Ens quedarem sense sardina i seitó?

BarcelonaLa sardina, el seitó i el verat són algunes de les espècies que corren perill al Mediterrani. Sempre ha sigut a causa de la sobrepesca, però últimament s’hi ha afegit el canvi climàtic, que ha provocat que el Mediterrani es tropicalitzi. L’augment de temperatura de l’aigua i la presència de microplàstics afecten l’alimentació del peix blau, i les seves espècies es van encongint de mida. De fet, l’aqüicultura també ha observat els canvis per culpa de l’augment de graus al Mediterrani. El musclo, per exemple, no sobreviu amb temperatures com les dels últims estius.

“Fins ara especulàvem sobre què provocaria el canvi climàtic al nostre mar, però ara ja ho sabem perquè ho estem vivint”, afirma Sergi Tudela, director general de Pesca i Afers Marítims. “Amb la sardina i el seitó tenim un problema crònic”, subratlla, perquè són espècies molt influenciables pel medi ambient. “Trobem talles petites, que els costa créixer, i en regions com el golf de Lleó, on hi havia hagut el calador més important, aquesta pesca ha desaparegut”, diu Tudela. I, en part, és pel canvi en l’estructura de l’aliment d’aquests peixos blaus. “També cal dir que ni els científics tenen clar el perquè, exactament, malgrat que la sobrepesca n’és una causa més”, diu Tudela.

La natura és sàvia

Seguint aquest fil, la biòloga marina Anna Bozzano, responsable de turisme pesquer de la Confraria de Pescadors de Barcelona, indica que tant en el seitó com en la sardina hi ha uns efectes combinats. “És la sobreexplotació pesquera, més l’estrès tèrmic i el microplàstic, que entra en la seva cadena alimentària”, diu. Cal dir que són peixos que viuen, en part, a la superfície del mar. Els efectes són que l’espècie es reprodueix abans i no creix tant, per això són cada vegada de mides més petites. “La natura és sàvia: quan una espècie corre perill d’extingir-se, fa que es reprodueixi abans i, per tant, tota la població s’encongeix perquè el cicle vital és més curt”, diu la biòloga marina. Per a la pesca, les conseqüències són nefastes, perquè “els pescadors n’han de pescar més per guanyar el mateix que guanyaven abans, quan les sardines i els seitons eren més grossos”, indica Bozzano.

Pel que fa al verat, la seva minva es deu al canvi de temperatures del Mediterrani. “Ara s’ha expandit quasi per Islàndia, on troba aigües fredes, com també passa amb la tonyina vermella”, diu Bozzano. A part de les aigües massa calentes, que no els agraden, hi ha un altre fet que explica per què hi ha més verats i tonyines als mars del nord. “El desgel ha provocat que es creïn zones on el plàncton és molt abundant; tot plegat, temperatura i aliment, és el que els ha atret per marxar cap al nord”, diu la biòloga marina.

En relació amb altres espècies, Bozzano cita el lluç com un exemple evident de sobreexplotació. “L’estat espanyol és el primer país consumidor de lluç de tot Europa”, diu. Com que n’hi ha tanta demanda, els pescadors n’han estat pescant en massa durant anys. “Així que a l’hora de buscar un culpable cal dir que també ho som els consumidors”, opina la biòloga marina.

A Calella, l’expescador Ramon Tarridas, que ha canviat les arts de pesca artesanal pels fogons al Restaurant El Peix Grillat, recorda que, com a pescador, va patir, i li va saber molt greu quan va conèixer la dada sobre la minva de la població de lluç al Mediterrani. “També he de dir que els pescadors ens sentim atacats quan ens apunten a nosaltres perquè les espècies marines desapareixen, si bé, en canvi, és molt difícil saber quin tant per cent és per la sobrepesca o perquè el medi marí ha canviat”, diu Tarridas.

Entrada d’espècies foranes

Si el canvi climàtic afecta espècies com els peixos blaus, en l’aqüicultura el musclo també ha viscut temporades negres. “Aquest estiu s’ha salvat, però no sempre ha sigut així”, afirma Sergi Tudela, director general de Pesca. El cas és que, a l’estiu, al delta de l’Ebre, la temperatura de l’aigua és tan alta que el musclo no pot sobreviure. “Històricament, que al Delta l’aigua hagués arribat als 28 ºC, per exemple, era molt esporàdic, però ja ens hem mentalitzat que serà així i, per tant, s’han de canviar els processos productius, fet que implicarà que es canviï l’estacionalitat, que els musclos es cullin abans de l’estiu”, diu Tudela.

Per contra, hi ha altres espècies marines estranyes al Mediterrani que s’han pescat en els últims anys. “La causa és que entren pel canal de Suez i hi ha una connexió d’aigües amb el Mediterrani, però és cert que, si a casa nostra la temperatura és tan alta, aquests peixos s’hi troben bé, com a casa, i es poden escampar”, diu el director general de Pesca. És el cas del peix globus (verinós) o del peix escorpí. A la nostra costa encara se’n compten els casos, però, en canvi, al Mediterrani oriental ja han canviat els ecosistemes locals.

Per acabar, l’expescador Ramon Tarridas aporta una dada també per reflexionar. Assegura que hi ha una evidència segons la qual al voltant de les plataformes petrolieres s’hi poden trobar grans quantitats de peixos. D’entrada, podria semblar una contradicció, però la raó és ben prosaica: en aquells espais no hi arriben les barques pesqueres per motius de seguretat. És a dir, hi ha un factor de pes en la gestió humana dels recursos, perquè el canvi climàtic afecta si fa no fa les aigües al voltant de les plataformes petrolieres i les milles pròximes a les nostres costes, però no s’hi troba igual el peix. “El canvi climàtic en té la culpa, sí, en podem estar segurs, però el factor principal de la minva de les espècies és l’actuació directa dels humans”, conclou Tarridas.

Com es cuina el peix blau?

1.

2.

3.