L’Oranget: un vi que és una broma i que et fa sentir amor per la terra

Avui us presentem un projecte que es diu Amor per la Terra. I què és? Doncs a l’entorn del vi que se'n diu natural o artesà, com li vulguem o puguem dir, sempre hi ha un pagès que treballa la terra i tanca el cercle venent vi. Aquí, en aquest projecte, hi ha el Salvador Batlle, a qui potser coneixen perquè és l’ànima del celler, tan admirat, Còsmic. Hi ha, esclar, el mestre Jaume Jordà, que té una distribuïdora de vins (naturals) a Vic. Hi va ser un altre equip extraordinari, els dos germans que porten el restaurant Monocrom, a Barcelona (no se’l perdin!). El Jaume fa vuit anys que treballa distribuint. “Hem inventat molta modernor i hem tornat enrere. Hem anat per molts camins, i et puc dir que m’he dedicat més temps a reparar el que sembla que és vi natural que no pas al que és el vi natural. S’han fet vins amb molts defectes i s’ha imposat aquesta idea: el vi natural pot tenir defectes. El vi natural ha de ser bo i si en fas no és perquè sigui guai”.

I naturalment a tot arreu hi ha grisos. Hi ha qui trobarà horrible que el vi tingui brett (olor d’estable), però hi haurà qui digui que una mica, només una mica de brett, li agrada. “És com això de «l’arruga és bella»”, fa. Perquè sobretot, el vi parla.

El cas és que el Salvador un dia es pregunta: “Què passa amb els pagesos?” Algunes vegades s’han barrejat, quan el vi s’ha venut a altres llocs, els bons pagesos i els mals pagesos, m’explica. I m’explica també que hi ha pagesos boníssims cuidant la terra, però dolentíssims fent de gestors. A Amor per la Terra tothom té el seu paper.

L’Oranget del Montmell ve d’aquesta muntanya (a l’etiqueta hi trobareu el dibuix) que podem veure anant a Lleida, per l’autopista. També hi ha dos pagesos, encerclats, com la Mare de Déu. Per cert, si llegiu l’etiqueta, i sé que ho fareu, podreu parlar amb les dissenyadores, l’Íngrid i l’Olga Capdevila.

Un vi poc tradicional

L’Oranget és un dels sis vins del projecte. Busca aquesta broma dels vins taronges (en català tenim la paraula brisat). "L’orange potser no és un vi tradicional de casa nostra, perquè vol zones fredes, però com que ara tothom vol un orange i barato i fàcil de beure... Doncs hem fet aquesta broma". Es diu així perquè té un taní petitet... Avís a boomers: a l’etiqueta hi ha el Naranjito.

Tenim a la copa un vi modern, net, precís, sense defectes. Hi ha un macabeu de vinya vella que sustenta l’estructura i un moscatell de quaranta anys que li dona un aire floral, embriagador, però només al nas, que en boca no. Un vi per a un moment desenfadat, de brillantor, d’energia. No se’l perdin!