Un racó familiar en el paradís del vi que destaca pel bon menjar

Som davant d’un restaurant eminentment familiar de Sant Sadurní d’Anoia. En Sergi Torres n’és el líder i el seu lloc és la cuina. L’Emma Planas, la seva parella, domina la sala i forma amb ell un tàndem infrangible que funciona a la perfecció. Tots dos s’encarreguen també dels números i de la intendència. A més, hi trobem la mare d’en Sergi, la Laura Sibill, que exposa els quadres que decoren el local, i en Josep Torres, el germà del Sergi, que aporta caves i vins de la seva Cava Bertha.

Sergi Torres, de jovenet, va ser un noi a qui li va costar trobar el seu espai professional. La influència d’un amic va ser determinant per iniciar-se en el món de la cuina i despertar-li un cuquet que encara perdura. En Sergi va ser un dels primers alumnes de la reconeguda escola Joviat de Manresa. Va aprendre l’ofici en llocs tan destacats com El Celler de Can Roca (quan encara no tenia cap estrella Michelin), el Sa Punta de Pals i el desaparegut L’Avi Pau del vilanoví Xavi Mestres. Aquests establiments emblemàtics van ser alguns dels responsables que l’any 1999 en Sergi decidís, amb el suport imprescindible de la família, obrir La Cava d’en Sergi.

Tenim coneixement que el menú diari de migdia és molt bo, però nosaltres anem a sopar per tastar la carta. Hi trobem propostes de cuina tradicional catalana amb elements d’altres cultures totalment integrats que ens atrauen.

L’àpat l’iniciem amb un aperitiu de la casa que consisteix en un platet de ceba fregida que considerem un gran encert. Un cop revisada la carta demanem unes croquetes de rostit amb emulsió de parmentier, unes múrgoles amb gambes i botifarra negra i uns makis de salmó, carabassó i alvocat amb lacat de soja i sèsam. La carta de vins està ben construïda, amb moltes referències que ve de gust demanar. Ens decantem pel Augustus Trajanus 2018 del Celler Avgvstvs Forvm del Vendrell. Un vi elegant que perdura en boca i et fa sentir la seva força. Aquest vi ha estat elaborat com a carta de presentació d’un celler amb trenta anys d’història.

Continuem amb un llom de bacallà a la planxa gratinat amb mussolina d'all molt suau acompanyat de botifarra negra i escuma d'espinacs i un garrinet confitat i cruixent amb chutney de poma verda i salsa de vi negre, i acabem amb un arròs de muntanya fet com un risotto amb espatlla de conill confitada, ceps i formatge parmesà. Les postres: gelat fregit de vainilla amb culis de gerds, raviolis esferificats de vinagre de Mòdena i emulsió de iogurt de sopa de poma verda i cítrics i caneló de mojito amb un vel gelatinat de rom negre, gelat de llimona i escuma de menta. Unes postres que posen un magnífic colofó a un gran sopar.

“Tenim el restaurant que volem tenir. Petitó, controlable per nosaltres i amb una cuina d’autor posada al dia. Cuina tradicional amb tocs creatius i divertida per poder sorprendre una mica el client. Vull que els plats tinguin una identitat pròpia canviant les textures i les coccions”. Aquesta declaració d’intencions del Sergi es manifesta en cada plat. Saps el que menges, però sempre hi trobes alguna cosa que et sorprèn i, alhora, que enriqueix una proposta molt ben executada que demostra que el Sergi manté molt viu el cuquet que el va fer entrar en el món de la cuina. Sant Sadurní té una cava que prioritza el bon menjar sense oblidar el bon beure. Els que no hi hàgiu anat aneu-hi: us agradarà.