El vi desalcoholizat és vi? En tot cas, “puix que prové del raïm, vejam què diu”

El vi sense alcohol, o desalcoholitzat, és vi? Hi haurà qui, com jo, digui que no, que no n’és, que és una altra cosa, i molt digna. Però llavors cal pensar com és que de la cervesa sense alcohol no ens preguntem si és cervesa. Se’n fan anuncis, que són uns anuncis que et fan pensar, més que en aquell producte autoritzat a sortir per la tele, en la marca que l’aixopluga. L’hem normalitzat, la cervesa sense alcohol. Els paletes, la gent que treballa en feines de risc, per exemple, veus que la prenen per esmorzar. I penses, llavors, que això podria passar amb el vi. Embarassades, conductors...

El vi –el no-vi– d’avui és un Blanc Pescador desalcoholitzat. El classiquíssim i famosíssim Blanc Pescador, que no deixa de ser el primer “vi d’agulla” que va sortir al mercat català i espanyol i que està entre els cinc més venuts d’Espanya (al costat, per exemple, de l’Extríssim Bach, el Diamante...). Potser alguns de vostès en recordaran els anuncis. Quan fa, que s’anunciava vi a la tele? Quinze anys? Es veia un pescador, esclar, amb el seu llaüt, i acabava anunciant el vi fent aquest vincle que ara es fa amb la cervesa: era l’essència del Mediterrani.

La sitgetana Marta Gangonells, la mànager d’aquest no-vi d’avui, diu que li ve al cap l’estiu. Terrassa, arròs, amics... Aquests substantius. El vi base és el mateix. El cupatge del cava: macabeu, xarel·lo i parellada. Les bombolles venen d’una segona fermentació. O sigui, vol fer-se i vol ser el mateix vi d’agulla mític de fa 50 anys, però sense alcohol. Cada cop, aquestes begudes es fan millor, perquè no perdin perfil i aroma.

No deixa de ser, doncs, una beguda aromàtica i cítrica, el record del vi d’agulla fresc i lleuger, agradable i fàcil de beure. No és massa aromàtic, tot i que gran part del cupatge és macabeu.

I com es fa? Com si fessin el vi “normal”. I llavors, a través de l’osmosi inversa, n’extreuen l’alcohol sense alterar, si es pot, l’aroma i el sabor: Manté l’estructura, que és difícil, perquè quan un vi no té alcohol, sense estructura, diu la Marta “queda nu”. I sobre les vendes, ningú dubta que és el gran moment d’aquestes alternatives. “Ara mateix et puc dir que està rotant més del que ens esperàvem. El venen a la majoria de cadenes. Bonpreu, Corte Inglés, Carrefour... A la gent que diu que no és vi els diria que es treguin la barrera. Et pregunten: «Vi sense alcohol? És només most?». No! S’elabora com un vi tradicional, hi ha el mateix carinyo i procés”.

Els parlo avui d’una raresa no apta per a amants del vi, però és una raresa cada cop menys rara. N’hem de parlar i l’hem de tastar. Sense oblidar que el vi, el suc de raïm fermentat, és la nostra cultura.

Patrocinat per: