El restaurant que 'planta cara' a la Torre Eiffel de París amb la millor vista panoràmica de Barcelona des del mar

BarcelonetaEls germans Manresa, Carlos (Barceloneta, 1958) i Òscar (Barceloneta, 1962) coneixen bé el barri on està situat el restaurant Altamar. Van néixer i créixer a la Barceloneta, al passeig Nacional, com li diuen ells i molts veïns al passeig de Borbó. Quan els va sortir l’oportunitat de dirigir el restaurant Altamar s’hi van tirar de cap. “Té la millor vista panoràmica de Barcelona des del mar”, afirmen, i l'assenyalen des de les finestres, des d'on també es veuen les piscines del Club Natació Atlètic-Barceloneta. Certament és difícil debatre-ho. El restaurant està situat al capdamunt de la torre de setanta metres des d’on parteixen les cabines vermelles del telefèric que connecta la Barceloneta amb Montjuïc. Per accedir-hi, cal pujar per un ascensor que s’enfila amb calma terra amunt. El restaurant té la porta d’entrada uns passos més enllà des d’on arrenca el viatge amb telefèric, que travessa el mar, i arriba en deu minuts a l’altra punta de la ciutat.

Els germans tenen la concessió del restaurant cedida per l’empresa Telefèrics de Barcelona, que al seu torn depèn de la Generalitat. Fa vint-i-sis anys que la van aconseguir, i ja que estem amb dates i dades cal recordar l’enginyer Carles Buïgas, que la va construir i que a la ciutat comtal és conegut també per la Font Màgica de Montjuïc. El projecte va formar part de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, però els trajectes des de la ciutat fins a Montjuïc es van inaugurar el 1931; pocs anys després van quedar interromputs per la Guerra Civil.

I ara, al gra. El 2000, els Manresa van llogar l’espai, hi van invertir estalvis per reformar l’el·lipsi que ocupa el restaurant. “Era un colomar, perquè feia molts anys que estava en desús”, recorden. Van pensar bé el projecte de reforma, i fins i tot van anar a la Torre Eiffel de París per estudiar com gestiona la logística el restaurant Jules Verne, situat al segon pis de la construcció francesa. “Vam conèixer-hi el cap de sala del Jules Verne, que era de Múrcia, i ens en va donar tots els detalls”. Amb aquesta informació, es van posar a la feina, i tots dos recorden la grua que van contractar per pujar-hi taules, cadires, cuina i els vidres que tanquen l’espai circular.

Cuina d'arrossos i peixos

I va ser així com van començar l’any 2000, amb l’Òscar Manresa a la cuina, i el fill gran del Carlos, l’enyorat Alexis, a la sala. “Sempre hem pensat que l’Altamar és el restaurant que voldríem que els barcelonins tinguessin present per portar-hi els amics estrangers que visiten la ciutat”, relaten. Com les grans ciutats del món, un mirador amb bones vistes que tingui a l’interior un restaurant on es mengi molt bé és una de les millors recomanacions possibles. “I amb aquesta idea, i amb una carta d’arrossos i peixos, va ser com vam poder omplir totes les taules”. Relaten que en cinc anys havien pagat la inversió, i van poder invertir-hi de nou perquè el restaurant continués alçant el vol. “Sempre hem respectat el producte, que el peix és el més important de l’Altamar, i amb elaboracions creatives, perquè a l’Altamar sempre hem tingut un equip de cuiners molt bo”, diuen.

Avui, vint-i-sis anys després, els germans defensen un menú de degustació i carta per a cent comensals en serveis únics de nit. El preu mitjà del servei, de 95 euros de mitjana, i els Manresa asseguren que “fan cuina d’estrella Michelin però sense tenir-ne”. Quan van començar, la idea de menjar a les altures amb vistes a tota la ciutat era genuïna, però actualment no hi ha hotel que no la comparteixi. “En diuen rooftop, i tots els hotels en tenen, però assegurem que el nivell culinari del nostre restaurant i les vistes des del mar fins a la muntanya fan únic l’Altamar”.

Entre les curiositats del que han viscut a l’Altamar hi ha els prometatges que algunes parelles s’hi ha fet tot sopant “Ens encantaria que encara continuessin passant aquestes històries d’amor en els anys vinents”, assenyalen. El cas és que els germans Manresa tenen la concessió del restaurant fins al 2028, i aleshores no saben què podria passar. “És una incògnita, i sabem que el 2029 serà un any important a Barcelona perquè farà 100 anys de l’Exposició Universal”, conclouen.