A la mítica crema de la Granja Viader li queda un futur assegurat

Tot ha canviat a la Granja Viader perquè tot continuï igual. Si fa uns mesos l’ARA MENGEM escrivia que la mítica crema podria no tenir relleu al cap de dos anys, ara ja no és així. “El meu fill gran, en Marc Espuny Casademunt, arran de llegir la notícia que em vas escriure, em va dir que ell sí que voldria quedar-se la Viader”, explica la Mercè una tarda d’estiu mentre serveix cacaolats freds amb nata muntada, una de les preparacions que més li demanen els clients quan fa calor. “La xocolata calenta, també me la demanen, però ho fan més els turistes, que aleshores volen menjar el que jo en dic el pack sencer, que consisteix en un suís, uns xurros i una crema”.

Aquesta setmana un representant de l’Ajuntament de Barcelona la va visitar per dir-li que li sabia greu que tanquessin. “És normal, molta gent va donar per fet que tancava”, continua la Mercè. Aquest agost, el dia 11, en farà 66. El seu marit ja està jubilat, i els dos fills, fins que no es va publicar l’article de l’ARA MENGEM, no havien manifestat que voldrien treballar a la Viader. “Com que no m’ho deien, i jo em vaig fent gran, vaig dir que podria no tenir relleu, però ara tot ha canviat per a bé, per a molt bé”, diu la Mercè amb un somriure mentre pren el seu Cacaolat. “Per cert, una curiositat amb el Cacaolat: hi ha turistes que venen de Corea i del Canadà per prendre’n, perquè han llegit que a la Viader és on va néixer, tot cert”.

Es dona la circumstància que el fill gran, en Marc, havia treballat quinze anys a la Viader. “Mira aquesta paret, aquí el tinc fotografiat”. Però hi va haver un dia que el Marc va dir a la mare que volia recórrer altres establiments, sempre relacionats amb l’hostaleria. I així és com va quedar la cosa. El fill petit, en Jaume, és mestre de secundària en un institut d’Altafulla.

En l’època en què el Marc va treballar amb la mare es van establir uns canvis que han perdurat. “Va fer canvis organitzatius i també va introduir els pastissos, que tenen molta sortida, perquè hi ha moltes cultures a les quals els agrada menjar un tall de pastís per esmorzar i berenar”, assenyala la Mercè. Avui al taulell de venda a granel encara hi ha l’assortiment de pastissos, de tots els tipus. Alguns són fets per la Mercè, amb recepta seva; d’altres, pel Marc. “Totes les receptes les tenim ben escrites, amb els seus ingredients concrets perquè surtin bé”. Si ens expliqués les receptes, necessitaríem alguns ingredients concrets que només té la Granja Viader. Com ara quins? La llet mallorquina, que és una recepta de l’àvia de la Mercè, que preparen amb llet, canyella i llimona, i que la va començar a fer arran d’un viatge a Mallorca, on la va prendre per primera vegada. Unes generacions anteriors que van ser claus: “El meu besavi va ser visionari per voler adquirir l’establiment on ell treballava, que és la gran Viader actual, i després també l’àvia, perquè quan ella va portar aquesta recepta de Mallorca a Barcelona ningú no la coneixia a casa nostra”.

A l’estiu, tres-centes persones diàries

La Granja Viader, doncs, no es traspassa. Té el futur assegurat. “Segur que el meu fill farà canvis quan ell hi sigui, però de moment encara em queden a mi dos anys”, afirma la Mercè, que té com a costum diari comptar quanta gent entra a la granja. “A l’estiu, entre 300 i 400 persones; a l’hivern, especialment quan fa molt fred, fins a 1.000 persones, malgrat que és una xifra molt alta. Un dia normal i corrent d’hivern són 800”. Aquestes dades fan referència a la gent que s’asseu a les taules per prendre alguna cosa. Una altra història són els que hi entren per comprar al taulell productes de proximitat: llonganisses, salsitxes, formatges, flam de l’àvia, flam de mató, cremes, pastís de xocolata amb ensaïmada, pastís de mussolina de crema catalana i melindros i molts altres productes, tots sempre de marques catalanes. I ja que parlem del català, el servei que atén el públic ho fa en català. “Ho remarco perquè per a mi és important que sigui un cambrer que conegui els clients, que parli en català”, explica. A la cuina, hi té personal migrant, perquè la Mercè ens diu que col·labora amb l’associació del barri Impulsa, que dona oportunitats a immigrants amb risc d’exclusió social. “Tinc treballadors de la Costa d'Ivori i d’Ucraïna, i noto que els agrada la feina, perquè venen contents”, assenyala la Mercè, que afegeix que els bons horaris i el descans setmanal dels diumenges i els dilluns ajuda perquè el personal estigui content amb la feina a la Granja Viader. “A l’agost tancarem, del 8 al 27, i així tots descansem de cop, que penso que és la solució més fàcil”, comenta la Mercè.

Per acabar, pregunto pel tiquet mitjà que la gent es gasta a la granja. “No arriba als deu euros; per exemple, un tall de pastís i un refresc són sis euros”. Per als turistes, aquest tiquet mitjà és mel. “Als matins a les primeres hores tenim estrangers que s’allotgen als hotels del voltant i venen a esmorzar a casa nostra”. Aquest fet, tenir hotels pròxims, l’afavoreix, perquè el client local està treballant i, si no, serien unes hores que no treballaria. Antigament, quan la gent baixava a la Boqueria per comprar al mercat, hi tenia molta afluència dels que s’hi aturaven per esmorzar o acabaven de fer la compra amb alguns productes de la seva granja. I tot plegat la Mercè ho explica alegre. Mare i fill gran ja expliquen a tothom que la crema i la xocolata de la Granja Viader té llarga vida al carrer d’en Xuclà de Barcelona.