Jordi Puntí: "Quan el cambrer pregunta qui vol tastar el vi, sempre miro al sostre"

Fa una setmana el Barça va guanyar la Lliga. Com a culer i escriptor nostrat, amb què vas celebrar la victòria?

— No ho recordo exactament, però amb cava segur. Sempre tenim alguna ampolla de cava a punt. Però aquesta Lliga no és una celebració d'una victòria puntual, aquesta Lliga l'hem lluitat tot l'any i, a més, venim de la Copa del Rei que ja vam celebrar. Durant la rua també vaig obrir alguna cosa, perquè malgrat no poder ser a Barcelona, la meva manera d'acostar-m'hi és brindant.

Les bombolles fan celebració. ¿Recordes algun brindis en especial, més enllà del Barça?

— Sí, me'n recordo, i tant. Molt fàcil. El dia que vaig acabar d'escriure la novel·la que després va guanyar el premi Sant Jordi, que va ser el mes d'agost. Tot just el mes abans uns amics van regalar-me una Veuve-Clicquot i la tenia a la nevera esperant el moment. El dia que vaig acabar d'escriure Confeti, amb la meva dona, l'Stefie, i amb amics que eren aquí a casa, vam obrir la Veuve-Clicquot i ens la vam beure a la salut del Xavier Cugat.

Potser vas celebrar la publicació de 'Confeti' amb el xampany que també bevia Xavier Cugat.

— No ho sé del cert, però pel context i la vida que portava, estic segur que el cava o el xampany era una presència quotidiana. Ni que sigui perquè davant l'escenari on ell cantava, tocava i dirigia la gent que tenia de públic sovint estava asseguda sopant. Després ballaven, però primer sopaven, i sopaven en llocs de luxe, que eren llocs on la gent anava a menjar i a beure de molta qualitat. Per tant, estic convençut que hi havia cava, xampany i begudes alcohòliques. De fet, el Cugat té un disc que es diu Cugi's Cocktails, i cada cançó té el nom d'un còctel.

Si no ho tinc mal entès, la gran festa es fa quan es rep el premi, no quan s'acaba el llibre.

— És molt curiós, perquè quan em van comunicar que guanyaria estava dinant amb els meus amics i a l'hora de les postres em truca el president d'Òmnium Cultural, el Xavier Antich, per donar-me la notícia. Quan vaig marxar de les postres vaig pensar que la trucada podia ser per això, era d'un número desconegut i sabia que durant aquells dies se sabria. Mentre em deia això jo pensava, "ara tornaré a la taula amb els amics, que des de fa 20 anys dinem un cop al mes, demanaré una ampolla de cava i brindarem". Però mentre estava pensant això, el Xavier em va dir, "però, sobretot, no ho pots dir a ningú". De manera que vaig haver de tornar a la taula, amb aquesta informació i moltes ganes de saltar i cridar, i em vaig haver de reprimir. Als amics els vaig explicar que era una trucada de publicitat. En aquell moment no vaig ni brindar, malgrat que són molts anys escrivint i que estàs desitjant que arribi aquell moment. Per tant, més val celebrar les coses en el moment! [riu]

Sovint has reivindicat la importància de la solitud i la intimitat. Però pel que m'expliques, t'agrada celebrar amb companyia. ¿El vi el vincules a moments d'estar amb tu mateix o en companyia?

— Soc un bevedor social, i aquella iniciativa que hi ha gent que té d'encetar una ampolla quan està sol, jo no la tinc. Més aviat em deixo portar pel que beuen els altres i sé què m'agrada i quin tipus de vi m'entrarà més bé. També a l'hora de triar un vi en un restaurant em deixo aconsellar força, i aquell moment que el cambrer diu "qui el vol tastar?", sempre miro al sostre o miro al tovalló, perquè t'asseguro que no soc jo el que ha de tastar el vi.

Tens algun vi de confiança?

— A casa, la veritat és que la meva dona és més bona bevedora de vi que jo. A mi m'agrada i en bec, però sento que no en sé gaire. Però penso que bec el vi que està vinculat al territori on soc. Ara mateix, que vivim a l'Empordà, comprem un vi que es diu Oriol dels Astres, d'unes vinyes de Cantallops. També el vi Sempreviva, de Jané Ventura, ens agrada molt. Haig de confessar que també m'agraden els vins dolços com la Malvasia de Sitges i el vi dolç Sinols, de l'Empordà, que és meravellós. També el fet de fer presentacions de llibres em fa conèixer nous vins. Per exemple, l'any passat vaig anar a fer una presentació a Agullana, em van regalar una ampolla de vi deliciosa i ara l'he tornada a comprar.

Així tens una bona llista de vins. Els tens apuntats?

— La veritat és que si hi ha un vi que m'agrada molt li faig una foto i tinc una carpeta a l'ordinador on guardo les etiquetes de vins. Sé que és una mica estrany, però és una manera de tenir-lo guardat. Quan les miro ja no recordo què és el que m'agradava exactament d'aquell vi, si l'etiqueta, el nom, el gust... Potser hauria de fer un treball més profund [riu]. Però al final els vins que em van deixar una empremta important sí que recordo com es diuen sense necessitat de tenir-ne una foto.

Al principi de l'entrevista t'he preguntat per un brindis del qual tinguis un record especial. Per al futur, per a què t'agradaria brindar?

— Ara mateix, perquè pugui entrar en un pis nou a Barcelona, perquè ara no tenim pis a Barcelona. Espero que en els pròxims mesos en tindrem. Quan arribi el dia crec que brindarem i farem una festa per celebrar-ho amb molta gent.