Regularització mundial

A partir d'ara, de pizza napolitana només n'hi ha una

Una nova normativa europea en regularitza el nom i, per tant, l'elaboració

El 2017, els "pizzaioli" van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco

La pizza napolitana serà napolitana si és rodona, té el centre elàstic i els costats amb volum. Si no, no és pizza napolitana, i pot ser que rebi una sanció econòmica la marca o el restaurant que l’elabori sota aquest nom. Aquesta és la conseqüència de la normativa que va entrar en vigor aquest diumenge 18 de desembre i que ha comportat que l’elaboració italiana formi part del registre europeu d’especialitats tradicionals garantides (ETG).

La normativa també ha especificat que la pizza napolitana fermenta un mínim de dues hores, s’elabora amb les mans, i la cocció es fa en forn de llenya a 250ºC. I encara un altre punt clau: els ingredients amb què s’elabora, que han de ser italians.

Amb aquest pas, la cuina italiana fa un pas cap a la seva regularització mundial. I justament ho fa amb un dels seus productes, la pizza, que més ha viatjat pel món, i que més s'ha reinterpretat. De fet, les grans marques comercials de pizzes del món són nord-americanes, i no italianes. Malgrat això, a partir d'ara, si volen elaborar pizza napolitana hauran de passar pel sedàs del receptari italià. Si no, no serà pizza napolitana.

stats