Vips&Vins
Vins i caves 24/11/2023

Josep Maria Mainat: "On ara es fa el festival Canet Rock hi havia les vinyes de casa"

Membre de La Trinca

3 min
Josep Maria Mainat a la Bodega Quimet d'Horta de Barcelona

Quina va ser la teva primera vinculació amb el món vinícola?

— Probablement, veure el burro passar per dins de casa meva a Canet de Mar per anar a veremar. El meu pare i el meu avi eren pagesos i tenien força vinyes; quan dic vinyes vull dir terreny, però li dèiem vinyes perquè gairebé tot eren ceps per fer vi, però també teníem arbres fruiters, com nespres, cireres i maduixes. La meva infància està molt vinculada a la producció de vi de Canet de Mar; de fet, on ara es fa el festival Canet Rock hi havia les vinyes de casa. Però ja fa molts anys que ens vam vendre les finques que teníem.

Tens algun record en especial?

— Tinc molt bon record de quan tocava trepitjar el vi, allò per a mi era una festa. Era un moment molt especial de l'any, però també n'hi havia d'altres quan tocava recollir alguns altres fruits. Ens deien "Ara quan vingui el temps de fer cireres, canviarem les sabates", però si venia una pedregada et quedaves sense cireres i sense sabates.

I quan va ser l'última vegada que vas trepitjar un camp de vinyes?

— Les que tenia amb l'Antoni Cruz al Montsant. Coneixíem una persona que era catedràtica d'enologia i ens va assessorar amb tot el tema de fer vi. A més, també ens va avisar que estava havent-hi un canvi d'accionariat en el vi Laurona i ens va dir: "Si voleu, podeu entrar-hi". Així ho vam fer. Vam estar quatre o cinc anys allà, entre els anys 2010-2015. A més també ens vam vincular amb la producció de vins de l'Espectacle, un dels vins més bons que hi ha a Catalunya. Però el que va passar és que, si tu no entens les decisions tècniques que es prenen i l'únic que fas és refiar-te dels assessors, aquest tipus d'empreses al final no fan gaire il·lusió. A més, que el Montsant estava a la quinta punyeta i cada reunió eren més de 2 hores de cotxe. Però va ser una bona experiència.

Josep Maria Mainat a la Bodega Quimet d'Horta

Què us va decidir al Toni i a tu a involucrar-vos en la producció de vi?

— Nosaltres vam pensar: si el Serrat i el Llach fan vi, nosaltres també i, a més, el farem millor. Va ser llavors quan vam entrar també dins de la producció de l'Espectacle. El que passa és que l'Espectacle fa una producció molt petita. Jo vaig insistir a produir més sempre conservant el mateix procés de selecció, però no ho van acceptar. Em van dir: "El terroir és el terroir", perquè aquest es fa d'unes vinyes que hi ha en una muntanya molt concreta i si s'hagués de fer més producció, s'haurien d'agafar ceps que no són exactament d'aquesta muntanya. A més, per fer-lo fan una selecció de tot el raïm i van traient a mà tots els grans que no són perfectes, un a un, allà tot el que entra és bo.

No et veus tornant a fer vi?

— No. Parlo del vi com si fos un nostàlgic, però la professió de pagès és una professió molt dura. He vist el meu avi i el meu pare fer de pagès i recordo que pensava que de gran voldria ser qualsevol altra cosa menys pagès. La gent que es dedica al camp té un valor inimaginable, tot el meu respecte. Nosaltres teníem tan poc espai que si fallava una cosa en la collita, fallava l'economia familiar.

Què necessites per obrir una ampolla de vi?

— Sempre el prenc amb gent i menjant. A més no soc un gran bevedor, en bec poc. Faig coses tan pecaminoses com beure tinto de verano en algun moment de l'estiu, però no gaire, no gaire!

Digues-me un brindis que recordis especialment.

— Ostres, doncs vinculat a l'època que fèiem vi al Montsant, recordo moltíssim quan vam fer un experiment amb el Laurona fent un blanc de negres. L'enòleg va agafar un raïm que a priori ha de fer vi negre, com la majoria de ceps del Montsant, però va decidir fer unes proves per fer un blanc de noirs. Recordo molt els nervis del dia que l'havíem de tastar, ens vam reunir tots, i vam dir: "Senyors, ha arribat l'hora". Vam obrir una ampolla, vam brindar i en el moment de beure'l ens vam adonar que allà s'havia fet màgia. Que d'aquell raïm sortís un vi tan bo va ser una satisfacció molt gran.

stats