa recorda el de Montserrat pel costellam però són diferents/FITÓ Zoom

La varietat Monterosa recorda el de Montserrat pel costellam però són diferents/FITÓ

I el resultat?

El resultat és un tomàquet de color rosa intens, amb costellam, que pot fer recordar el de Montserrat però no ho és, perquè la Monterosa no és xata i perquè el seu interior no és buit, sinó ben ple.

Jordi Ballester, de Semillas Fitó/FITÓ Zoom

Jordi Ballester, de Semillas Fitó/FITÓ

¿És una varietat transgènica o d’edició genètica?

No, no. És un creuament de dues varietats, una de catalana i una d’italiana, i la cultivem tant amb una línia ecològica com amb una de conreu convencional.

Entenc que confirmeu que molts altres tomàquets no tenen sabor. 

No en tenen perquè s’ha prioritzat la productivitat de la tomaquera. I esclar que nosaltres, com a empresa que venem llavors, entenem que la planta ha de ser productiva, però no volem deixar de cap manera enrere el gust. També he d’afegir que, fa tan sols 10 anys, quan anàvem a comprar tomàquets en trobàvem tres varietats diferents. Ara, quan hi anem, n’hi ha tants i tan diferents que hem d’interpretar-ho com una lluita per recuperar el gust.

A part de la llavor, què influeix també perquè hi hagi bons tomàquets? La terra, l’aigua?

Les condicions de cultiu hi influeixen. La quantitat d’aigua i l’adob són dos condicionants, però sobretot ho és el punt de la collita. Hi ha tendència a collir verds els tomàquets. Per tant, la fruita no madura a la planta, sinó a les cambres frigorífiques. Si després hi sumem que fins que arribin a casa nostra poden trigar uns dies, tampoc no hi ajuda.

La varietat Monterosa, a la planta:Semillas Fitó Zoom

La varietat Monterosa, a la planta:Semillas Fitó

On cultiveu la nova varietat que heu creat?

A Almeria, a la costa de Granada i a Catalunya. A Europa, França, Itàlia, Suïssa, Bèlgica i Holanda. Als Estats Units, al Canadà i a Mèxic.

¿Comparteixes l’afirmació que qui controla les llavors controla el mercat?

Sí, és així. Nosaltres som al primer esglaó de la cadena alimentària. Tant és així que aquest és el motiu pel qual les empreses químiques i les farmacèutiques estan entrant en aquest sector. És estratègic perquè sempre ens haurem d’alimentar, i a més hi ha una tendència global d’alimentar-se més de verdures i fruites.

¿Semillas Fitó té com a empresa accionariat de la indústria química o farmacèutica?

No, no. Malgrat que som una empresa multinacional, no deixem de ser familiar.

Què opines dels transgènics?

Són necessaris, perquè la població mundial ha d’alimentar-se diàriament. La informació que s’ha difós en contra ha sigut molt esbiaixada, i hem de recordar que des del 1996, quan es van començar a plantar amb els cultius de soja als EUA, hi ha hagut molt bons resultats.

Però els estudis a favor també han sigut esbiaixats.

És un tema complex. El que fa falta és que els aliments indiquin clarament si són transgènics o no ho són, perquè a partir d’aquí llavors el consumidor podrà comprar amb la informació.

I no s’està etiquetant amb aquestes dades.

No, no s’està fent.

¿Feu cap cultiu transgènic?

Només amb el blat de moro, que plantem a la vall del riu Ebre, on està permès fer-ho. També he de dir que els cultius transgènics estan desfasats, però hi ha un procés nou, que es diu edició genètica, que és una manipulació més precisa que la transgènica. Justament a la Unió Europea s’està debatent com s’ha de legislar, si ha de ser com a transgènic també o no.

Per acabar, qui vulgui fer un hort urbà de tomàquet a casa, què ha de saber?

Que ha de plantar la llavor a la primavera, cap al març o l'abril, i llavors podrà menjar-ne fins a finals de juliol.

1.

2.

3.